Edat antiga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.73.172. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{història universal}}
L{{'}}'''edat antiga''' o '''antiguitat''' és el període de la [[història]] entre el naixement de l'[[escriptura]] i la caiguda de l'[[imperi Romà|Imperi romà]] el [[476]], que marca l'inici de l'[[edat mitjana]]. És, per tant, el primer període pròpiament històric. El desenvolupament varia moltíssim en funció de la regió estudiada, però a grans trets es pot caracteritzar com l'època de l'especialització social, del naixement de la majoria de ciències i arts actuals i d'una enorme expansió demogràfica que va portar a crear grans [[imperi]]s. Cal no oblidar que en les mateixes dates un poble pot viure encara en la prehistòria (o protohistòria) i un altre haver-ne evolucionat molt. El règim polític més abundant hi és la [[monarquia]]. Sorgeix el [[comerç]] com a tal, amb l'aparició de la [[moneda]] i de les grans rutes d'intercanvi.
L'edat antiga conté dues èpoques:
# Antic Orient, amb l'auge de les primeres civilitzacions a l'[[Extrem Orient]] ([[Xina]], [[Índia]]) i al [[Orient Pròxim|Pròxim Orient]] ([[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]], [[Egipte]]).
# [[Antiguitat Clàssica|Antiguitat clàssica]], amb el predomini de l'[[antiga Grècia]] i [[Imperi Romà|Roma]].
L'edat antiga és l'època històrica que coincideix amb el sorgiment i desenvolupament de les primeres [[Civilització|civilitzacions]] o '''civilitzacions antigues'''. El concepte més tradicional d''''història antiga''' és el de la invenció de l'escriptura, que convencionalment la [[historiografia]] ha considerat com a fita que permet marcar el final de la [[prehistòria]] i el començament de la [[història]], donada la primacia que atorga a les fonts escrites davant la cultura material, que estudia amb el seu propi [[metodologia|mètode]] l'[[arqueologia]]. Altres orientacions procuren atendre'n el sistema social o el nivell tècnic. Recentment, els estudis de genètica de poblacions basats en diferents tècniques d'anàlisi comparativa d'[[ADN]] i els estudis d'[[antropologia lingüística]] estan arribant a reconstruir, d'una manera cada vegada més precisa, les [[migracions]] antigues i la seva herència en les poblacions actuals.<ref> Un dels principals autors és [[Luigi Luca Cavalli-Sforza]]. La divulgació de les conclusions de cada un dels estudis sol donar problemes, en presentar-se amb titulars periodístics sensacionalistes: [http://www.elpais.com/articulo/futuro/patria/lleva/genes/elpepusocfut/20081126elpepifut_3/Tes «La pàtria es porta en els gens. Un grup d'investigadors descobreix la sorprenent coincidència del mapa de mutacions i el geogràfic d'Europa»], ''El País'', 26/11/2008; abusos contra els que solen advertir els propis genetistes: «No hi ha races. Des del punt de vista de la genètica, només veiem gradients geogràfics »([[Lluís Quintana-Murci]], de l'[[Institut Pasteur]] de París, citat per Gary Stix« Petjades d'un passat llunyà», a ''Investigació i Ciència'', setembre 2008, ISSN 0210-136X pg. 19). </ref>
Sigui quin sigui el criteri emprat, coincideixen que, en temps i lloc, uns i altres processos van cristal·litzar en l'inici de la vida urbana ([[ciutat]]s molt superiors en grandària i diferents en funció als poblets neolítics), l'aparició del [[poder polític]] ([[Palau (arquitectura)|palaus]], [[monarquia|reis]]), de les [[religió|religions organitzades]] ([[temple]]s, [[sacerdot]]s), una complexa [[estratificació social]], esforços col·lectius de gran envergadura que exigeixen prestacions de [[treball (economia)|treball]] obligatori i [[impost]]os, i el [[comerç]] de llarga distància (tot el que s'ha anomenat «revolució urbana»); nivell de desenvolupament social que per primera vegada es va aconseguir en la [[Sumèria]] del IV mil·lenni aC, espai propici per a la constitució de les primeres [[ciutats-estat|ciutats estat]] competitives a partir del substrat neolític que portava ja quatre mil·lennis desenvolupant-se al [[Creixent Fèrtil]].<ref> Terme encunyat per [[James Henry Breasted]]. Albert Clay: [http://www.jstor.org/pss/593554 «The social called Fertile Crescent and Desert Bay»]. </ref> A partir d'aquestes, i de successius contactes (tant pacífics com invasions) de pobles veïns (cultures [[sedentari|sedentario]]<nowiki/>agrícoles o [[nòmada|nomado]]<nowiki/>ramaderes, que es nomenen tradicionalment amb termes de validesa qüestionada, més propis de [[famílies lingüístiques]] que d'ètnies humanes: [[semites]], [[camites]], [[protoindoeuropeus]], etc.), es van anar conformant els primers [[estat]]s de gran extensió territorial, fins a assolir la mida d'[[imperis]] multinacionals.
<nowiki/><nowiki/>[[Fitxer:Fertile Crescent 7500 BC DAN.PNG|300px|thumb|right|<center> El «Creixent fèrtil»</center>]]▼
Processos similars van tenir lloc en diversos moments segons l'àrea geogràfica (successivament, [[Mesopotàmia]], la [[vall del Nil]], el [[subcontinent indi]], [[Xina]], la [[conca del Mediterrani]], l'[[Amèrica precolombina]] i la resta d'[[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]]); en algunes zones especialment aïllades, alguns pobles caçadors-recol·lectors actuals encara no haurien abandonat la prehistòria mentre que d'altres van entrar violentament a l'[[edat moderna]] o [[Edat Contemporània|contemporània]] sota el guiatge de les colonitzacions del segle [[segle XVI|XVI]] al [[segle XIX|XIX]].
feo fou el lloc on començà la [[revolució neolítica]] a [[Occident]]. El terme va ser creat per l'arqueòleg [[James Henry Breasted]] ([[Universitat de Chicago]]). Per extensió, també se li dóna aquesta denominació a altres territoris on va aparèixer l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]]. Així, s'anomena ''Creixent fèrtil'' les altiplanícies mexicanes (cultura del [[blat de moro|panís]]) o certes regions la [[Xina]] (cultura de l'[[arròs]]) o de l'[[Àfrica]] subsahariana (cultura del [[sorgo]]). Són unes terres banyades pels [[rius]] [[Nil]], [[Riu Jordà|Jordà]], [[Tigris]] i [[Èufrates|Eufrates]] i d'una extensió de 400-500.000 quilòmetres quadrats. La regió comença a la riba oriental de la [[Mediterrània]] fins al nord del [[desert de Síria]], i des d'[[Al-Jazira]] i Mesopotàmia fins al [[golf Pèrsic]], en part dels actuals estats d'[[Egipte]], [[Israel]], [[Cisjordània]], la [[Franja de Gaza]], el [[Líban]], [[Síria]], [[Iraq]], el sud-est de [[Turquia]] i el sud-oest de l'[[Iran]]. Es calcula que la població neolítica era d'uns 40 o 50 milions de persones. Testimonis de la remota activitat humana són la [[Cova de Kebara]], a Israel, i altres restes de cultures caçadores-recol·lectores nòmades del [[Plistocè]] i semisedentàries de l'[[epipaleolític]]. La zona occidental dels voltants del riu Jordà i al nord de l'Eufrates -amb ciutats com [[Jericó]]- van donar lloc a la primera cultura neolítica datada al voltant del 9000 aC. ▼
[[Fitxer:Rosetta Stone.JPG | thumb |[[Pedra de Rosetta]], singularíssim objecte descobert el 1799, l'estudi del qual va permetre el començament del desxiframent dels [[jeroglífic]]s egipcis, cosa que va obrir el camí a una ''història antiga'' des de nous supòsits metodològics.]]
Els pobles cronològicament contemporanis a la història escrita del Mediterrani oriental poden ser objecte de la [[protohistòria]], ja que les fonts escrites per [[Antiga Roma|romans]], [[grecs]], [[fenicis]], [[hebreus]] o [[egipcis]], a més de les fonts arqueològiques, permeten fer-ho.
L'[[antiguitat clàssica]] es localitza en el moment de plenitud de la civilització grecoromana (segle V aC al segle II dC) o, en sentit ampli, en tota la seva durada (segle VIII aC al segle V dC). Es va caracteritzar per la definició d'innovadors conceptes sociopolítics: els de [[ciutadania]] i de [[llibertat]] personal, no per a tots, sinó per una minoria sostinguda pel treball esclau, a diferència dels imperis fluvials de l'[[antic Egipte]], [[Babilònia]], [[cultura de la vall de l'Indus|Índia]] o la [[Xina]], per als quals es va crear la imprecisa categoria de «mode de producció asiàtic», caracteritzades per l'existència d'un poder omnímode en la cúspide de l'imperi i el pagament de [[tribut]]s per a les comunitats camperoles subjectes a aquest, però de condició social lliure (ja que, encara que hi existeixi l'esclavitud, no representa la força de treball principal).<ref> Perry Anderson, ''op. cit.'' </ref>
El final de l'edat antiga en la [[civilització occidental]] coincideix amb la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]] (l'any 476, l'[[Imperi Romà d'Orient|Imperi romà d'Orient]] va sobreviure tota l'[[edat mitjana]] fins al 1453 com [[Imperi Bizantí|Imperi bizantí]]), encara que tal discontinuïtat no s'observa en altres civilitzacions. Per tant, les divisions posteriors ([[edat mitjana]] i [[edat moderna]]) poden considerar-se vàlides només per aquella, mentre que la major part d'[[Àsia]] i d'[[Àfrica]], i amb molta més claredat [[Amèrica]], són objecte en la seva història d'una periodització pròpia.
Alguns autors culturalistes fan arribar l'[[antiguitat tardana]] europea fins als segles VI i VII, mentre que, l'escola "mutacionista" francesa l'estén fins a algun moment entre els segles IX i XI. Diferents interpretacions de la història posen l'accent en qüestions econòmiques (transició del mode de producció esclavista a manera de producció feudal, des de la crisi del segle III); polítiques (desaparició de l'imperi i instal·lació dels [[regnes germànics]] des del [[segle V]]), o ideològiques, religioses (substitució del [[paganisme]] politeista pels [[monoteisme]]s teocèntrics: el [[cristianisme]] -segle IV-, i posteriorment l'[[islam]], [segle VII, filosòfiques ([[filosofia antiga]] per la [[filosofia medieval|medieval]]) i artístiques (evolució des de l'[[art antic]] -clàssic- cap a l'[[art medieval]], [[art paleocristià|paleocristià]] i [[preromànic]])].<ref> Edward Gibbon, Fustel de Coulanges i Perry Anderson (''op. cit.''); [[Henri Pirenne]]''Mahoma i Carlemany''. </ref>
Les civilitzacions de l'antiguitat són agrupades geogràficament per la historiografia i l'arqueologia en zones en què diferents pobles i cultures van estar especialment vinculats entre si, tot i que les àrees d'influència de cadascuna d'aquestes van arribar en moltes ocasions a interpenetrar-se i a anar molt més lluny, formant imperis de dimensions multicontinentals (l'[[Imperi Persa|Imperi persa]], el d'[[Alexandre el Gran]] i l'[[Imperi Romà|Imperi romà]]), talassocràcies ('govern dels mars') o [[rutes comercials]] i d'intercanvi de productes i idees a llarga distància; encara que sempre limitades pel relatiu aïllament entre si (obstacles dels [[desert]]s i oceans), que arriba a ser radical en alguns casos (entre el [[Vell Món]] i el [[Nou Món]]). La navegació antiga, especialment la naturalesa i extensió de les expedicions que necessàriament van haver de realitzar les cultures primitives de [[Polinèsia]] (almenys fins a l'[[Illa de Pasqua]]), és un assumpte encara polèmic. En algunes ocasions, s'ha recorregut a l'arqueologia experimental per provar la possibilitat de contactes amb Amèrica des del [[Pacífic]]. Altres conceptes d'aplicació discutida són la prioritat del difusionisme o del desenvolupament endogen per a determinats fenòmens culturals ([[agricultura]], [[Edat dels Metalls |metal·lúrgia]], [[escriptura]], [[alfabet]], [[moneda]], etc.) i l'aplicació de l'[[evolucionisme]] en contextos arqueològics i antropològics.
== Antic Orient ==
En l'antic Orient és on va sorgir l'escriptura i, amb aquesta, la [[història]] pròpiament dita. La cultura es va centrar sobretot a les valls dels grans rius de l'Àsia (com ara el [[riu Groc]], el [[Ganges]], el [[Tigris]] i l'[[Eufrates]]) i al [[Nil]].
Tant els països de l'Extrem Orient ([[Índia]], [[Tibet]], [[Xina]]) com els del [[Pròxim Orient]] ([[Antic Egipte|Egipte]], [[Imperi Persa]], [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]) van desenvolupar una gran varietat de cultures, amb molts idiomes (i sistemes d'escriptura), religions, sistemes polítics, etc.
== Creixent fèrtil ==
{{principal|Creixent Fèrtil}}
▲
▲
Aquesta regió, juntament amb la [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] definida a l'est del creixent, entre els rius Tigris i Eufrates, van amalgamar una complexa realitat de cultures d'ençà de l'[[Edat del Bronze|edat del bronze]], fet pel qual la zona ha rebut el nom de ''[[Bressol de la civilització]]''. Des de l'[[Edat de Bronze|edat de bronze]], la zona de conreu s'ha anat ampliant a causa de l'extensió del [[regadiu]], en una zona de condicions severes de [[calor]] i [[salinitat]] edafològica. L'afavoriment en l'aparició de l'agricultura en el creixent es creu deguda no sols a la fàcil [[irrigació]] pels rius de la zona, sinó també a una bondat climàtica que va afavorir el creixement de plantes anuals, de [[llavor]]s comestibles i amb una major productivitat al llarg de les estacions que no pas les plantes [[perenne]]s. Al creixent, hi van coincidir les avantpassades espècies neolítiques més importants: el [[blat]], l'[[ordi]], el [[lli]], el [[cigró]], el [[pèsol]], la [[llentia]] i d'altres, així com les cinc espècies d'animals domesticats més importants: la [[vaca]], la [[cabra (animal)|cabra]], l'[[ovella]], el [[porc]] i el [[cavall]].
| |||