'''Bakur III d'Ibèria''' (en georgià : ბაკურ III, llatinitzat com ''Bacurius'' ; mort el 580) fou el darrer [[Regne d'Ibèria|rei d'Ibèria]] de la dinastia dels [[Cosròides]], abans de l'abolició de la monarquia per elpel rei [[sassànida]] de Pèrsia.
Bakur III va succeir com a rei d'Ibèria o Kartli al seu pare [[Pharsman VI d'Ibèria|Pharsman VI]] aen una data desconeguda (no abans del 555 i no després del 572). L'única indicació cronològica existent permet assegurar que la fi del seu regnat fou contemporània a la del sassànida [[Ormazd IV]] (579-590). LaLes Crònica[[cròniques georgianageorgianes]] li dónadónen un regnat de tretze anys i el descriudescriuen concom una bon cristià i constructor d'esglésies i assenyala que va multiplicar les esglésies i els sacerdots en el seu regne.
L'autoritat de Bakur estava limitada a la regió d'[[Ujarma]], perquè la capital [[Tiflis]] i el nucli d'Ibèria ja estaven sota control directe dels [[Sassànidessassànides]]. ÀA la mort de Bakur vers el 580, el xa sassànida de Pèrsia va abolir la reialesa a Kartli, com s'havia fet 150 anys abans a Armènia, sense trobar gairebé resistència entre els nobles (que, per altra banda, en generalment van conservar terres i privilegis).
Bakur III va estar casat i va deixar un fill, Adarnases, que fuefou [[eristavi]] de [[Kakhètia]]. Cyril Toumanoff li atribueix dos fillfills hipotètics suplementaris: Vahan i Brzmeh.
