|
<!--*
*****
***** Varietat dialectal: Valencià
*****
*****
-->{{vegeu (des)|la ciutat de València}}
{{Infotaula geografia política}}
'''València''' és la capital i la localitat més poblada de la [[Província de València|província homònima]] i del [[País Valencià]]. Anteriorment va ser també capital de l'extinta comarca de l'[[Horta de València]], però aquesta comarca es va disgregar el 1989 per formar les comarques de [[l'Horta Nord]], [[l'Horta Sud]], [[l'Horta Oest]] i ''ciutat de València'', la qual va quedar així constituïda com l'única ciutat-comarca del País Valencià. La ciutat també és coneguda com a «cap i casal» i com a «capital del Túria», pel fet d'estar situada a la vora d'aquest riu. És el tercer municipi per població d'Espanya, amb 790.201 habitants (INE 2016), mentre que la seua [[Àrea Metropolitana de València|àrea metropolitana]] té, segons la mateixa font, 1.541.047 habitants, fet que la converteix també en la tercera àrea metropolitana d'[[Espanya]].
València es va fundar com a [[colònia romana]] l'any 138 aC, amb el cònsol [[Dècim Juni Brut Galaic]], i es va denominar ''Valentia Edetanorum''. Diversos segles després, l'any 711 els [[musulmans]] van ocupar la ciutat, aportant la seua [[Àrab|llengua]], la seua [[Islam|religió]] i els seus costums, amb la implantació de sistemes de reg i la introducció de nous [[conreu|cultius]]. En l'any 1238 el rei cristià [[Jaume I d'Aragó]] va conquerir la ciutat, i va repartir les terres entre els nobles que el van ajudar, tal com queda testimoniat en el ''[[Llibre del Repartiment]]'', i també va crear una nova llei per a la ciutat, ''els [[Furs de València|furs]]'', els quals es van fer extensius a la resta del [[Regne de València]]. Al [[segle XVIII]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] va derogar els furs com un càstig al Regne de València per haver-se alineat amb els [[Dinastia dels Habsburg|austriacistes]] en la [[guerra de successió espanyola]]. No va ser fins a l'any 1982 quan l'antic Regne de València va recuperar el seu [[autogovern]], i es va instituir València com la capital de l'actual [[Comunitat Valenciana]], tal com arreplega [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|l'Estatut d'Autonomia]].
La ciutat està situada a la vora del [[riu Túria]], a la [[Llevant (geografia)|costa est]] de la [[península Ibèrica]], just al centre del [[golf de València]], encara que en el moment que els romans la van fundar, es trobava en una illa fluvial del Túria, a uns quatre quilòmetres de distància del [[Mar Mediterrani|mar]]. A uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat es troba [[l'Albufera de València]], la qual és propietat de l'[[Ajuntament de València]] des de l'any 1911 quan la va comprar a la [[Casa Reial espanyola|Corona d'Espanya]] per 1 072 980,41 [[pessetes]]. L'Albufera és un dels llacs més grans de l'estat espanyol, ja que té prop de 2 100 hectàrees de superfície, a les quals cal afegir una extensió de 14 100 hectàrees de [[marjal]] dedicades al cultiu de l'[[arròs]]. Pel seu valor cultural, històric i ecològic, aquest paratge natural va ser el primer parc natural que va declarar la [[Generalitat Valenciana]], l'any 1986.
En l'actualitat l'economia de la ciutat se centra en els serveis, ja que prop del 84% de la població activa ocupada pertany el [[sector serveis]]. No obstant això, la ciutat manté una base [[Indústria|industrial]] important, amb un percentatge de població ocupada del 5,5%. D'altra banda, les activitats [[sector primari|agrícoles]], encara tenint una importància relativament menor amb només l'1,9% de la població activa ocupada, perviuen en el terme municipal amb un total de 3 973 hectàrees, les quals estan ocupades majoritàriament per cultius d'horta i cítrics.
El seu [[Ciutat Vella de València|centre històric]] és un dels més extensos d'Espanya, amb aproximadament 169 hectàrees, i gràcies al seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals és una de les ciutats amb més afluència de turisme nacional i internacional del conjunt del país. Entre els seus monuments més representatius es troben el [[Micalet]], la [[Catedral de València|Seu]], les [[Torres de Serrans]] i [[Torres de Quart|de Quart]], la [[Llotja de la Seda]], declarada com [[Patrimoni de la Humanitat]] per la Unesco el 1996, i la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També cal destacar que el [[Museu de Belles Arts de València]] és el museu pictòric més important del territori valencià, i per la seua rellevància és un dels primers d'Espanya; igual que l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] (IVAM), el qual té per objectiu investigar i difondre l'art del segle XX.
Per la seua llarga història, aquesta és una ciutat amb innombrables festes i tradicions, entre les quals destaquen les [[falles]], que van ser declarades [[festes d'interés turístic internacional]] el 25 de gener de 1965, i el [[Tribunal de les Aigües]], declarat l'any 2009 com [[Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat als Països Catalans|patrimoni cultural immaterial de la humanitat]]. A més d'açò, València ha estat escenari de diversos esdeveniments mundials, que han contribuït a configurar la ciutat i donar-li projecció internacional, com han estat l'[[Exposició Regional de 1909]], la [[Copa Amèrica de vela|32a i la 33a Copa Amèrica de vela]], el [[Gran Premi d'Europa]] de [[Fórmula 1]], l'[[Valencia Open 500|Open 500]] de tennis, el Global Champions Tour d'Hípica, així com la [[Marató de València]] i la [[Mitja marató de València|Mitja Marató]], aquesta darrera ostenta els [[Rècords del Món d'Atletisme|rècords del món]] de la prova en dones des de l'any 2017 i en homes l'any 2018.<ref>{{Ref-publicació|article=Resultados Medio Maratón 2017 · Valencia Ciudad del Running|publicació=Valencia Ciudad del Running|llengua=ca-ES|url=https://www.valenciaciudaddelrunning.com/va/mitja/resultats-mitja-marato-2017/}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Classificacions de la Mitja Marató València Trinidad Alfonso EDP|publicació=Valencia Ciudad del Running|llengua=ca-ES|url=https://www.valenciaciudaddelrunning.com/va/mitja/resultats-mitja-marato-definitius/}}</ref>
En l'àmbit polític, des de l'any [[2015]] l'ajuntament està governat pels partits [[Compromís]], [[PSPV]] i [[València en Comú]], i n'és [[alcalde]] [[Joan Ribó i Canut]] (Compromís), que va arribar a l'ajuntament l'any 2015 gràcies a un pacte de govern amb el [[PSPV]] i [[València en Comú]].
== Geografia ==
=== Localització ===
[[Fitxer:Localització de Ciutat de València respecte de l'Horta de València.png|188px|thumb|Terme municipal de València, en l'extinta comarca de l'Horta de València.]]
La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de la [[península Ibèrica]], sobre la gran plana al·luvial que formen els rius [[Xúquer]] i [[Túria]], a la vora del qual es troba la ciutat, allunyada de les muntanyes. El tossalet del [[el Puig|Puig]] es troba a uns 12 km al nord de la ciutat i uns quilòmetres més enllà cap al nord-oest es troba la [[Serra Calderona]], principal estrep muntanyenc prop de la ciutat, que també és el seu pulmó verd.
València ha estat tradicionalment la capital de la comarca històrica i natural de [[l'Horta de València]]. No obstant això, després de la divisió comarcal autonòmica de 1987 el municipi de València ha format per si mateix una nova comarca, la coneguda com la «Ciutat de València». D'aquesta manera, la comarca de València s'estén tan sols a la ciutat, les seues pedanies, i el llac de [[l'Albufera]].
La ciutat antiga és a la vora del riu, a uns quatre quilòmetres de la mar, on antigament només n'hi havia el [[Grau de València]], que ara és unit a la ciutat i forma part del districte conegut com a [[Poblats Marítims de València|Poblats Marítims]]. La raó perquè la ciutat es fundà lluny de la costa és que en temps dels romans encara era un aiguamoll, amb una costa baixa i arenosa, com en quasi tot el Golf de València. Al Sud de la ciutat hi ha l'[[Albufera de València]], un llac d'aigua dolça a la vora de la mar i separada d'aquesta per una restinga, que es nodreix de nombrosos aqüífers i de les aportacions del barranc de Xiva, que hui dia és un parc natural.
[[Fitxer:Cac port.jpg|thumb|center|750px|Vista panoràmica de València i el seu [[Port de València|port]], amb la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]].]]
=== Límits ===
La ciutat de València limita amb les comarques de l'[[Horta Nord]], el [[Camp de Túria]], l'[[Horta Oest]], l'[[Horta Sud]], la [[Ribera Baixa]], i a l'est amb la [[Mar Mediterrània]]. Pel que fa als municipis, la ciutat i els seus nuclis de població limiten amb els termes municipals d'[[Alboraia]], [[Tavernes Blanques]], [[Burjassot]], [[Paterna]], [[Mislata]], [[Xirivella]], en els poblats del nord amb [[Almàssera]], [[Vinalesa]], [[Alfara del Patriarca]], [[Montcada (Horta Nord)|Montcada]], [[Bétera]], [[Rocafort]], [[Godella]], [[Massamagrell]], [[Massalfassar]], [[Albalat dels Sorells]], [[Albuixech]], [[Foios]] i [[Meliana]], en els de l'oest amb [[Quart de Poblet]], en els del sud amb [[Picanya]], [[Paiporta]] i [[Sedaví]] i per l'[[Albufera]] amb [[Alfafar]], [[Massanassa]], [[Catarroja]], [[Albal]], [[Silla]], [[Sollana]] i [[Sueca]].
=== Clima ===
[[Fitxer:Clima Valencia (España).PNG|thumb|esquerra|265px|Climograma de València.]]
La Ciutat de València posseïx un [[clima]] típicament [[clima mediterrani|mediterrani]]. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17 °C. Els [[estiu]]s són càlids i els [[hivern]]s molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol estar per davall dels 10 °C. Les precipitacions són discretes, de 454 mm a l'any, i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la [[tardor]] ([[gota freda]]) i un altre a l'acabament de l'hivern i començament de la [[primavera]].
{| class="wikitable" style="font-size:90%;border:0px;text-align:center;line-height:120%;"
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Paràmetres<ref>[http://www.worldclimate.com/cgi-bin/grid.pl?gr=N39W000 Worldclimate.com (Estació meteorològica a 13 m d'altitud)]</ref>
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | I
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | II
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | III
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | IV
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | V
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | VI
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | VII
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | VIII
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | IX
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | X
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | XI
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | XII
! style="background: #99CCCC; color:#000080;" | Anual
|-
! style="background: #80FFFF; color:#000000;" | Temperatures mitjanes, ºС
! style="background: #99EECC; color:#000000;" | 10,9
! style="background: #99FFCC; color:#000000;" | 11,6
! style="background: #99FFCC; color:#000000;" | 13,4
! style="background: #FFFFCC; color:#000000;" | 15,1
! style="background: #FFFFCC; color:#000000;" | 18,3
! style="background: #FFFF99; color:#000000;" | 21,5
! style="background: #FFFF99; color:#000000;" | 24,4
! style="background: #FFFF99; color:#000000;" | 24,8
! style="background: #FFFF99; color:#000000;" | 22,7
! style="background: #FFFFCC; color:#000000;" | 18,7
! style="background: #99FFCC; color:#000000;" | 14,4
! style="background: #99FFCC; color:#000000;" | 11,7
! style="background: #FFFFCC; color:#000000;" | 17,4
|-
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | Pluja, mm
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 32,3
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 30,2
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 33,8
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 35,2
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 34,8
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 22,4
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 8,6
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 14,8
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 63,8
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 96,3
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 53,5
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 41,5
! style="background: #FFCC99; color:#000060;" | 468,7
|-
|}
== Història ==
{{Article principal|Història de València}}
=== La Valentia romana ===
[[Fitxer:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|Cornucòpia a la plaça de la Mare de Déu. Símbol de la ''Valentia'' romana]]
La Ciutat de València fou fundada l'any [[138 aC]] amb el nom de [[Valentia]] pel cònsol romà [[Dècim Juni Brut Galaic|Dècim Juni Brut]].<ref>Respecte al topònim, vegeu també l'article [[Toponímia del País Valencià]].</ref> La ciutat s'emplaçà sobre el meandre del [[riu Túria]] en la seua pantanosa desembocadura, en una gran plana al·luvial en els extrems de la qual hi havia els principals assentaments preromans (ibèrics): ''Arse ''o'' Saguntum'' ([[Sagunt]]) al nord-est, ''Edeta'' ([[Llíria]]) al nord-oest i ''Saetabis'' ([[Xàtiva]]) al sud. Tots tres s'emplaçaven sobre un tossal defensiu, mentre que Valentia es fundà al bell mig del pla.
Les possibilitats d'aprofitament d'esta plana degueren condicionar l'elecció d'este emplaçament. En esta època de la Roma republicana la ciutat de València no era la principal ciutat de l'actual País Valencià (''[[Sagunt]]um'' i [[Elx|''Illici'']] eren, sens dubte, més importants), però sí que era un nucli agrari notable, que arribà a canalitzar les aigües per a reg, i a encunyar moneda pròpia, on l'emblema de la ciutat ja era la [[cornucòpia]] o corn de l'abundància.
L'any [[75 aC]] fou destruïda a la guerra entre [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i [[Quint Sertori|Sertori]], i fou abandonada durant uns 50 anys. Al segle I, la Ciutat de València ja havia recuperat la població, i es començaren a construir grans obres d'infraestructura. Al [[segle III]] inicià una altra època de decadència, com a la resta de l'[[imperi Romà]]. Amb la seua caiguda, la ciutat fou ocupada pels [[visigots]] i formà part de diversos regnes peninsulars.
=== L'Islam ===
[[Fitxer:murada àrab valència.jpg|thumb|dreta|Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]], a [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]]). És una de les poques restes del període musulmà de València]]
[[Fitxer:plat àrab València.jpg|thumb|esquerra|Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de les excavacions de la Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir]]
L'etapa immediatament posterior a la conquesta musulmana de l'any [[711]] constituïx un període fosc, del qual no es tenen gaires referències. La ciutat havia d'estar molt despoblada; de fet, a banda de Balansiya, la ciutat rebé durant uns segles el nom de Medina al-Turab, que vol dir ciutat del fang o de la pols, per l'estat d'abandonament en què es trobava. Durant l'emirat de [[Còrdova]] Abd allah al-Balansi exercí una mena de govern autònom sobre l'àrea valenciana, però més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada dins l'òrbita de l'[[Islam]] de la ciutat, que en poc de temps canvià de llengua, religió i costums.
L'auge més gran de la ciutat començà amb els regnes de [[taifes]] (s. XI), un dels quals el de Balansiya. La ciutat cresqué, i en temps d'Abd al-Aziz s'hi edificà una nova [[muralla àrab de València|muralla]] (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]]. [[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|assetjant la ciutat]] de [[Balansiya]] i aixecat el setge, vencent a l'[[emirat de Balansiya]] a la [[batalla de Paterna]] durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua=castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A la darreria del [[segle XI]] el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari castellà de fortuna que ha suscitat molta llegenda, entrà a València, la qual estigué en mans de les tropes cristianes comandades per Rodrigo entre els anys [[1094]] i [[1099]], i per Ximena, la seua vídua, entre 1099 i [[1102]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s ocuparen la ciutat i hi restauraren el culte musulmà i un governador al capdavant. Poc després de la seua mort, els almoràvits recuperaren la ciutat. Durant les dècades centrals del segle XII el rei fou [[Ibn Mardanix, el rei Llop]]. El 1171 València passà a ser de dominació almohade.
=== Conquesta i Segle d'Or ===
[[Fitxer:València jaume I.jpg|thumb|{{mida|1=Estàtua de [[Jaume I]], d'[[Agapit Vallmitjana i Barbany|Agapit Vallmitjana]], a la plaça que, paradoxalment, s'anomena d'[[Alfons el Magnànim]]}}]]
[[Fitxer:Peno de la conquesta.jpg|thumb|{{mida|1='''[[Penó de la Conquesta]]''', conservat a l'Arxiu Històric Municipal de València}}]]
L'entrada a la Ciutat de València del rei catalanoaragonès [[Jaume I]], el [[9 d'octubre]] de [[1238]], posà fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta deixà una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencians.
Després de la victòria cristiana, la població musulmana fou expulsada i la ciutat repartida entre aquells que havien participat en la conquesta, principalment de Lleida. Jaume I atorgà a la ciutat unes noves lleis, els [[Furs de València|Furs]], que anys després foren extensives a tot el [[Regne de València]]. Començava així una nova etapa, de la mà d'una nova societat i d'una nova llengua, que establí les bases del poble valencià tal com el coneixem avui.
[[Fitxer:torres serrans valencia2.jpg|thumb|esquerra|{{mida|1= [[Porta de Serrans]], part de la [[muralla del segle XIV]]}}]]
Durant el segle XIV la ciutat patí fortes riuades el [[1321]],<ref>Joaquim Escrig, ''[http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA21&dq=1321+riuada+val%C3%A8ncia&hl=ca&ei=AuRMTZGbCcbusga5hamRDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=1321%20riuada%20val%C3%A8ncia&f=false Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies]'', p.21</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Furió |nom=Antoni |cognom2=García-Oliver |nom2=Ferran |títol=Llibre d'establiments i ordenacions de la ciutat de València. I.: (1296-1345) |url= http://books.google.cat/books?id=PU7QMxDhk2AC&printsec=frontcover&dq=bibliogroup:%22Llibre+d'establiments+i+ordenaci%C3%B3ns+de+la+ciutat+de+Val%C3%A8ncia%22&hl=ca&sa=X&ei=MO_QT4qVDMi-0QXP3tDJCw&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=bibliogroup%3A%22Llibre%20d'establiments%20i%20ordenaci%C3%B3ns%20de%20la%20ciutat%20de%20Val%C3%A8ncia%22&f=false | editorial=Universitat de València |data=2007 |pàgines=p.132 |isbn=8437066662 }}</ref> 1340 i 1358 la [[pesta negra]] ([[1348]]), la [[guerra de la Unió]] (revolta ciutadana contra els excessos de la monarquia) i la [[guerra dels dos Peres]], que obligà a alçar molt de pressa una nova [[muralla del segle XIV|muralla]] per tal de contenir, per tres vegades ([[Setge de València (1359)|1359]],<ref>Manuel Becerra, ''[http://books.google.cat/books?id=9nrfDFh8YfwC&pg=PA257&dq=guardamar+1359&hl=ca&ei=7qKdTNzMGIraOLT0iKoM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=guardamar%201359&f=false Las relaciones diplomáticas entre la Corona de Aragón y Granada durante la Guerra de los Dos Pedros. I: Desde 1356 hasta 1359]'', p-256-257 {{es}}</ref> [[Setge de València (1363)|1363]] i [[Setge de València (1364)|1364]]) l'atac [[Regne de Castella|castellà]]. En el darrer terç del [[segle XIV]] es va construir una [[Drassanes del Grau|nova drassana]] que encara es conserva.<ref>{{ref-llibre |cognom=Pladevall |nom=Antoni |títol=L'Art gòtic a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=sBrqAAAAMAAJ&pg=PA219&q=grada+grau+drassana&dq=grada+grau+drassana&hl=ca | editorial=Enciclopèdia Catalana |data=2003 |volum=vol.3: Dels palaus a les masies |pàgines=219 |isbn=8441208875}}</ref> La convivència entre les tres comunitats, cristiana, jueva i musulmana, que ocupaven la ciutat, fou conflictiva al llarg de tota l'Edat Mitjana. La jueria fou assaltada el 1391 i la moreria el 1456.
A l'acabament del [[segle XIV]], la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]] desembocà en el [[Compromís de Casp]] i l'entronització dels [[Trastàmara|Trastàmares]] en la [[Corona d'Aragó]]. En la sentència van jugar un destacat papels germans Ferrer, [[Bonifaci Ferrer|Bonifaci]] i [[Sant Vicent Ferrer|Vicent]], ambdós valencians.
[[Fitxer:Llotja columnari1.jpg|thumb|{{mida|1=Sala de Contractació de la [[Llotja de la Seda]]}}]]
Al [[segle XV]] València visqué una etapa de gran desenvolupament econòmic i de gran influència política. Es creà la [[Taula de Canvis i Depòsits]], una banca municipal en suport de les operacions comercials, la indústria local —que tenia els teixits al capdavant— aconseguí un gran desenvolupament, i la ciutat esdevingué un empori comercial al qual acudien mercaders de totes les parts d'[[Europa]]. A l'acabament del segle es construí la [[Llotja de la Seda]], centre de transaccions i un vertader temple del [[comerç]].
[[Fitxer:Tirant lo blanc.jpg|thumb|esquerra|{{mida|1=Pròleg del [[Tirant lo Blanc]]}}]]
Aquest auge econòmic comporta, com és natural, un auge artístic i cultural. S'aixecaren alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com ara les [[Torres de Serrans]] ([[1392]]), la [[Llotja de la Seda|Llotja]] ([[1482]]), el [[Micalet]] o la capella dels Reis del [[convent de Sant Doménec]]. En [[pintura]] i [[escultura]] es deixen sentir les tendències flamenques i italianes en artistes com [[Lluís Dalmau]], [[Gonçal Peris]] o [[Damià Forment]]. En [[literatura]], sota la protecció d'[[Alfons el Magnànim]] floriren autors com ara [[Ausiàs March]], [[Roïç de Corella]], [[Isabel de Villena]] o [[Joanot Martorell]], que escrigué la prestigiosa novel·la [[Tirant lo Blanc]]. Este fou en definitiva el [[segle d'or valencià|segle d'or]] de la literatura valenciana.
Pel que fa a la influència política, arribà fins al punt que les dues úniques vegades que un bisbe hispànic ha arribat a [[papa]] ha estat amb dos bisbes de València: [[Calixt III]] i el seu nebot [[Alexandre VI]].
=== L'Imperi Espanyol ===
[[Fitxer:Gerpaz.jpg|thumb|''La pau de les Germanies'', oli sobre llenç, per Marcelino Unceta]]
Arran del descobriment d'[[Amèrica]], l'economia europea començà a bascular envers l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], en detriment de la [[Mediterrània]]. Malgrat la unió dinàstica amb [[Castella]], la conquesta i explotació d'Amèrica era una tasca exclusiva de Castella, i els valencians -com els catalans, aragonesos i mallorquins- en tenien vedada la participació. Front esta situació, València entrà en una aguda crisi econòmica, que es manifestà ràpid amb la [[revolta de les Germanies]] ([[1519]]–[[1522]]), un moviment de menestrals i poble menut contra l'oligarquia urbana, i de camperols de classe baixa contra els terratinents i els seus súbdits [[morisc]]s. Aquesta revolta acabà amb una cruel repressió per als cabdills agermanats per part de la virreina [[Germana de Foix]] i suposà l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]].
[[Fitxer:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|esquerra|Expulsió dels [[morisc]]s des del [[Grau de València]], per Pere Oromig]]
La crisi s'accentuà durant el [[segle XVII]] amb l'[[expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscs]] el [[1609]], els quals suposaven quasi un terç de tota la població del [[Regne de València|regne]]. La decadència de la ciutat i regne tocà fons amb la [[Guerra de Successió Espanyola]] del [[1702]] al [[1709]] que significà la fi de la independència política i jurídica del Regne de València, en derogar [[Felip V d'Espanya|Felip V]] els [[Furs de València]]. El 2007 es compliren els 300 anys de la decisiva derrota a la batalla d'Almansa, el [[25 d'abril]] de [[1707]]. En record d'esta data cada 25 d'abril se celebra oficialment el dia de les llibertats nacionals valencianes.
=== Els Borbons ===
Amb la [[decrets de nova planta|nova planta]], és a dir, l'abolició dels [[furs valencians]] i l'acomodament del Regne i de la seua capital a les lleis i costums de [[Castella]], els càrrecs del govern municipal deixaren de ser electius per passar a ser de designació directa del monarca, ocupats sovint per aristòcrates forans.
València s'hagué d'acostumar a ser una ciutat ocupada, amb presència de tropes aquarterades a la Ciutadella, al costat del convent de Sant Domènec, però també en altres edificis, com ara la mateixa [[llotja de la seda|Llotja]], que fou caserna fins a [[1762]].
En l'àmbit econòmic, el segle XVIII fou de recuperació gràcies a la manufactura de teixits de [[indústria sedera de València|seda]] i altres activitats industrials, com la [[rajola de València|taulelleria]].
[[Fitxer:Palau de justicia valència.jpg|thumb|250 px|dreta|{{mida|1=El [[Palau de Justícia de València|Palau de Justícia]] és un dels edificis més reeixits de l'etapa borbònica (1758-1802), impulsat per Carles III, en temps de prosperitat econòmica}}]]
El XVIII fou el segle de les idees i la il·lustració, que trobà a València un ressò en personatges com [[Gregori Maians]] o [[Pérez Bayer]], que mantenien correspondència amb els destacats pensadors francesos o alemanys del moment. En este ambient d'exaltació de les idees nasqué el 1776 la Societat Econòmica d'Amics del País, introductora de nombroses millores en l'agricultura i la indústria i promotora de diverses institucions econòmiques, cíviques i culturals.
[[Fitxer:València, etc-Terme 1840.svg|thumb|esquerra|300px|València i els pobles dels voltants entorn del [[1840]]. Apareixen com a independents molts dels municipis que la ciutat s'annexionaria a partir del [[1870]].]]
El [[1793]] s'hi esdevé una revolta contra els [[francesos]] de la ciutat en resposta a l'execució de [[Lluís XVI de França]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Escrig |nom=Joaquim |títol=Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies |url= http://books.google.cat/books?id=-L_Iq0T7m5AC&pg=PA63&dq=1793+valencia+francesos&hl=ca&sa=X&ei=HF7xUrN1irLRBY2rgPAL&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=1793%20valencia%20francesos&f=false |llengua= | editorial=Carena Editors |data=2001 |pàgines=63 |isbn=8487398456}}</ref> El segle XIX s'enceta amb la invasió napoleònica, contra la qual el Poble valencià s'alçà en armes el 23 de maig de 1808, arengat per personatges com ara el [[Vicent Doménech el Palleter|Palleter]]. Els amotinats prengueren la Ciutadella, i l'atac del 28 de juny del general napoleònic Moncey fou refusat. Després el general Suchet repetí el setge i aconseguí el seu objectiu el 9 de gener de 1812, després d'intensos bombardeigs. El seu control sobre la ciutat fou breu, perquè al juliol de 1813 hagué d'abandonar-la davant de la retirada de l'exèrcit francès.
Durant la invasió napoleònica, els valencians enviaren els seus representants a les [[Corts de Cadis]], on es redactà una Constitució de caràcter liberal i anti-senyorial. El maig de 1814 [[Ferran VII]] tornà a la península a través de València, i derogà immediatament la Constitució de Cadis, instaurant de nou un règim absolutista.
Comença una etapa de conflictes entre els absolutistes i els liberals. Al març de [[1820]], durant el [[Trienni Liberal]] ([[1820]]-23), el general absolutista Elío fou executat. Durant l'etapa ultraconservadora anomenada Ominosa Dècada (1823-1833) hi hagué una repressió implacable anti-liberal a càrrec de les forces de l'Estat i la Inquisició, que executà a València la seua última víctima l'any 1824, [[Gaietà Ripoll]], un mestre acusat de «deista» i «maçó».
Durant la regència de María Cristina i el govern progressista d'Espartero es liquidà definitivament l'Antic Règim i s'assolí el liberal. La ciutat visqué un clima revolucionari, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i amb l'amenaça de les tropes [[Carlisme|carlines]] de Cabrera. Durant este període convuls es crearen les províncies (1833), es posà en marxa la [[desamortització]] de béns de l'Església (1837) i els seus immobles i terrenys foren adquirits en la seua major part per la burgesia local.
El regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] constituí una etapa de relativa estabilitat i de creixement per a València, on milloraren substancialment les infraestructures i els serveis d'abastiment d'aigua, pavimentat, gas i transports, alhora que s'hi dugueren a terme importants projectes, com ara el del [[port de València|port]].
El 1873 es proclamà la [[Primera República Espanyola|Primera República]], en un ambient radicalitzat, que esdevingué la insurrecció cantonalista el 19 de juliol. El Cantó de València no tingué el caràcter revolucionari d'altres ciutats com [[Alcoi]], però el govern de Madrid ofegà la rebel·lió mitjançant les armes i sotmeté la ciutat a un intens bombardeig pel general [[Martínez de Campos]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Faus y Faus |nom=Jaime |títol=Páginas de la historia de Segorbe, 1850-1900 |url= http://books.google.cat/books?id=BgZXAAAAYAAJ&q=Mart%C3%ADnez+de+Campos+i+Villacampa+castellon&dq=Mart%C3%ADnez+de+Campos+i+Villacampa+castellon&hl=ca&sa=X&ei=BkEJUuKnCsuB7QbixYDICw&ved=0CDcQ6AEwAQ |llengua=castell | editorial=Excmo. Ayuntamiento de Segorbe |data=1983 |pàgines=181 |isbn=}}</ref> Després de la fi de la república [[Alfons XII]] arribà a València, anant cap a Madrid, l'[[11 de gener]] de [[1875]], i poc després fou proclamat rei.
La restauració borbònica i l'equilibri entre conservadors i liberals romangué a València fins a la concessió del sufragi universal masculí el 1890, a partir del qual el [[republicanisme espanyol|republicanisme]], que tenia [[Vicente Blasco Ibáñez]] al capdavant, ascendí considerablement fins a convertir-se en la força més votada a la ciutat.
Durant la segona meitat del [[segle XIX]] la burgesia -especialment l'agrària, enriquida per la introducció del cultiu de la taronja, però també de l'expansió de la vinya i altres cultius- impulsà el desenvolupament de la ciutat. Este auge econòmic es correspongué amb una lleu [[Renaixença (valenciana)|renaixença]] de les tradicions i de la llengua pròpia dels valencians (el català), que havia estat ferotgement bandejada des de temps de [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. Cap al 1870 començà a reeixir la [[Renaixença (valenciana)|Renaixença]], un moviment compromés amb la llengua i les tradicions valencianes. A les posicions inicials, pròximes al romanticisme de [[Teodor Llorente]], s'enfrontaren els plantejaments més reivindicatius de [[Constantí Llombart]], creador de [[Lo Rat Penat]].
Des de l'últim quart de segle València començà a créixer de forma decidida. S'enderrocaren les murades el 1868, obriren les grans vies i urbanitzà l'[[Eixample de València|Eixample]]. Catorze municipis perifèrics s'annexionaren a la ciutat: [[Patraix]], [[Beniferri]], [[Russafa]], [[Benimaclet]], [[Els Orriols|Orriols]], [[Benimàmet]], [[Borbotó]], [[Mauella]], [[Campanar]], [[Poble Nou de la Mar]], [[Vilanova del Grau]], [[Carpesa]], [[Massarrojos]] i [[Benifaraig]].
=== Segle XX ===
[[Fitxer:Palaciow.jpg|thumb|Palau Municipal (Exposició Regional 1909)]]
A començament del segle XX València era una ciutat industrialitzada. La seda havia desaparegut, però hi havia producció de pells i cuirs, fusta, metal·lúrgia i alimentació, este darrer amb un vessant exportadora, en particular de vins i cítrics. Hi predominava la xicoteta empresa, però cada dia s'introduïa més la mecanització i les grans empreses. La millor expressió d'aquesta dinàmica eren les exposicions regionals, en particular la de 1909, emplaçada al costat de l'Albereda, on es mostraven els avanços de l'agricultura i de la indústria. Entre els edificis més reeixits de l'època cal destacar els d'estil modernista, com ara l'[[Estació del Nord (València)|Estació del Nord]] i els mercats [[Mercat Central|Central]] i de [[Mercat de Colom|Colom]].
[[Fitxer:Mercadow.jpg|thumb|esquerra|Interior del Mercat de Colom]]
| 