Aberri Eguna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
== Origen de l'Aberri Eguna ==
El Partit Nacionalista Basc ha sostingut tradicionalment que la institucionalització de l'Aberri Eguna el Diumenge de Pasqua de 1932 commemorava el 50 aniversari del
{{cita|Doncs mira, això és el que no entenc bé. Si els biscaïns sou espanyols i la vostra pàtria és Espanya, no sé com voleu gaudir d'uns furs que els altres espanyols no tenen i eludir obligacions que a tots els espanyols han de comprendre per igual davant de la pàtria comuna. Gaudint dels furs no serviu en l'exèrcit espanyol, ni contribuïu amb diners al Tresor de la pàtria. No sou bons espanyols...}}
Luis va admetre el raonament del santanderí i es va qüestionar si era espanyol o només biscaí
{{Citació|Però el Diumenge de Resurrecció de 1882, ¡beneït el dia en què vaig conèixer la meva pàtria!...|Sabino Arana}}
Linha 35 ⟶ 33:
A partir de 1964, les convocatòries se celebren ja a Espanya, sempre sota la pressió policial. Aquell any, la localitat elegida va ser [[Guernica]], amb una assistència que va desbordar les previsions del PNB. El 1965, [[Bergara]] va ser l'escenari, amb els accessos a la ciutat tallats per la policia franquista, traslladant-se a Vitòria l'any següent. Aquell any, 1966, [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] va efectuar la seva primera convocatòria, a [[Irun]] i [[Hendaia]]. El 1967 es va realitzar a la cèntrica [[Gazteluko Plaza]] de [[Pamplona]], amb unes mesures de seguretat severes, desembocant en una càrrega policial i la detenció de més de 300 participants. Altres fites significatives de l'Aberri Eguna va ser la celebració conjunta d'[[Euzko Gaztedi|EGI]] i ETA el 1969 o la primera celebració conjunta celebrada a [[Baiona]] (França) el 1972, amb l'assistència, entre d'altres, del Partit Nacionalista Basc, ELA-STV, EGI, ETA, o Enbata.
A
El [[1978]] es va produir una històrica convocatòria conjunta que va reclamar un [[Estatut d'autonomia del País Basc de 1979|Estatut d'autonomia per al País Basc]]. Després de les primeres convocatòries conjuntes, a mesura que s'anava enrarint l'ambient polític al País Basc, aquestes es van anar trencant. El [[Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra|PSE-PSOE]] va deixar de celebrar l'Aberri Eguna després de l'edició de [[1979]], encara que recuperés la festa de forma efímera quan es va fusionar amb [[Euskadiko Ezkerra]] el [[1993]].
Linha 42 ⟶ 40:
Actualment les convocatòries solen ser de caràcter partidista, sent una festa no oficial que celebren principalment els partits i les organitzacions nacionalistes basques. També se celebra a l'exterior de les seus dels partits esmentats.<ref>[http://www.euskosare.org/euskal_mundua/aberri_eguna_caracas_2008 "Se celebró el Aberri Eguna en Caracas."]</ref>
En els últims anys el [[Partit Nacionalista Basc|PNB]] celebra el seu acte a la plaça nova de Bilbao, mentre que [[Eusko Alkartasuna]] ho fa a la plaça del mercat de Gernika. [[Nazio Eztabaidagunea]], en el qual participen els sindicats [[ELA-STV|ELA]] i [[LAB]], així com [[Eusko Alkartasuna|EA]], realitzen una marxa entre les localitats frontereres d'[[Irun]] i [[Hendaia]];<ref>
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Berriozabal
== Notes i referències ==
| |||