República Popular d'Albània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Periclitació del règim: correcció |
m bot: -condemants +condemnats |
||
Línia 80:
Però el règim albanès s'anava periclitant i enquistant. El 1979 va morir a [[París]] d'una greu malaltia [[Hysni Kapo]], secretari del comitè central, tercer en l'escalafó albanès i representant del PPS en els organismes internacionals. Això va suposar un cop molt fort per Hoxha, ja que es tractava d'un moment delicat perquè el trencament amb la Xina provocà una certa indefinició tant interior com exterior. L'abril del [[1980]] Mehmet Shehu, president del Consell des del 1954 i ministre de defensa, cedeix el càrrec al seu cunyat [[Kadri Hasbiu]] i nomena [[Prokop Murra]], aliat seu, ministre de Mines. Pel novembre del 1981 se celebrà el VIII Congrés del PPS, on foren declarats traïdors l'URSS, la Xina i Iugoslàvia, i es proclamaren novament com a la reserva espiritual del marxisme-leninisme, alhora que Mehmet Shehu presenta un informe sobre la situació econòmica. Poc després, el [[18 de desembre]] del [[1981]], va morir en circumstàncies poc clares Mehmet Shehu (oficialment "suïcidi per depressió nerviosa"). Amb la seva mort, el gener del 1982 es va reorganitzar l'organigrama comunista albanès: [[Enver Hoxha]] (1908-1985) continua com a secretari general del partit; [[Ramiz Alia]] (1925), fins aleshores secretari del Comité Central del PPS, substitueix Haxhi Lleshi com a president albanès, i [[Adil Çarçani]] (1922-1997), qui fou ministre d'indústria i energia el 1965, és nomenat primer ministre. Dels antics ministres només en mantindrà tres; així, [[Prokop Murra]], militant poc destacat fins aleshores, esdevé ministre de defensa.
Aprofitant un cert buit de poder, el setembre del 1982 un grapat d'exilats partidaris de [[Leka I]] i del ''Levzija Legalitet'' comandats per [[Xhevdet Mustafa]] organtizaren un desembarcament a [[Durrës]], però que fou dispersat per la milícia albanesa. El novembre del 1982 es publica ''Els titistes'' d'Enver Hoxha, on endemés d'atacar [[Josip Broz Tito|Tito]] pels fets de [[Kosovo]] acussa Mehmet Shehu d'espiar des de primera hora per l'URSS, per EUA i per Iugoslàvia. I no acaba la cosa així, ja que el 1983 foren executats [[Kadri Hasbiu]] (ministre de defensa), [[Feçor Shahu]] (Ministre d'Interior) i [[Llambi Zicishti]] (ministre de sanitat), mentre que [[Nesti Nase]] (d'afers exteriors) i la vídua de Shehu foren
L’11 d'abril del 1985 va morir Enver Hoxha. El va substituir com a cap del país [[Lenka Cuko]] (1938), qui des del 1983 ja era de fet secretari general del partit, però el veritable home fort del país és [[Ramiz Alia]], qui compta amb el suport de [[Nexmihe Hoxha]] (1921), vídua del dirigent. S'intensificarà la resolució dels problemes econòmics i intentarà millorar la relació amb els països veïns, però acussen el govern iugoslau de seguir una política de genocidi a Kosovo, i per primer cop reconeix que Shehu fou "liquidat" per ser un agent al servei dels EUA, URSS i Iugoslàvia.
| |||