Arnau Roger I de Pallars Sobirà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Arnau Roger I de Pallars Sobirà''' ([[1256]]-[[1288]]) fou un [[Comtat de Pallars Sobirà|Comte del Pallars Sobirà]]
 
==Antecedents familiars==
Fill de [[Roger II de Pallars Sobirà]] i de Sibil·la de Berga, fou nomenat per [[Jaume I el Conqueridor]] tutor dels joves comtes [[Ermengol X]] i [[Àlvar I]] d'[[Urgell]]
Arnau era fill dels comtes [[Roger II de Pallars Sobirà]] i la seva esposa [[Sibil·la de Berga]]. Tenia un germà més petit anomenat Ramon Roger.
 
==Núpcies i descendents==
Entre [[1275]] i [[1280]], Arnau Roger de Pallars prengué part activament en les revoltes nobiliàries contra Jaume I i [[Pere el Gran]]. Estigué pres un any, però, posteriorment, esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquia, i, així, participà en l'[[expedició a Tunis]] de [[1282]], combaté a la [[Guerra de Sicília]] i el [[1285]] aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'[[Empordà]] contra els francesos durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]].
El [[1281]] es va maridar amb la [[imperi bizantí|princesa bizantina]] [[Lucrècia de Ventimiglia Làscaris]] qui li va donar tres filles:
*[[Sibil·la I de Pallars Sobirà|Sibil·la]], [[comte de Pallars Sobirà|comtessa de Pallars Sobirà]].
*Beatriu.
*Violant.
 
==Biografia==
En temps d'[[Alfons II el Franc]], féu de mitjancer entre el rei i els nobles de la [[Unió Aragonesa]].
Fill de [[Roger II de Pallars Sobirà]] i de Sibil·la de Berga, fouFou nomenat per [[Jaume I el Conqueridor]] tutor dels joves comtes [[Ermengol X]] i [[Àlvar III]] d'[[Comte d'Urgell|Urgell]].
 
Entre [[1275]] i [[1280]], Arnau Roger de Pallars prengué part activament en les revoltes nobiliàries contra [[Jaume Iel Conqueridor]] i [[Pere el Gran]]. Estigué pres un any, però, posteriorment, esdevingué un dels col·laboradors més fidels de la monarquia, i, així, participà en l'[[expedició a Tunis]] de [[1282]], combaté a la [[Guerra de Sicília]] i el [[1285]] aconsellà Pere el Gran en la defensa de l'[[Empordà]] contra els francesos durant la [[Croada contra la Corona d'Aragó]].
 
En temps d'[[Alfons II el Franc]], feia de mitjancer entre el rei i els nobles de la [[Unió Aragonesa]] quan el sorprengué la mort a l'edat de 32 anys. La seva vídua, Lucrècia Làscaris, va haver de lliutar contra els [[comte de Comenge|comtes de Comenge]] que volien apropiar-se del comtat perquè no hi havien varons. Finalment va aconseguir proclamar comtessa de Pallars la seva filla Sibil·la I.
 
{{Inicia taula}}