Riu de la Plata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Inserció paràgraf de referències
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 25:
Quant a les costes del riu, aquestes presenten característiques molt diverses. La costa uruguaiana pertany a la formació geològica de l'Escut Brasiler, amb costes altes i platges de sorra vorejades de dunes separades per caps rocosos. La costa argentina correspon a la conca sedimentària de la Pampa, formada per altiplans de llim que alternen amb planes pantanoses.
 
Cada any són transportats fins al Riu de la Plata uns 160 milions de [[Tona (unitat)|tones]] de sediment. Aquesta càrrega està composta per: [[llim]] -el 56% - (90 milions t / any), [[argila]] -el 28% - (45 milions t / any), i [[sorra]] -el 16% - (25 milions t / any). De tota la càrrega, el 90% viatja en suspensió (145 milions t / any). El material suspès està integrat per la totalitat de les argiles i llims que arriben al Plata, més 10 milions t / any de la sorra més fina. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Amsler|nom=M.|cognom2=Drago|nom2=E.|article=Suspended sediment at a cross section of the middle Paraná River: concentration, granulometry and influence of the main tributaries, Sediment Budgets|publicació=Proceedings of the Porto Alegre Symposium, IAHS Publication|llengua=anglès|url=|volum=174|any=1988|pàgines=381-396}}</ref>La llera del riu és dominada per la presència d'extensos bancs de baixa profunditat que dificulten la navegació de les embarcacions de calat, que ha de fer-se seguint diversos canals naturals i artificials, molts dels quals, especialment en la ruta que comunica Buenos Aires amb l'Oceà Atlàntic, són objecte de constant dragatge per a evitar l'acumulació de sediments i mantenir-los oberts a la navegació. Els principals bancs són Ortiz, Arquimedes, Anglès i Rouen.