El [[24 de novembre]] de [[380]], es feia públic l'edicte en els següents termes:
''"Edicte dels emperadors [[Gracià]], [[Valentinià (II)]] i [[Teodosi I el gran|Teodosi August]], al poble de la ciutat de [[Constantinoble]]. Volem que tots els pobles que són governats per l'administració de la nostra clemència professin la religió que el diví apòstol [[Sant Pere|Pere]] va donar als romans, que fins a avui s'ha predicat com la va predicar ell mateix, i que és evident que professen el [[Pontífexs romans|pontífex]] [[Damas DàmasoI]] i el bisbe d'Alexandria, Pere, home de santedat apostòlica. Això és, segons la doctrina apostòlica i la doctrina evangèlica creiem en la divinitat única del Pare, del Fill i de l'[[Esperit Sant]] sota el concepte d'igual majestat i de la piadosa [[Trinitat]]. Ordenem que tinguin el nom de cristians catòlics qui segueixin aquesta norma, mentre que els altres els jutgem dements i bojos sobre els quals pesarà la infàmia de la heretgia. Els seus llocs de reunió no rebran el nom d'esglésies i seran objecte, primer de la venjança divina, i després seran castigats per la nostra pròpia iniciativa que adoptarem seguint la voluntat celestial. Donat el tercer dia de les Kalendescalendes de març a [[Tessalònica]], en el cinquè consulatconsolat de Gracià August i primer de Teodosi August."''
Amb aquest edicte, l'Imperi Romà en la seva totalitat passava a tenir una nova religió oficial després de 67 anys de llibertat de culte. El [[Panteó Romàde Roma|panteó romà]] s'havia complementat al llarg de molts segles amb els [[déus]], deïtatesdeïtats i [[lars]] domèstics, amb el culte als propis avantpassats i fins i tot amb divinitats prerromanespreromanes que havien estat assimilades després del procés de romanització en molts llocs de l'Imperi. Tot això havia de ser ara abandonat per a abraçar el culte a una religió [[monoteista]] i a les normes morals que l'acompanyaven. A pesar d'això, Teodosi va protegir en la mesura de les seves possibilitats als ara semiclandestinssemi clandestins pagans de la persecució i l'assetjament dels cristians.
