Fotografia estenopeica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Creació dels apartats Etimologia i Història |
Creació de l'apartat Evolució de la fotografia estenopeica en les últimes dècades |
||
Línia 17:
En el segle IV a.C., Aristòtil, en la seva obra [[:en:Problems_(Aristotle)|Problemes]], comenta la formació d'imatges estenopèiques, fent-se preguntes com: "Per què quan la llum travessa un orifici quadrat, o per exemple passa a través d'un treball de cistelleria, no forma imatges quadrades sinò circulars?(...)". Les preguntes del filòsof van quedar sense resposta fins el segle XVI.
Temps després, en el segle X d.C., el metge i matemàtic àrab Ibn Al-Haitam va experimentar amb la formació d'imatges, el qual va desembocar en què acabès deduïnt la linealitat de la transmissió de la llum.
En el Renaixement i els segles posteriors, la fotografia estenopeica va ser usada principalment en el camp científic de l'astronomia.
Aquesta tècnica va seguir sent teoritzada i portada a la pràctica per figures com [[Leonardo da Vinci|Leonardo Da Vinci]], el qual descriu la formació d'imatges estenopèiques en el seu [[Còdex Atlantico|''Codex Atlanticus'']]
i en ''[[:es:Archivo:Leonardo_da_Vinci,_Manuscript_D,_1508-09.jpg|Manuscript D]],'' on trobem dibuixos detallats de l'efecte de la cambra obscura, diagrames, observacions i explicacions.
=== Primeres fotografies estenopeiques ===
La considerada primera imatge feta amb una cambra obscura estenopeica va ser a "De Radio Astronomica et Geometrica". Feta per l'astrònom Gemma Frisius, sembla més un dibuix que una fotografia. Aquest va usar un estenop en una habitació fosca per a estudiar l'eclipsi solar de 1544.
[[Johannes Kepler]] (1571-1630), va ser el que va posar el nom a la cambra obscura. El que va començar sent una habitació amb un orifici i una lent, usada per diferents artistes per a dibuixar paisatges, es va acabar convertint en la dècada de 1620 en una cambra obscura portàtil, creada pel mateix Kepler. Aquest invent s'ha anat perfeccionant amb el pas del temps i l'evolució de la tecnologia i l'òptica.
En la dècada de 1850, David Brewster, científic anglès, va ser un dels primers en practicar la fotografia estenopeica. Va ser el que va adoptar el terme ''[[:en:Pinhole_camera|pinhole]]'', denominació en anglès d'aquest tipus de fotografia.
== Característiques ==
La característica principal de les imatges obtingudes amb aquest mètode és la [[profunditat de camp]] infinita. Això significa que en la fotografia resultant es veu clarament qualsevol punt sense necessitat de cap enquadrament especial, com s'hauria d'aplicar en fer ús de qualsevol tipus de lent professional.
A més, la simplicitat a l'hora d'obtenir aquest tipus d'imatges també és una gran característica seva: no s'usa cap tipius d`'objectiu ni lent, sinò que només és necessari un petit forat.
El procés d'obtenció d'imatges perfectes es tecnifica amb la introducció de fórmules per a les distàncies focals entre l'estenop i el diàmetre de l'estenop, convertint-la en un gènere únic de caràcter rústic i independent dins de la fotografia, tot i no ser massa conegut ni totalment acceptat per la manera tan simple d'obtenir les imatges.
Linha 35 ⟶ 45:
[[Fitxer: conejo.jpg|thumb|Fotografia estenopeica editada digitalment]]
Una fotografia estenopeica es pot editar digitalment escanejant la imatge i després modificant-la amb algun programari d'edició d'imatges, com el [[Microsoft Paint|Paint]], el [[Adobe Photoshop|Photoshop]] o el [[GIMP]]. El procés és molt senzill i no massa costós, el més difícil és tenir accés a un [[laboratori fotogràfic|laboratori fotogràfic analògic]].
== Evolució de la fotografia estenopeica en les últimes dècades ==
=== Anys 60 ===
A mitjans dels anys 60, es dona una experimentació totalment independent i personal per part de diversos autors. Aquests comencen a obrir vies d'investigació per diversos països: a Itàlia amb Paolo Gioli, Alemanya amb Gottfried Jägger i als EEUU amb David Lebe, Franco Salmoiraghi, Wiley Sanderson i Eric Renner, entre d'altres. Tots aquests artistes comencen a treballar la fotografia estenopeica a la vegada per pura coincidència, ja que ho feien de manera totalment independent els uns dels altres.
=== Anys 70 ===
Als anys 70, aquest tipus de fotografia guanya popularitat i els fotògrafs comencen a experimentar amb emulsions, tècniques i procediments diferents. A més, es publiquen diversos articles i llibres, entre els quals destaca ''The whole thing'', de Jim Shull.
Dos científics, Kenneth A. Connors a EEUU, i Maurice Pirenne a la Gran Bretanya, van començar a treballar en la fotografia estenopeica en aquesta dècada també, un amb l'objectiu d'investigar la càmara estenopeica, i l'altre per estudiar la perspectiva mitjançant els estenops.
=== Anys 80 ===
Els anys 80 són una època de proliferació de les diferents manifestacions culturals de la fotografia estenopeica:
* El 1982, Willie Anne Wright organitza la primera exposició nacional dels EEUU d'aquest tipus de fotografia, a l'Institute of Contemporary Art del Virginia Museum.
* El 1985, es publica ''The Visionary Pinhole'', de Lauren Smith. Aquesta és la primera gran recopil·lació de documents sobre els diversos camps de la fotografia estenopeica.
* El 1988, s'organitza la primera exhibició internacional al Fine Arts Museum de Long Island, ''Through a Pinhole Darkly.''
Durant aquesta dècada i la següent es seguiran donant aquest tipus d'exposicions i publicacons de llibres i articles per part d'artistes i científics de diferents països.
== Vegeu també ==
| |||