Samurai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m m |
m tipo segles |
||
Línia 3:
'''Samurai''' (侍 o de vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als [[guerrer]]s del [[Japó]] abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.<ref>{{DIEC|Samurai}}</ref>
El significat del mot '''Samurai''' és ''servir''. Un nom més adient és '''bushi''' (武士), terme que data del [[Període Edo]] i que significa literalment ''home de guerra''. Tot i això, ara és habitual que la paraula ''samurai'' es refereixi a l'aristocràcia militar i no als ''[[ashigaru]]'' (''peus lleugers''),<ref>{{en}} Dugdale-Pointon, T. (15 Juliol 2001), Ashigaru (Japan), [http://www.historyofwar.org/articles/weapons_ashigaru.html]</ref> els soldats d'[[infanteria]] reclutats entre els camperols, que duien una armadura lleugera i usaven com a arma principal el [[yari]] (una mena de llança). Es creu que els [[guerrer]]s rasos [[Japó|japonesos]] del
== Etimologia de samurai ==
[[Fitxer:Samurai-shodo.svg |thumb|Kanji de Samurai|200 px]]
La paraula ''samurai'' originalment significava "aquell que serveix en estretes assistències la noblesa", escrit en [[Caràcter xinès|caràcters xinesos]] o [[kanji]]s que tenien el mateix significat. En japonès, originalment durant el [[període Heian]], es pronunciava ''saburapi'', i després, ''saburai''. En la literatura japonesa, hi ha una referència als primers samurais a la [[Kokin Wakashū|Kokinshū]]<ref {{en}}name="online">Online edition of the [http://etext.lib.virginia.edu/japanese/kokinshu/ Kokin wakashu] en [http://etext.lib.virginia.edu/japanese UVa Library Japanese Text Initiative].</ref> ({{lang|ja|古今集}}), a començaments del
La paraula ''bushi'' ({{lang|ja|武士}}, lit. "guerrer home-arma") apareix per primera vegada a la història japonesa al ''[[Shoku Nihongi]]'' ({{lang|ja|続日本記}}, de 797 A.D.). En una part del llibre ''Shoku Nihongi'' s'hi diu: "Els samurais són els que formen els valors de la nació". Les paraules ''bushi'' i ''samurai'' van esdevenir sinònims a les darreries del
No va ser fins a començaments de l'època moderna, a
Durant l'era de l'imperi dels samurais, la paraula ''yumitori'' ({{lang|ja|弓取}}, "proa"), també s'usava com a títol honorífic d'un guerrer que hagués esdevingut important gràcies a les seves proeses. El tir amb arc japonès (''[[kyujutsu]]'') estava fortament relacionat amb el déu de la guerra [[Hachiman]].
Línia 26:
=== Origen dels samurais ===
[[Fitxer:A samurai overwhelming a giant serpent.jpg|250px|thumb|Samurai lluitant contra una serp gegant, dibuixat per [[Utagawa Kuniyoshi]].]]
El Japó va patir unes reformes generalitzades durant el
Després d'una derrota desastrosa contra la [[Xina]] de la [[Dinastia Tang]] i el regne de [[Silla (Corea)|Silla]] a la [[batalla de Baekgang]] el [[663]] van continuar les reformes amb el [[Codi Taihō]], de [[702]] i el posterior [[Codi Yōrō]].<ref>{{en}} George Samson, ''A History of Japan'', Vol. 3 i 4, Tuttle Publishing, 2000</ref> La població estava obligada a informar periòdicament el cens, que s'utilitzava com a precursor per reclutar gent a l'exèrcit. Donada la situació del moment i la distribució de la població, l'[[emperador Mommu]] va redactar una llei que deia que de cada tres o quatre homes, un s'havia de reclutar a l'exèrcit nacional. Aquests soldats havien d'aportar les seves pròpies armes,{{sfn|Farris|any=1995}} i a canvi quedaven absolts dels imposts. Aquest va ser un dels primers intents del govern imperial de formar un exèrcit organitzat seguint el model xinès. S'anomenava ''gundan-sei'' (軍団制) i els historiadors creuen que va ser de curta durada.
Línia 33:
=== Era Heian ===
Al principi de l'[[era Heian]] (
Finalment l'emperador Kammu va dissoldre el seu exèrcit, i des d'aquell moment el seu poder va anar disminuint gradualment. Si bé l'emperador seguia sent el governant, els clans poderosos de [[Kyoto]] ({{lang|ja|京都}}) van assumir el càrrec de ministres, i els seus familiars van comprar posicions com a magistrats. Per acumular riqueses i pagar deutes, els jutges solien imposar grans quantitats d'imposts, fent que hi hagués molts agricultors sense terres.
Línia 47:
El poder dels clans va anar creixent i el cap normalment era un parent llunyà de l'emperador o membre menor dels clans [[Fujiwara]], [[Clan Minamoto|Minamoto]] o [[Clan Taira|Taira]]. Tot i que els samurais originalment eren assignats durant un període de quatre anys com a magistrats, era habitual que es neguessin a marxar abandonant la seva família, deixant que els seus fills heretessin les seves posicions com si haguessin mort i continuant dirigint les rebel·lions en diferents punts del país.
Els guerrers es van acabar convertint en una nova força de poder polític a les corts i a
El clan Taira i el Minamoto es van tornar a barallar el [[1180]] durant la [[Guerra Gempei]] que va acabar el [[1185]] amb la victòria de Minamoto no Yoritomo, que va establir els samurais a la casta de l'aristocràcia. El [[1190]] va visitar [[Kyoto]] i el [[1192]] es va convertir en [[Shogun|Seii Taishogun]],<ref> {{en}}{{ref-publicació | article=Political Succession in The Tokugawa Bakufu: Abe Masahiro's Rise to Power, 1843-1845 | nom=Conrad | cognom=Totman | publicació=Harvard Journal of Asiatic Studies | volum=26 | any=1966 | pàgines=102-124}}</ref> al Shogunat de Kamakura o Kamakura Bakufu.
Línia 55:
Amb les seves innovacions en l'organització i tàctiques de guerra, [[Oda Nobunaga]], el senyor de [[Nagoya, Aichi|Nagoya]] (abans anomenada [[província d'Owari]]) va aconseguir un seguit de victòries consecutives, entre elles a la [[Batalla d'Okehazama]] el [[1560]], que finalment van acabar amb el [[Shogunat Ashikaga]], i va atacar els santuaris budistes<ref>{{en}} 1571: The blazing mountains of Buddha [http://web.archive.org/20061015023553/www.geocities.com/azuchiwind/monks.htm]</ref> el [[1571]] per acabar amb la potència militar dels monjos que havien participat en les lluites durant segles, cosa que va provocar grans maldecaps a l'emperador [[Ōgimachi]] que intentava controlar les seves accions. Nobunaga va desenvolupar el comerç i la indústria, i va morir el [[1582]] a mans d'[[Akechi Mitsushide]], un dels seus generals, quan es va girar el seu exèrcit en contra seu.
[[Hideyoshi Toyotomi]]<ref>{{en}} Kenneth Swope, ''Beyond Turtleboats: Siege Accounts from Hideyoshi’s Second Invasion of Korea, 1597-1598'' [http://sjeas.skku.edu/upload/200701/177-206.PDF]</ref> i [[Tokugawa Ieyasu]], els fundadors del [[Shogunat Tokugawa]], eren fidels seguidors de Nobunaga. Hideyoshi, un camperol que va acabar sent un dels millors generals de Nobunaga, va derrotar Mitsushide com a venjança per la seva traïció, passant a ser considerat el seu legítim successor. Va crear una llei que va durar fins a
{{cita|La reunificació és com un pastís d'arròs, Oda el fa, Nasiba li dóna forma i Ieyasu li dóna el gust|Oda Nobunaga}}
Línia 66:
[[Fitxer:Samourai servante Itcho.jpg|thumb|left|200px|''Samurai caminant seguit d'un servent'', per [[Hanabusa Itcho]] ([[1652]] - [[1724]])]]
Durant l'[[era Tokugawa]], els samurais es convertien cada cop més en membres de les corts, buròcrates i administradors, en detriment del seu rol de guerrers. Amb la guerra de
Els ensenyaments obligatoris dels samurais amb els seus senyors (normalment un daimyo) van augmentar i es van centrar força en els ensenyaments de [[Confuci]] i [[Menci]] (500ac), que eren lectura obligatòria per l'educació de la classe samurai. Durant aquest període el [[bushido]]<ref name="WSW IS"/> es va formalitzar i és important assenyalar que era un ideal tot i que va romandre constant des del
El bushido va ser ensenyat als samurais durant tot aquest temps tot i que hi hagué períodes de pau. La conducta dels samurais es va convertir en un model favorable d'un ciutadà de l'Edo. Amb el pas del temps els samurais van passar a la cerca d'altres interessos com el de ser un erudit. El bushido encara sobreviu en l'actual societat japonesa, de la mateixa manera que ho fan diversos aspectes que vénen dels samurais.
Línia 78:
El govern format per l'Emperador Meiji va aplicar canvis radicals que pretenien reduir el poder de les esferes feudals, que no havien de ser una força política conforme a la nova ordre, fins i tot a la [[província de Satsuma]], conduint a la dissolució de l'estat samurai, abolint el dret del samurai a ser l'única força armada a favor d'un exèrcit més modern i a l'estil occidental. El samurai es va transformar en ''[[Shizoku]]'' (士族) i va retenir alguns dels seus soldats, però el dret de portar posada una [[katana]] en públic va ser abolit finalment, juntament amb el dret de reduir plebeus que faltessin al respecte. Els samurais van arribar a la seva fi després de centenars d'anys de govern al país. Tot i així, el domini de l'estat per les classes militars encara no havia acabat. Aquesta situació va conduir a la [[Rebel·lió de Satsuma]] liderada per [[Saigo Takamori]] que va morir a la [[Batalla de Shiroyama]]<ref>{{en}}Satsuma Rebellion: Satsuma Clan Samurai Against the Imperial Japanese Army [http://www.historynet.com/wars_conflicts/19_century/3028391.html?page=1&c=y]</ref> juntament amb els darrers centenars de samurais.
Després de la restauració, en la qual es va optar per transformar el Japó en un estat modern, els membres del govern Meiji van decidir seguir les passes del [[Regne Unit]] i [[Alemanya]], basant-se en el concepte de la '''noblesa obligada'''. Amb les reformes de Meiji a
== Cultura ==
=== Educació ===
Fins al
{{cita|Bun Bu Ryo Do (literalment: ''arts literàries, arts militars, en els dos sentits'' o ''la ploma i l'espasa en acord'')|dita}}
Línia 111:
Tot i que les dones de les famílies de samurais més riques gaudien d'avantatges a causa de la seva posició social, com ara evitar el treball físic, eren considerades inferiors als homes. A les dones els estava prohibit participar en els assumptes polítics. Això no significa que les dones hagin estat sempre impotents. Hi va haver petites excepcions en què hi va haver dones importants en la història dels samurais. Després que [[Ashikaga Yoshimasa]] el vuitè [[shogun]] de Muromach perdés gran interès en la política, la seva esposa [[Tomiko Hino]] va governar en gran mesura al seu lloc. [[Nene (esposa de Kazutoyo Yamauchi)|Nene]], esposa de [[Toyotomi Hideyoshi]], va anul·lar algunes decisions del seu marit i Yodo, el seu amant, es va convertir en el capità del castell d'[[Osaka]] després de la mort de Toyotomi Hideyoshi. Chiyo, esposa de [[Kazutoyo Yamauchi]], va ser durant molt de temps considerada l'esposa ideal del samurai. Segons la llegenda, ella va fer el seu [[kimono]] d'un mosaic de trossos de tela vella i es va guardar els diners per comprar-se un marit i un magnífic cavall per cavalcar-lo en moltes victòries. La font de poder de les dones que van poder ser samurais estava relacionat amb els diners i les finances dels seus marits.
Al [[shogunat Tokugawa]] l'educació i especialment en les dones va millorar molt. El matrimoni va començar a ponderar els criteris d'intel·ligència i l'educació com a atributs desitjables en les dones, juntament amb l'atractiu físic. Tot i que molts texts escrits per dones durant el període Tokugawa només es referien a com havia de ser una dona per ser una bona esposa, són els que van comprometre un repte a l'aprenentatge de la lectura i a la cultura filosòfica i clàssica. Gairebé totes les dones de la classe samurai va ser alfabetitzades a
=== Matrimoni ===
Línia 126:
Els samurais comptaven amb un ample arsenal. Sempre es deia que l'ànima d'un samurai es trobava a la seva [[katana]] que portaven. En certes ocasions, els samurais es revelaven com uns guerrers totalment dependents de la seva katana per lluitar. Tot i així, era més aviat un símbol de l'estatus i no una arma tan important pel samurai. Els nens petits (menors de cinc anys) rebien la seva primera katana (molt més petita que una de normal) en una cerimònia anomenada [[mamori-gatana]] i una petita bossa. En complir els tretze anys, en una cerimònia coneguda com a ''Genpuku'' (元服), el nen rebia un nom d'adult i es convertia en samurai. Això li donava dret a portar una katana i una armadura, tot i que aquesta normalment estava lligada amb una corda per evitar que es pogués caure en desembeinar. Katana i [[wakisashi]] junts eren coneguts com a [[daisho]], que significa, literalment, gran i petit.
Una altra arma usualment utilitzada pel samurai era el [[yumi]] o arc de [[bambú]], que va mantenir un gran prestigi durant segles, fins a l'arribada de la pólvora i el rifle al
Pel que fa a l'armadura dels samurais, n'usaven unes pesants de metall especialment al pit, les espatlleres i el casc (que normalment portava una mascara d'un dimoni), portaven una llarga túnica sempre descoberta pel davant i que els arribava fins una mica més avall dels genolls. A més a més, si el samurai era d'alt rang, era normal que portés una altra tela per sobre l'armadura.
Línia 298:
La majoria dels samurais (durant el període Edo) van ser educats segons un estricte codi d'honor i s'esperava un gran exemple per part seva cap a la gent d'un estatus inferior. Una gran part d'aquest codi es troba al {{Nihongo|[[seppuku]]|切腹|seppuku}},<ref>{{en}} Seppuku - Ritual Suicide, [http://victorian.fortunecity.com/duchamp/410/seppuku.html]</ref> que permetia a un samurai en deshonor recuperar-lo després de la mort a mans d'un altre samurai que estigués sota la seva tutela. Tanmateix, aquest seguit de rituals se seguien sota el {{Nihongo|[[Bushido]]|武士道|Bushidō}}. Els estudiosos [[Kobudo]] i tradicionals de [[Budo]] indiquen que, el [[1905]], a la pràctica aquest ritual el feia qualsevol guerrer.
Tot i el desenfrenat romanticisme del
== Conceptes relacionats ==
| |||