Rússia: diferència entre les revisions

== Història ==

{{AP|Història de Rússia}}

La història de Rússia, com a tal, comença amb l'arribada dels [[eslaus]] orientals, el grup ètnic de què posteriorment derivarien els russos, [[ucraïnesos]] i [[bielorussos]].

 

El primer estat eslau oriental va ser el ''Rus'' o [[principat de Kíev]], que va adoptar el [[cristianisme]] per la important influència de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantí]] el [[988]], començant així la fusió entre les cultures eslava i bizantina que caracteritzaria la russa durant els següents set segles. El [[Rus de Kíev]] es desintegraria finalment en diversos regnes que competirien entre si per figurar com a hereus de la seva civilització i pel predomini territorial a la zona i que van acabar sota domini [[mongol]].

 

Després del [[segle XIII]], [[Moscòvia]] va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural. Arribat el [[segle XVIII]], el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast [[Imperi Rus|Imperi rus]], incloent-hi des de [[Polònia]] a l'est fins a l'[[oceà Pacífic]] a l'oest. L'expansió cap a l'oest va avivar la consciència russa de retard respecte als països europeus i va acabar amb l'aïllament dels primers temps. Els successius règims del segle XIX van respondre a les esmentades pressions amb una combinació d'un tímid reformisme i fortes repressions. El [[feudalisme]] rus va ser abolit formalment el [[1861]], però en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per a incrementar les pressions revolucionàries. Entre l'abolició de la [[servitud]] i el començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] el [[1914]], les reformes de [[Pyotr Stolypin]], la [[constitució]] de [[1906]] i la [[duma]] estatal van introduir notables canvis en l'[[economia]] i la [[política]] del país; tanmateix, els [[tsar]]s no van estar a l'altura de les circumstàncies per a cedir poder autoritari. L'últim [[monarca]], el [[tsar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va regnar fins al [[1917]].