La dècada dels seixanta va ser crucial en el desenvolupament de la IPO per l'augment del nombre de persones que comencen a tenir accés a ordinadors i pel sorgiment de les xarxes que permetien la comunicació entre màquines i, per tant, entre usuaris. EntreEls gràfics per computadora van néixer gràcies a la utilització del [[tub de raigs catòdics]] (CRT) i a les primeres utilitzacions del [[Llapis òptic|llàpis òptic]]. Això va dur a una de les personalitats més destacadesdetacades d'aquestaaquella dècada, esmentem [[Ivan Sutherland]], informàtic i científic nord-americà, l'aportació més significativa del qual va ser l'[[Sketchpad]], un programari que va desenvolupar per a la seva tesi doctoral en el [[MIT]] (Massachusetts Institute of Technology) i que va canviar la manera com interactuen les persones amb els ordinadors. A més, hi va haver d'altres avenços també rellevants com ara els intents d'arribar a una simbiosi home-màquina (Licklider, 1960), un augment de l'intelecte humà ([[Douglas Engelbart]], 1963) i el [[Dynabook]] i l'[[Smalltalk]] ([[Alan Kay]] i Adele Goldberg, 1977). A partir d'aquests avenços que s'iniciaren en la dècada dels seixanta en van sorgir les bases de la interacció persona-ordinador, com ara el ratolí, pantalles amb mapes de bits, ordinadors personals, la [[metàfora de l'escriptori]], les finestres i els punters per clicar.
Encara que la incubació de la IPO es va produir anys enrere, podem considerar el 1969 una data clau en el sorgiment de la disciplina, ja que es va fer la primera trobada internacional i es va publicar la primera revista especialitzada: ''International Symposium on Man-Machine Systems'' i ''International Journal of Man-Machine Studies'', respectivament.
