Ferran VII d'Espanya: diferència entre les revisions

El [[1808]] [[Napoleó Bonaparte]] va convocar Ferran a [[Baiona]], on [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles IV d'Espanya]] hi residia a l'exili perquè [[abdicacions de Baiona|renunciés a la Corona espanyola]]. El [[30 d'abril]] es reuneixen Carles IV i la seva muller, Godoy, Ferran VII i la seva muller, juntament amb Napoleó Bonaparte i el seu germà Josep. Alhora, a [[Madrid]], el poble [[Aixecament del 2 de maig de 1808|es va aixecar contra els ocupants]] francesos el [[2 de maig]], iniciant-se així la [[Guerra de la Independència d'Espanya]]. A Baiona Carles IV afirma que la seva renúncia al tron després del [[Motí d'Aranjuez]] és nul·la i exigeix la devolució dels seus drets. Alhora, el mateix rei havia cedit aquests drets a Napoleó a canvi d'asil a [[França]] per a ell, la seva muller i Godoy així com una pensió de 30 milions de reals anuals. El [[5 de maig]] Napoleó aconsegueix que Ferran VII, mitjançant les [[Abdicacions de Baiona]], reconegui el seu pare com a rei legítim a canvi d'una pensió de 4 milions de reals anuals. Napoleó va nomenar rei d'[[Espanya]] el seu germà Josep Bonaparte, que regnaria a [[Espanya]] com a [[Josep I d'Espanya]] fins al [[1813]].