Viquipèdia

Cor: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Fisiologia: afegir animació (3r premi POTY 2017)
Cap resum de modificació
Línia 16:
 
== Embriologia ==
El cor es forma a partir de la fusió en la línia màxima de les dues aletes dorsals del dofí. Aquest tub primitiu dónadona lloc a un seguit de dilatacions successives: si, atri, ventricle, bulb i tronc. Al llarg del desenvolupament aquest tub es plegarà sobre si mateix alhora que les dilatacions primitives es modificaran per a donar lloc a les cavitats definitives; del si deriva el si venós (retorn de la circulació coronària), l'atri donarà lloc a les aurícules un cop separades pel septe interatrial. El ventricle primitiu i el bulb es diferencien en els ventricles mentre que l'evolució del tronc cardíac donarà lloc als trams inicials de les artèries aorta i pulmonar.
 
== Estructura ==
[[Fitxer:Humhrt2.jpg|thumbnail|200px|dreta|Cor humà retirat d'un home de 64 anys.]]
[[File:Cor de pollastre 2015-12-28-1534.jpg|thumb|Cor de [[pollastre]]]]
L'estructura del cor varia entre les diferents branques del [[animal|regne animal]] (vegeu [[sistema circulatori]]):
Línia 29:
En els [[anèl·lid]]s (els [[poliquet]]s, [[cuc de terra|cucs de terra]] i [[sangonera|sangoneres]]) hi ha un o dos vasos contràctils al llarg del cos que generen petites dilatacions pulsatives.
 
Els [[artròpode]]s ([[insectes]], [[aràcnids]], [[crustacis]],…) tenen el cor en forma de canal longitudinal perforat per unes obertures anomenades ''ostíols'' i envoltat per un pericardi.
 
En els [[mol·lusc]]s el cor té un [[Ventricle cardíac|ventricle]] i una [[Aurícula (cor)|aurícula]] o dues, bé que els [[cefalòpode]]s tenen circulació doble i tancada amb un cor que té dues aurícules i dos ventricles.
Línia 39:
En els [[amfibis]] i la majoria de [[rèptils]] hi ha un [[sistema circulatori doble]], però el cor no sempre està separat en dues bombes.
 
En els [[amfibi]]s tenen un cor tricameral, amb dues cambres que bomba la sang a les [[brànquies]], i d'aquí va a la resta del cos. laLa sang va a un si venós, d'on passa a l'aurícula dreta i al ventricle, dividit incompletament en dues zones, raó per la qual es mesclen en part la sang venosa i l'arterial; de la part dreta del ventricle passa al bulb, on una vàlvula espiral l'envia als pulmons.
 
En els [[rèptil]]s no hi ha el si venós: tenen el cor amb dues aurícules i dos ventricles amb un septe interventricular incomplet, excepte en els [[Crocodili|crocodilians]], en els quals és tapat completament.
Línia 52:
-La setena [[articulació esternocostal]] de la dreta <br />
-La vora superior del tercer cartílag costal dret, a 1 cm de la [[línia esternal]] dreta<br />
-La vora inferior del segon cartílag costal esquerre, a 2,5 cm de la línia esternal lateral esquerra.<ref>[http://www.bartleby.com/107/284.html Gray's Anatomy of the Human Body - 6. Surface Markings of the Thorax]</ref>
]]
{| class="prettytable float-right"
! colspan="2"|Algunes xifres clau del cor humà {{mida|85%|(mitjanes)}}
|-
|valign="top"| Longitud
Línia 76:
|-
|}
La forma del cor sembla un [[con]] arrodonit de la mida d'un puny, la punta del qual es troba avall i lleugerament a l'esquerra. En els humans, el cor es troba generalment una mica a l'esquerra, darrere l'[[estèrnum]], però en alguns casos rars es troba a la banda dreta (una condició anomenada "[[dextrocàrdia]]"), generalment en els que pateixen ''[[situs inversus]]'' (els òrgans estan distribuïts en una imatge de mirall de la seva distribució normal). Hom es nota el cor a l'esquerra perquè el [[cor esquerre]] (ventricle esquerre) és més fort (bomba sang a totes les parts del cos). El [[pulmó]] esquerre és més petit que el dret perquè el cor ocupa una major part de l'[[hemitòrax|l'hemitòrax]] esquerre. El cor és alimentat per la [[circulació coronària]] i està embolcallat per un sac conegut com a [[pericardi|''pericardi'']], i està envoltat pels [[pulmons]]. El pericardi consisteix en dues parts: el pericardi fibrós, fet de [[teixit connectiu dens|teixit connectiu fibrós dens]]; i una estructura bimembranària (pericardi parietal i visceral) que conté un fluid [[serós]] per reduir la fricció durant les contraccions del cor. El cor se situa al [[Mediastí (tòrax)|mediastí]], la subdivisió central de la cavitat toràcica. El mediastí també conté altres estructures, com l'[[esòfag]] i la [[tràquea]], i és flanquejat per les cavitats pulmonars dreta i esquerra, que allotgen els pulmons.<ref>{{ref-llibre|cognom = Maton|nom = Anthea|coautors = Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright|títol = Human Biology and Health|editorial = Prentice Hall|data = 1993|lloc = Englewood Cliffs (Nova Jersey)|pàgines =|isbn = 0-13-981176-1|oclc = 32308337}}</ref>
 
Un cor sa representa aproximadament el 0,5% del pes corporal, amb una mitjana d'entre 300 i 350 grams. La [[hipertròfia]] de les cèl·lules musculars cardíaques, per sobre d'aproximadament dels 500 grams, l'anomenat "pes cardíac crític", augmenta el risc d'una macamanca de subministrament d'[[oxigen|d'oxigen]] al cor engrandit, car els vasos coronaris que hi aporten la sang no creixen en la mateixa mesura.
 
L'[[àpex]] és el punt rom situat en direcció inferior (apuntant avall i cap a l'esquerra). Es pot posar un [[estetoscopi]] directament sobre l'àpex per tal de comptar els batecs. Se situa posteriorment al cinquè espai intercostal, una mica medialment de la línia medioclavicular.
Línia 86:
{{Article principal|Cavitat cardíaca}}
{{Esquema del cor}}
El cor humà d'un adult sa és de la mida d'un puny, clàssicament es divideix en quatre cavitats, dues de superiors anomenades [[Aurícula (cor)|''aurícules'']] i dues d'inferiors anomenades [[Ventricle cardíac|''ventricles'']]. Les aurícules reben la sang del sistema venós, passen als ventricles i des d'aquí surten a la circulació arterial.
 
L'[[aurícula dreta]] i el [[ventricle dret]] formen el que clàssicament es denomina el '''''cor dret'''''. Rep la sang que prové de tot el cos, que desemboca a l'atri dret a través de les venes caves [[vena cava superior|inicial]] i [[vena cava inferior|inferior]]. Aquesta sang, baixa en oxigen, arriba al ventricle dret, des d'on és tramesa a la [[circulació pulmonar]] per l'[[artèria pulmonar]]. Atès que la resistència de la circulació pulmonar és menor que la sistèmica, la força que el ventricle ha de realitzar és menor, raó per la qual la seva mida muscular és considerablement menor al del ventricle esquerre.
 
L'[[aurícula esquerra]] i el [[ventricle esquerre]] formen l'anomenat '''''cor esquerre'''''. Rep la sang de la [[circulació pulmonar]], que desemboca a través de les quatre [[vena pulmonar|venes pulmonars]] a la porció superior de l'aurícula esquerra. Aquesta sang està oxigenada i prové dels [[pulmó|pulmons]]. El ventricle esquerre l'envia per l'[[artèria aorta]] per a distribuir-la per tot l'organisme.
 
El teixit que separa el cor dret de l'esquerre s'anomena ''septe'' o ''envà''. Funcionalment, es divideix en dues parts no separades: la superior o ''envà interauricular'', i la inferior o [[envà interventricular]]. Aquest últim és especialment important, ja que per ell discorre el [[Fes de His|fascicle de His]], que permet portar l'impuls a les parts més baixes del cor.
 
==== Vàlvules cardíaques ====
{{Article principal|Vàlvula cardíaca}}
Les vàlvules cardíaques són les estructures que separen unes cavitats de les altres, evitant que hi hagi reflux retrògrad. Estan situades al voltant dels ''orificis aurículo-ventricularsauriculoventriculars'' (o atrioventriculars) i entre els ventricles i les artèries de sortida.; Sónen són les següents quatre següents:
* La '''[[vàlvula tricúspide]]''', que separa l'aurícula dreta del ventricle dret.
* La '''[[vàlvula pulmonar]]''', que separa el ventricle dret de l'artèria pulmonar.
Línia 103:
 
== Fisiologia ==
[[Fitxer:CG Heart.gif|thumbnail|dreta|Modelització tridimensional feta per ordinador d'un cor humà bategant.]]
[[Fitxer:Heart_systole.png|thumbnail|esquerra|100px|[[Sístole ventricular]]]]
[[Fitxer:Heart_diastole.png|thumbnail|esquerra|100px|[[Diàstole]]]]
Línia 119:
* Segon soroll cardíac: tancament de vàlvules sigmoides (vàlvules pulmonars i aorta).
 
Tots dos sorolls es produeixen a causa del tancament sobtat de les vàlvules, però no és el tancament el que produeix el soroll, sinó la reverberació de la sang adjacent i la vibració de les parets del cor i vasos propers. La propagació d'aquesta vibració dónadona com a resultat la capacitat per d'auscultar aquests sorolls.
 
Aquest moviment es produeix unes 70-80 vegades per minut.
 
L'expulsió rítmica de la sang provoca el [[Pols arterial|pols]], que es pot palpar en les [[artèria|artèries]] radials, [[caròtida|caròtides]], [[artèria femoral|femorals]], etc.
 
Si s'observa el temps de contracció i de relaxació es veurà que les aurícules estan en repòs, aproximadament, 0,7 [[segon]]s i els ventricles uns 0,5 segons. Això vol dir que el cor passa més temps en repòs que en treball.
 
En la fisiologia del cor, cal destacar, que les seves cèl·lules es despolaritzen per si mateixes donanti donen lloc a un potencial d'acció, que resulta en una contracció del múscul cardíac. D'altra banda, les cèl·lules del múscul cardíac es "comuniquen" de manera que el potencial d'acció es propaga per totes elles, de tal manera que ocorre la contracció del cor. El múscul del cor mai es tetanitza (els cardiomiòcits tenen alta refractarietat, és per això que no hi ha [[tètanus]]). El node sinusal té activitat marcapassos, això significa que genera ones lentes a la resta del teixit sinusal.
 
== Sistema cardionector ==
Línia 137:
L'estimulació del cor està coordinada pel [[sistema nerviós autònom]], tant per part del [[sistema nerviós simpàtic]] (augmenta el ritme i força de contracció) com del [[sistema nerviós parasimpàtic|parasimpàtic]] (redueix el ritme i la força cardíacs).
 
La seqüència de les contraccions estàés produïda per la despolarització (inversió de la polaritat elèctrica de la membrana a causa del pas d'ions actius aal travésseu d'ellainterior) del [[node sinusal]] o ''node de Keith-Flack'', situat a la paret superior de l'aurícula dreta. El corrent elèctric produït, de l'ordre dels microvolts, es transmet al llarg de les aurícules i passa als ventricles pel [[Nòdul auriculoventricular|node auriculoventricular]] (node AV) situat en la unió entre els dos ventricles, format per fibres especialitzades. El node AV serveix per a filtrar l'activitat massa ràpida de les aurícules. Del node AV es transmet el corrent al [[Feix de His|fascicle de His]], que la distribueix als dos ventricles, acabanti acaba com a [[xarxa de Purkinje]].
 
Aquest sistema de conducció elèctric explica la regularitat del ritme cardíac i assegura la coordinació de les contraccions auriculoventriculars.
Aquesta activitat elèctrica pot ser analitzada amb elèctrodes situats a la superfície de la pell,: anomenant-se as'anomena aquesta prova [[electrocardiograma]] (ECG).
 
* Batmotropisme: el cor pot ser estimulat, mantenint un llindar.
* Inotròpics: el cor es contrau sota certs estímuls. El sistema nerviós simpàtic té un efecte inotròpic positiu, per tant augmenta la contractilitat del cor.
* Cronotropisme: es refereix al pendent del potencial d'acció. SN Simpàticsimpàtic augmenta el pendent, per tant produeix taquicàrdia. En canvi el SN Parasimpàticparasimpàtic la disminueix.
* Dromotropisme: és la velocitat de conducció dels impulsos cardíacs mitjançant el sistema excito-conductorexcitoconductor. SN Simpàticsimpàtic té un efecte dromotròpic positiu, per tant fa augmentar la velocitat de conducció. Sn parasimpàtic és d'efecte contrari.
* Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.
 
== Dades curioses ==
* El cor bomba només el 70% de la sang que es troba a les aurícules i als ventricles.
* Hi ha sensors en el nostre sistema circulatori que s'encarreguen de "sentir (o rebre les sensacions de)" les pressions, és per això que es diuen baroreceptors. Al cor tenim baroreceptors de pressió baixa, localitzats a les parets de l'aurícula i en vasos pulmonars, aquests són sensibles a la distensió de les parets. Per exemple, si disminueix l'ompliment normal dels vasos pulmonars i les aurícules, llavors hi haurà un senyal (que arriba al tronc encefàlic) que l'avisi el sistema nerviós que ha d'augmentar l'activitat simpàtica i la secreció d'Hormonahormona antidiürètica per tal de compensar aquesta "baixa de volum " que hi haviaha. També hi ha baroreceptors al bastó aòrtic i en el si carotidi que, segons es produeixi una disminució o un augment de la pressió sanguínia, estimularan el sistema nerviós simpàtic o parasimpàtic respectivament per a restablir el canvi de la pressió (retroalimentació negativa).
* Durant el desenvolupament intrauterí de l'humà, estructures que compleixen la funció del cor apareixen entre les setmanes 4 i 5 però, com que l'embrió no disposa d'un [[sistema nerviós]] en funcionament, aquest funciona de manera automàtica, i els batecs tenen una freqüència de 160 per minut. Aquesta freqüència augmenta fins a la [[setmana]] 8 a 10. En l'últim trimestre, quan el sistema nerviós ja és funcional, la freqüència disminueix. En aquesta etapa es produeix un control parasimpàtic del ritme cardíac.<ref> {{ref-web |url = http://books.google.com.ar/books?id=OdkYwzh4800C|títol = Gillian Pocock, Christopher D Richards (2005 ) Fisiologia humana: La base de la medicina.}} pag 536 </ref><ref> {{ref-web |url = http://books.google.com.ar/books?id=N_v49qVtSRUC| títol = J González-Merlo, J R del Sol Obstetrícia.}} Pàgina 119 </ref>
* Gairebé tothom té el cor al centre (entre els pulmons) però hi ha una petita proporció de la població (0,01%) que té el cor inclinat cap a la dreta.
 
=== Trasplantament de cor ===
El 3 de desembre de 1967 Louis Wahskanski, un comerciant [[Sud-àfrica|sud-africà]], va ser el primer pacient del món ena rebre un cor trasplantat.
 
El [[cirurgià]] [[Christiaan Barnard]] (Beaufort West, 1922 – Xipre1922–Xipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans. Abans, metges com Norman Shumway havien fet una operació similar en animals, però no van gosar traslladar l'experiència en humans per por a les possibles infeccions. Barnard, al capdavant d'un equip de 20 metges de l'Hospitalhospital Groote Schuur, va trasplantar el cor d'una jove de 25 anys morta en accident de cotxe a Louis Wahskanski, de 53 anys. Tot i arrossegar una malaltia cardíaca incurable i ser diabètic, el pacient va sobreviure al trasplantament durant 18 dies.
 
L'entusiasme del primer moment, però, es va esvair pocs anys després en veure que els resultats de la supervivència a mitjàmitjan termini eren escassos. L'activitat de trasplantament es deturà pràcticament. Només l'equip de la [[Universitat de Stanford|Stanford]] perseveraperseverà en els trasplantaments,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figuera Aymerich |nom=Diego |títol=El trasplante cardiaco, dificultades en España: sus causas, remedios, y futuro: discurso para la recepción pública del Académico electo |url=http://books.google.cat/books?id=9VkEowXVgMQC&pg=PA57&dq=Par%C3%ADs,+Virg%C3%ADnia,+Stanford+cape+town&hl=ca&sa=X&ei=Z8n2TpzAIIO_8gOrrL2sAQ&sqi=2&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Par%C3%ADs%2C%20Virg%C3%ADnia%2C%20Stanford%20cape%20town&f=false |llengua=castellà |editorial=Real Academia Nac. Medicina |data=1985 |pàgines=p.61 |isbn=8439848749 }}</ref> en menor mesura a la [[Universitat de París|París]], i puntualment aen altres centres mantenen l'interès pel trasplantament cardíac i duen a terme regularment intervencions clíniques alhora que una activitat paral·lela de recerca sobre els mecanismes, detecció i tractament del rebuig.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figuera Aymerich |nom=Diego |títol=El trasplante cardiaco, dificultades en España: sus causas, remedios, y futuro: discurso para la recepción pública del Académico electo |url=http://books.google.cat/books?id=9VkEowXVgMQC&pg=PA57&dq=Par%C3%ADs,+Virg%C3%ADnia,+Stanford+cape+town&hl=ca&sa=X&ei=Z8n2TpzAIIO_8gOrrL2sAQ&sqi=2&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Par%C3%ADs%2C%20Virg%C3%ADnia%2C%20Stanford%20cape%20town&f=false |llengua=castellà |editorial=Real Academia Nac. Medicina |data=1985 |pàgines=p.57-59 |isbn=8439848749 }}</ref> La introducció de la [[ciclosporina]] a la dècada de 1980 inicia una segona fase del trasplantament cardíac. Els bons resultats s'acompanyen d'una ràpida expansió d'unitats de trasplantament i d'un rellançament de les intervencions, les quals passen a ser un procediment convencional de cirurgia cardíaca cap al 1983.
 
A [[Catalunya]] (pioners a Espanyal'estat), la primera intervenció amb èxit es va portar a terme a l'[[Hospitalhospital de la Santa Creu i Sant Pau]] de [[Barcelona]] el 4 de maig de 1984 a càrrec del doctor Josep Maria Caralps i el seu equip de cirurgians.<ref>[http://www.fctransplant.org/boletin_fct/fctboletines/primer.htm El primer trasplantament de cor a Espanya- Fundació Catalana del Trasplantament]</ref>
 
En els últims 40 anys, s'han beneficiat d'un trasplantament de cor vora 5.500 persones a l'Estatestat espanyol segons el seu [[Ministeri de Sanitat i Consum d'Espanya|Ministeri de Sanitat i Consum]]. En aquest mateix indret, la supervivència al cap d'un any de la intervenció és d'un 85%; al cap de cinc anys, d'un 72%; i al cap de deus anys, d'un 60%.<ref name="notiUB">[http://bloccampusbellvitge.ub.edu/2007/12/10/40-anys-del-primer-trasplantament-de-cor/ 40 anys del primer trasplantament de cor - bloc del campus Bellvitge, Universitat de Barcelona]. 10 desembre 2007 </ref>
 
Segons les xifres de la Organitzaciónl'Organització Nacional de TrasplantesTrasplants, en el món ja s'han realitzat gairebé 100.000 trasplantaments cardíacs.<ref name="notiUB"/>
 
== El mite del cor ==
Línia 171:
 
=== Centre d'energia ===
En la tradició [[hinduisme|hindú]] es considera que en el cos hi ha localitzats diferents centres d'energia, els ''chakra''. A l'alçada del cor se situa l{{'}}''anajata''; és el quart començant des del cap. En aquest s'uneixen les energies materials amb les espirituals, perquè els 3 ''chakres'' superiors és on radiquen les energies intel·lectuals i espirituals, metre que en els inferiors radiquen la sexualitat, les emocions i la cosa vegetativa. És en l'''anajata'' ( o centre del cor) on s'uneixen.<ref name="mite"> {{ref-web |url= http://www.revespcardiol.org/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=10021523&pident_usuario=0&pident_revista=25&fichero=25v54n03a10021523pdf001.pdf&ty=68&accion=L&origen=cardio&web=www.revespcardiol.org&lan=es|títol=El mito del corazón |consulta=27 novembre 2009 |autor=R. Hernan Baeza |data=Març 2001 |obra=Revista española de Cardiologia Vol.54, Núm 3, Març 2001; 368-372 |editor= |llengua= castellà }}</ref>
 
=== El saltador, emocionador ===
La consciència més comuna que tenim és que el cor "salta", sigui a causa dels esforços sigui amb les emocions.
 
En una investigació lingüística sobre la paraula cor, des del [[llatí]], el [[grec]], les [[Llengua indoeuropea|llengües indoeuropees]] i el [[sànscrit]], el terme cor significa ''el saltador''.<ref name="mite"/> lesEn frases com: «Emem saltà el cor», «tragué el cor per la boca», etc., Aquestaaquesta relació entre cor i emoció és més comúcomuna en les cultures occidentals. Aquestes sensacions emocionals han estat descrites en la literatura i l'art en general: «Emem trenca el cor», «se m'ha aturat el cor», «estic corprès», etc. La imatge de [[Cupido]] i [[Eros (fill d'Ares)|Eros]] llençant fletxes per enamorar les persones., Lala literatura i la pintura religiosa, sobretot la [[cristianisme|cristiana]], en van plenes d'exemples: el cor ferit de Crist i de la verge Maria com a símbol del seu amor per la humanitat, o bé la llum que surt del cor de Crist, per exemple.
 
El cor és tractat com un símbol del que és humà, emotiu i espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol de ld'allò irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició al que és racional, al cervell i el cap: «Pensa amb el cap, no amb el cor».
 
El cor valora de manera directa, intuïtiva. Té una visió, generalment, molt profunda i duradora. Diem: «això m'ho diu el cor», «Emem surt del cor». [[Carl Gustav Jung|Jung]] relata, en la seva autobiografia, que un cap indi dels EUA li digué: «''Els blancs estan bojos, diuen que pensen amb el cap, nosaltres pensem amb el cor''».<ref>Carls Gustav Jung. ''Recuerdos, sueños y pensamientos''. Barcelona: Seix Barral, 1964.</ref>
 
[[Blaise Pascal]], al segle XVII, encunyà la famosa frase: {{mida|1.2em|«El cor té raons que la raó no entén»}}, com a reflex d'aquesta comprensió amb el cor, basada en intuïcions, emocions, valors, imatges, visions, que no són tan seguressegurs com la raó, però que tenen força, sentit i un pes intern que la raó no aconsegueix construir.<ref name="mite"/>
 
Aquestes imatges i idees es reflecteixen en el català, i en les llengües romàniques, derivades del llatí. En moltes paraules s'empra l'arrel llatina ''cor'' (cor). El significat d'aquests mots ens aporta altres idees sobre els significats més antics de la paraula:<ref name="mite"/>
Línia 195:
{{Final columnes}}
 
En la cultura [[maia]] el cor era vist com el centre de la vida, de força, l'única cosa que podia alimentar els déus. S'oferien sacrificis humans als déus,: en aquests els [[sacerdot]]s maies extreien el cor d'un guerrer i se'l menjaven.<ref>N. Davies, ''los antiguos reinos de México''. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1988.</ref><ref>M. Matos Moctezuma '''Muerte a filo de obsidiana''.Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1996.</ref> Els guerrers sacrificats eren capturats en les anomenades ''guerres florides'', les quals es creu que el seu fi últim era la captura d'aquests guerrers.<ref name="mite"/>
 
elEl cor era l'únic òrgan que els [[Antic Egipte|egipcis]] deixaven en l'interior de la [[mòmia]], com a centre necessari al cos per a la vida eterna. En la doctrina tradicional el cor és el veritable assentament de la intel·ligència, essenti el cervell n'és un mer instrument de realització. Segons els Alquimistesalquimistes el cor és la imatge del sol en l'homeésser humà, com l'or és la imatge del sol en la terraTerra.<ref>Juan Eduardo Cirlot, [http://books.google.cat/books?id=3hblvoEBdG0C ''Diccionario de símbolos'']. Madrid: Siruela, D.L. 1997. [http://books.google.cat/books?id=3hblvoEBdG0C&pg=PA149#v=onepage&q=&f=false pàg.149] </ref>
 
En la tradició bíblica el cor expressa la consciència interior, la vida afectiva, l'assentament de la intel·ligència i de la sagacitat. Associat a l'esperit, en la tradició islàmica representa la contemplació i la vida espiritual. Per als sufís és el tron de la Misericòrdiamisericòrdia, l'espill del món invisible i de Déu.<ref>José Luis Morales y Martín, ''Diccionario de iconología y simbología'', Madrid: Taurus, 1986. p.105</ref>
 
== Relació entre el sistema circulatori i els altres sistemes ==
* '''Sistema circulatori i sistema respiratori'''. El sistema respiratori està format pels pulmons, que és l'òrgan encarregat de purificar la sang. La sang és purificada pels alvèols, són petites terminacions cegues dels bronquíols, on es produeix l'entrada d'oxigen a la sang per a ser distribuïda a les cèl·lules del cos. Aquestes cèl·lules, després d'ocupar l'oxigen, alliberen diòxid de carboni lliurant a la sang, la que el porta als alvèols pulmonars per ser expulsats del cos i així novament captar oxigen útil.
*'''Sistema circulatori i sistema ossi'''. El sistema ossi es relaciona amb el circulatori, ja que a l'interior dels ossos es troba la medul·la òssia, que constitueix una zona molt important, atèsja que en el seu interior es formen els glòbuls vermells i alguns glòbuls blancs com els granulòcits i els monòcits.
* '''Sistema circulatori i sistema digestiu'''. Per funcionar, el nostre organisme necessita combustible, aquest combustible el donen els aliments que després de ser processats en l'aparell digestiu, lliuren les substàncies nutritives a la sang. El pàncrees, òrgan de l'aparell digestiu, secreta enzims digestius i hormones que ajuden a regular la concentració de glucosa a la sang. Un altre òrgan de l'aparell digestiu que ajuda al sistema circulatori és el fetge, que té la funció d'eliminar els productes de rebuig, com ara la bilirubina que procedeixen de la renovació de les cèl·lules de la sang (glòbuls vermells). A més sintetitza gran quantitat de proteïnes indispensables per a la sang i l'equilibri de l'organisme.
* '''Sistema circulatori i sistema excretor'''. El metabolisme cel·lular produeix nombrosos residus, alguns dels quals són tòxics o capaços d'alterar les reaccions químiques normals. Aquestes deixalles mòbils són passatspassades a la sang per portar-losles al sistema excretor peri eliminar-losles. La sang es filtra en el sistema excretor pels ronyons, que deixen passar les deixalles per a ser eliminades per mitjà de l'orina. lesLes substàncies que queden retingudes en el ronyó, com els glòbuls sanguinis i les proteïnes, són novament utilitzatsutilitzades per l'organisme.
 
{{clear}}
 
== Vegeu també ==
* [[Cardiologia]].
* [[Francesc Torrent i Guasp]], cardiòleg valencià que centrà la seva tasca d'investigació en l'anatomia i funció del cor en humans.
 
== Referències ==
Línia 218:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |títol=Cor|commonscat= |Viquidites=Cor}}
* [http://www.nhlbi.nih.gov/health/dci/Diseases/hhw/hhw_pumping.html Animació de la contracció del cor i el flux de la sang] (en anglès).
* [http://www.heart.org.in/ Malalties coronàries] (en anglès).
* [http://www.emedicine.com/ped/topic2902.htm eMedicine: Anatomiaanatomia quirúrgica del cor] (en anglès).
* [http://thevirtualheart.org/anatomyindex.html Cor tridimensional interactiu] - es pot fer girar aquest cor realista, i tots els seus components es poden observar des de qualsevol angle (en anglès).
 
{{1000 Ciència}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Cor»