Joseph-Louis Gay-Lussac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vida: Enllaç
Línia 17:
[[Fitxer:Early flight 02561u (5).jpg|miniatura|Gay-Lussac i Biot en la seva ascensió en globus a 4000 m]]Gay-Lussac realitzà un ascens en un [[globus aerostàtic]] d'[[hidrogen]] amb [[Jean-Baptiste Biot]] (1774–1862) el 24 d'agost de 1804.<ref name=":2">{{ref-llibre|títol=History of Chemistry|url=https://books.google.com/books?id=-1JdDwAAQBAJ&pg=PA78|data=18 juny 1964|editorial=Macmillan International Higher Education|pàgines=78–|isbn=978-1-349-00554-3}}</ref> Tenia per objectiu principal estudiar si la [[Camp magnètic terrestre|intensitat magnètica]] a la superfície de la Terra disminuïa en augmentar l'altitud. Conclogueren que era constant fins a 4 000 metres, on arribaren. També portaven cables llargs per provar l'electricitat de diferents parts de l'atmosfera.
 
Al març de 1805, Gay-Lussac inicià amb [[Alexander von Humboldt]] un any de viatge per Europa, primer a [[Roma]] i acabant a [[Berlín]].<ref name="Arago1865Itàlia">{{ref-llibre|títol=Oeuvres de François Arago, 3: notices biographiques|url=https://books.google.com/books?id=-sCfNTcB51AC&pg=PA20|any=1865|editorial=Librairie des sciences naturelles|pàgines=20–}}</ref> Volien estudiar el [[Camp magnètic terrestre|magnetisme terrestre]] en diferents indrets. Per obtenir la intensitat magnètica, determinaren el [[període d'oscil·lació]] d'una agulla magnetitzada desplaçant-la lleugerament del [[meridià magnètic]] en un moment determinat. Descobriren que aquesta intensitat era proporcional al quadrat del nombre d'oscil·lacions realitzades. Confirmaren que la intensitat magnètica en un lloc no canviava amb el temps, ni sofria variacions durant el dia. El canvi que sí observaren fou que la component horitzontal de la intensitat magnètica de la Terra augmenta des del nord ([[Berlín]]) fins al sud ([[Nàpols]]), però que la intensitat total disminueix en apropar-se a l'equador.<ref name=":1" />
 
=== Estudis dels gasos ===
Línia 50:
Tres anys després Gay-Lussac profunditzà en el tema dels volums de combinació. Realitzà experiments amb alguns gasos i aprofità les anàlisis d'altres gasos que havien aparegut en la literatura química. Aquestes dades anteriors s'havien donat en composició gravimètrica i Gay-Lussac, prenent les dades de la densitat dels gasos, les convertí en proporcions volumètriques.
 
Malgrat la llei de combinació dels gasos és una prova de la naturalesa atòmica de la matèria, [[John Dalton]] (1766-1844), autor de la primera [[Teoria atòmica de Dalton|teoria atòmica]], publicada tres anys després al llibre [[A New System of Chemical Philosophy|''A New SysteSystem of Chemical Philosophy'']], es negà a acceptar-la. Les suposicions errònies de Dalton de que els [[Element químic|elements químics]] es combinen en les proporcions més simples possibles i que els àtoms iguals no es combinen impedeixen explicar la llei de Gay-Lussac. [[Claude Louis Berthollet|Claude-Louis Berthollet]] (1748-1822), protector de Gay-Lussac, acceptà la llei malgrat era una prova que contradeia la seva suposició de que els [[Compost químic|composts químics]] es formaven en proporcions diferents d'elements segons el mètode d'obtenció i reforçava la [[llei de les proporcions definides]] (1804) de [[Joseph Louis Proust|Joseph-Louis Proust]] (1754-1826) que criticava Berthollet. Encaixar la llei dels volums de combinació amb la teoria atòmica no fou possible fins que l'italià [[Amedeo Avogadro]] (1776-1856) imaginà [[Molècula diatòmica|molècules diatòmiques]] d'elements iguals i realitzà (1811) la hipòtesi de que volums iguals de gasos, en les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules ([[llei d'Avogadro]]).
 
==== Els òxids de nitrogen ====