Segle XIX: diferència entre les revisions

L'[[emancipació d'Amèrica Llatina|emancipació d'Amèrica llatina]] va donar començament en aquest segle. Els [[amerindi|aixecaments indígenes]] en nom de [[Tupac Amaru II|Túpac Amaru]] i dels ''comuners'' d'[[Asunción]] serien antecedents d'una [[identificació (psicologia)|identitat]] naixent. Identitat que naixeria i seria defensada pels grans líders llatinoamericans, promotors de la idea d'una nació llatinoamericana: [[Francisco de Miranda]], [[José Miguel Carrera]], [[Bernardo O'Higgins]], [[Antonio José de Sucre]], [[Simón Bolívar]], [[José de San Martín]], [[Mariano Moreno]], [[Manuel Belgrano]], [[José Artigas]] i [[Juan Pablo Duarte]] en la [[República Dominicana]]. La seva revolució, constituïda en el marc de les [[revolucions burgeses]], seria estrictament [[Llatinoamérica|llatinoamericana]]. Les seves revolucions fracassarien en bona mesura a causa de [[cabdill|cabdillismes]], interessos de les burgesies locals i de les potències europees, però cadascun d'ells seria convertit, sovint pels qui els van trair, en una llegenda. Les fronteres americanes van variar notablement en tot el segle i els governs prendrien una estructura [[bipartidista]] on pul·lulaven els [[cops d'estat]] i els [[frau electoral|fraus electorals]].