Iñaki de Juana Chaos: diferència entre les revisions

És autor de l'obra autobiogràfica ''[[Días (llibre)|Días]]'' i de la novel·la ''La senda del abismo'', escrites durant el seu empresonament.

 

El seu pare, Daniel de Juana Rubio, era [[metge]]. Nascut a [[Miranda de Ebro]] ([[Burgos]]), va participar en la [[Guerra Civil espanyola]] com a [[tinent]] assimilat a l'[[exèrcit franquista]], essent condecorat amb una medalla de campanya, dues creus vermelles i una [[Creu de Guerra (Espanya)|creu de guerra]]. Es va afiliar a Falange el [[1943]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Benegas |nom=José María |enllaçautor=José María Benegas |títol=Diario de una tregua: una oportunidad perdida |url= http://books.google.cat/books?id=8bgjAQAAIAAJ&q=Juana+Chaos+falange+1943&dq=Juana+Chaos+falange+1943&hl=ca&sa=X&ei=GfhyUeuUF8ezhAer3IDQAQ&ved=0CDUQ6AEwAQ |llengua= castellà | editorial=Ediciones Espejo de Tinta |data=2007 |pàgines=282 |isbn=8496892158}}</ref> La seva mare, Esperanza Chaos, nascuda als [[anys vint]] a [[Tetuan]], capital del [[protectorat espanyol del Marroc]], era filla d'un militar, destinat allà en aquella època.

 

També es va tractar d'acabar, sense èxit, amb el [[Fiscal General de l'estat]], Luis Antonio Burón Barba, i el president del [[Tribunal Suprem espanyol|Tribunal Suprem]] Antonio Hernández Gil.

 

De Juana va ser detingut la matinada del 16 de gener de 1987 en un pis franc de Madrid, amb la resta de components del [[comando Madrid]]: Esteban Esteban, Inmaculada Noble Goikoetxea (que seria posteriorment la seua companya sentimental), Antonio Troitiño Arranz, María Teresa Rojo i Cristina Arrizabalaga Vázquez. Va ser condemnat a més de 3.000 anys de presó. Durant els seus anys de reclusió, De Juana, va estar sempre classificat en el primer grau, el més dur dels existents. Aquesta classificació es va traduir en una reclusió en mòduls de vigilància especial, registres periòdics, restricció de contacte amb altres presos i poques hores de pati. Per altra banda, en virtut de la política de dispersió penitenciària aplicada pels successius governs amb els presos d'ETA, va estar en nombrosos centres penitenciaris: [[Sevilla]], [[Las Palmas]], [[Múrcia]], [[Eivissa (municipi)|Eivissa]], [[Melilla]], [[El Puerto de Santa María]] i [[Algesires]].

 

Després de dos mesos a l'hospital, va demanar l'alta voluntària i la tornada a casa. Tant des del govern com des d'Institucions Penitenciàries es plantejà l'opció que complira la resta de condemna sota arrest domiciliari i sempre controlat amb una polsera telemàtica. L'etarra s'hi negà i a principis de juny, coincidint amb la ruptura de l'alto del foc decretada per la banda armada, el ministeri de l'Interior va decretar que tornaria de nou a presó a complir la resta de condemna.

 

A la presó, De Juana va escriure alguns llibres, l'elaboració dels quals li va suposar beneficis penitenciaris, anul·lats posteriorment: