Screencast: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -tal i com +tal com
Correcció de faltes
Línia 1:
<blockquote>''No confondre amb el terme [[Captura de pantalla|Screenshot]] o [[Screencam]]''</blockquote>
[[Fitxer:Centro_de_software_de_Ubuntu.ogv|Exemple de screencast|alt=|miniatura]]
El '''Sreeencast''' o, en català, '''gravació de pantalla''', és una gravació digital del que apareix en una pantalla d'un ordinador.<ref>{{Ref-publicació|article=What is Screencasting? {{!}} Blog {{!}} TechSmith|publicació=TechSmith Blog|llengua=en-US|url=https://www.techsmith.com/blog/what-is-screencasting/|data=2015-11-10}}</ref> Sovint inclou narració d'audioàudio, el qual pot provenir del propi ordinador com del micròfon d'aquest. El terme ''screencast'' es compara amb el de ''[[captura de pantalla]]'' però mentre que la [[captura de pantalla]] genera una sola imatge d'una pantalla d'ordinador, l'''screencast'' és essencialment una pel·lícula dels canvis que passen al largllarg del temps que el l'usuari veu directament a una pantalla d'ordinador, millorant aquesta experènciaexperiència amb la narració en àudio.
 
== Origen del terme ==
L'any 2004, el periodista [[Jon Udell]] va convidar als lectors del seu blog a proposar noms per aquest gènere emergent.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20080616182527/http://weblog.infoworld.com/udell/2004/11/15.html#a1114|títol=Jon Udell: Name that genre|consulta=2018-11-27|data=2008-06-16}}</ref> Udell va seleccionar el terme "''screencast",'' que vas ser proposat per Joseph McDonald i Deeje Cooley.<ref>{{Ref-web|url=http://jonudell.net/udell/2004-11-17-name-that-genre-screencast.html|títol=Jon Udell / 2004/11/17 / Name that genre: screencast|consulta=2018-11-27}}</ref> Tot i això, abans de trobar-li un nom, ja existien programes que feien aquesta feina.<ref>{{Ref-web|url=http://www.alegsa.com.ar/Dic/screencast.php|títol=Definicion de Screencast|consulta=2018-11-27}}</ref>
 
Els termes "''screencast"'' i ''"screencam"'' sovint s'utilitzen indistintament a causa de la influència del mercat de ScreenCam com a producte d'de screencasting a principis dels anys 90.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Inc|nom=InfoWorld Media Group|títol=InfoWorld|url=https://books.google.es/books?id=gzgEAAAAMBAJ&pg=PA121&dq=lotus+screencam&hl=en&ei=vm0aTaqSE4i9nAfe87zODg&sa=X&oi=book_result&ct=result&redir_esc=y#v=onepage&q=lotus%20screencam&f=false|llengua=en|data=1994-05-09|editorial=InfoWorld Media Group, Inc.}}</ref> ScreenCam, però, és una marca comercial patentada als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], mentre que ''screencast'' és un concepte que no pertany a cap marca registrada i s'ha establert com a terme utilitzat lliurement en publicacions passant a formar part de la Informaticainformàtica i d'Internet.
 
Pel que fa al seu ús a la resta del món, igual que en la majoria de casos amb paraules com ''[[bluetooth]], [[software]],'' etc. la paraula ''screencast'' i ''screencasting'' s'ha mantingut tant en català com en castellà i s'incolueninclouen dins la categoria d'[[Anglicisme|anglicismes]]. Tot i aixóaixò també podem referir-nos al concepte gravació de pantalla i gravadora de pantalla.<ref>{{Ref-web|url=http://es.masternewmedia.org/2006/05/02/screencast_que_es.htm|títol=Screencasting: ¿Qué Es?|consulta=2018-11-27|nom=Miguel|cognom=Corsi|llengua=es}}</ref>
 
== Usos ==
Screencast pot ajudar a mostrar i demostrar l'ús de funcions d'un [[programari]]. La creació d'un screencast ajuda als desenvolupadors de ''[[software]]'' a ensenyar el seu treball. Els educadors també poden utilizarutilitzar els screencasts com a un altre mitjà per integrar la tecnologia al currículum. Els alumnes poden gravar vídeo i àudio, per així demostrar que segueixen adequadament els procediments per resoldre un problema en una pissarra interactiva.<ref>{{Ref-web|url=http://vaprofesional.com/que-es-un-screencast-y-para-que-me-sirve|títol=¿Qué es un screencast y para qué me sirve? {{!}} Asistencia Virtual Profesional|consulta=2018-11-27|llengua=es-ES}}</ref>
 
Els Screencasts també són eines útils per als usuaris de progamariprogramari ordinari: ajuden a presentar els errors, ja que els screencasts demostren el que explicacions escrites potencialment poc clares no poden explicar. De la mateixa manera ajuden a mostrar als altres com es realitza una tasca determinada en un escenari informàtic específic. Són un gran recurs per crear els típics videosvídeos educatius del tipus "Com fer" alguna tasca, creant la sensació a l'espectador de d'estar en presència d'un professor que els hi indica com funciona algun programa, a la manera de com ho fan els asistensassistents virtuals.
 
Els organitzadors de seminaris dedicats a programari complex poden optar per registrar tot allò que s'ha de saber a travestravés de ala pantalla d'ordinador per poder documentar i posar en disposició de tots els assistents els continguts per futures referències i/o vendre aquests enregistraments, de d'imatge + àudio, a persones fora del propi seminari, fent que leel coneixement estigui disponible per un públic més ampli. En aquests casos, l'screencast ha aportat una gran millora, ja que l'ús d'una simple càmera de vídeo o gravadora sd'audio no és suficient per a aquest tipus de tasques. Totes les feines que ara estan relacionades amb la informàtica necessiten enregistraments d'alta qualitat i amb els continguts fàcils per llegir de la pantalla que normalment no es pot aconseguir mitjançant una gravació de vídeo externa a l'ordinador. Són moltemoltes les empreses que s'han adonat del potencial d'aquesta opció per entrenar als seus treballadors en les seves diferents feines.
 
A les aules, els professors i els estudiants poden utilitzar aquesta eina per crear vídeos per explicar, continguts, tant informaticsinformàtics, com lingüístics, etc. Els clips poden fer que el temps a classe sigui més productiu tant per als professors com per als estudiants. Els screencasts poden augmentar el compromís i l'assoliment de concepyesconceptes de l'estudiant i també proporcionar més temps en què els estudiants poden treballar de manera col·laborativa en grups, utilitzant aquesta tècnica en els seus treballs acadèmics per ensenyar amb detall els diferents procediments mitjançant un aprenentatge cooperatiu i interactiu.
 
Tant en les aules com en els seminaris, aquesta forma de treballar permet a la gent que l'utilitza avançar o retrocedir el seu ritme de treball, ja que poden pausarparar, avançar o revisar el contingut en qualsevol moment o punt de la gravació. Els screencasts són excel·lents per aquelles persones amb facilitat per les explicacions orals i visuals de contingut.
 
La majoria de les versions de prova d'un programa de screencasting apliquen sovint una marca d'aigua automàticament, estimulant als usuaris a comprar la versió de pagament per eliminar-la, tot i que cada cop hi ha més programes gratuïts dedicats a la gravació de pantalla.<ref>{{Ref-web|url=https://www.softonic.com/descargas/screencasting|títol=Descargar Screencasting - Mejores Programas & Apps|consulta=2018-11-27|llengua=es-ES}}</ref>
 
== ''Screen capture filmmaking ''==
L'''screen capture filmmaking'' és un subgènere creat pels professionals de cine dels Estats Units, que és algouna mica així com un rodatge basat en una pantalla. Aquest tipus de gènere interesainteressa més enllà de la gravació de eldel propi escriptori, donant importanciaimportància als xats, fotos o videoconferenciesvideoconferències dels personatges, on reflecteixen les accions que es poden realitzar en un ordinador com moure el ratolí, l'aparició de notificacions, el moviment de pestanyes, etc. En aquest sentit donadóna una nova visió a l'espectador d'allò que se li està mostrant i està veient. Un punt de vista subjectiu completament modern i innovador en el sector audioviusalaudiovisual. D'aquesta manera sembla que l'espectador, més enllà del que diuen els actors, coneix una suma és gran de detalls sobre ells, ja que entra dins el seu món, on pasenpassen milers de coses a la vegada. És com una especieespècie de pla seqüència ja l'estructura de l'escriptori d'ordinador es manté durant tota la gravació i esés dins d'aquesta on ocòrrenocorren coses. És increïble com en un context tan banal com el de d'utilitzar l'odinadorordinador, quelcom que fem cada dia sense ni adonar-nos, com contenir a la vegada tants moviments, tants canvis de pantalla, tantes pestanyes que podria inclús arribar a agoviaraclaparar.
 
Pareu-vos a pensar quantes pestanyes teniu obertes ara mateix en el vostre ordinador; potser teniu oberta una per la música? Una altrealtra és el document que esteu escribintescrivint? I quantes pestanyes del navegador teniu obertes per cercar informació, quantes n'has obert i tancat en l'última hora? Pot arribar a semblar una tonteriaximpleria però la velocitat del nostre cervell fa treballem de manera mecànica i sense adonar-nos, ja que avui en dia els ordinadors estan preparats per soportarsuportar una suma d'informació i programes molt més gran del que podríem arribar a demanar-li. L'ordinador és el pla principal i igual que ens permet la multitasca, durant la gravació, en aquest cas, durant la pel·lícula ens permetrà veure més d'una acció a la vegada.
 
També és interessant el punt de vista des del que està pensat. Nosaltres veiem una pantalla d'ordinador adaptada a la pantalla del cinema i l'efecte que ens crea és elque desembla que somsiguem nosaltres qui controlem aquella pantalla. El fet de ser quelcom tan proper i tan quotidià fa que sentis que en qualsevol moment puguis agafar el ratolí i moure tu el cursor per la pantalla. EsÉs un punt de vista completament subjectiu perquè tu veus en tot moment el que passa dins l'ordinador però no a fora. Si que esés veritat que en molts casos, s'utilitza el recurs de la videotrucada, fet que fa que com a espectadors poguempuguem veure qui està darrere el teclat i que li passa a aquella persona, ja que la veurem en la miniatura del xat. Però això normalment no ocòrrerocorrer fins a mitjans de la pel·lícula. Aprofitant també el recurs de la trucada, juguen amb l'efecte que sembla que et parlin a tu directament. El tanttan anomenat trencament de la quarta paret on com a espectadors ens sentim interpelatsinterpel·lats directament pels personatges.
 
Un altre factor que fa especial aquest tipus de pel·lícules és els efectes sonors. En moltes d'elles, per no dir en totes, s'utilitza el recurs de jugar amb els sorolls del propi ordinador, sense música de fons. Els propis sons de notificació de les diferents aplicacions, el soroll del teclat quan el personatge tecleja, o el "click" del ratolí quan esse selecciona alguna cosa fa que, sobre el silenci de la l'escena, ens sentim molt més integrats ala l'univers "pantalla". En aquest tipus de pel·lícules el protagonista no narra les seves accions com passa molts cops en els tutorials de ''screencast'', sinó que veiem directament a la pantalla el que fa, i només sentirem la seva veu quan interactuiinteractuï amb els altres personatges a través de [[Skype]], [[FaceTime|Facetime]], etc. Així que, gran part de ala narració és escrita directament a la pantalla, a través d'[[E-mail|e-mails]], [[SMS|missatges]], [[Xat|xats]], [[Navegador web|navegadors]], els quals, els espectadors, llegim directament de la pantalla.
 
Per la crítica aquest tipus de pel·lícules són un canal per il·lustrar la creixent digitalització del món i la, cada vegada més carentmancant, conexió real. Però de la mateixa manera es considera una iniciativa interessant que demostra com les noves tecnologies poden ajudar-nos a l'hora de d'explicar una història.
 
Per entendre-ho millor en posarem alguns exemples.