Diferència entre revisions de la pàgina «Primera Guerra Mundial»

dfr
(→‎Batalla del Marne i la cursa cap al mar: Errada gramatical corregida)
Etiquetes: des de mòbil via aplicació mòbil Android app edit
(dfr)
La '''Primera Guerra mundial''' o la '''Gran Guerra''' fou un [[guerra|conflicte bèl·lic]] que va tenir lloc a [[Europa]] i al [[Pròxim Orient]] entre [[1914]] i [[1918]]. La política exterior cada vegada més agressiva d'[[Àustria-Hongria]], [[Imperi Rus|Rússia]] i especialment [[Alemanya]] va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'[[Assassinat de Sarajevo|assassinat]] el [[28 de juny]] de [[1914]] a [[Sarajevo]], [[Bòsnia]], de l'hereu al tron dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], [[Francesc Ferran d'Àustria]]. Després de la declaració de guerra d'Àustria a [[Sèrbia]] el [[28 de juliol]], la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. [[Imperi Rus|Rússia]] es va mobilitzar en suport de [[Sèrbia]] els dies 29 i [[30 de juny]]. Alemanya va declarar la guerra a Rússia l'1 d'agost i a França el 3 d'agost.<ref name="Diccionari d'història">{{ref-llibre |títol=Diccionari D'història Universal|any =1995. Pag.456| editorial=Edicions 62|isbn=978-84-297-3935-0}}</ref> Dels 32 països bel·ligerants, els principals estats involucrats van ser, d'una banda, els anomenats «[[Aliats de la I Guerra Mundial|aliats]]»: [[França]], l'[[Gran Bretanya|Imperi britànic]], [[Sèrbia]], l'[[Imperi Rus|Imperi rus]], els [[Estats Units]] i el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], i de l'altra les «[[Potències Centrals|potències centrals]]»: l'[[Imperi Alemany|Imperi alemany]], l'[[Imperi Austrohongarès]], l'[[Imperi Turc|Imperi turc]] i [[Bulgària]].
 
Finalitzà amb la signatura de l'[[Armistici de Compiègne de 1918|armistici de Compiègne]] l'[[11 de novembre]] de [[1918]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=Leonard V. |cognom2=Stephane |nom2=Audoin-Rouzeau |cognom3=Becker |nom3=Annette |títol=France and the Great War |url= https://books.google.cat/books?id=8rbSnt4bgNIC&pg=PA157&dq=Compi%C3%A8gne+1918+foch+armistice&hl=ca&sa=X&ei=iHyxVMOQG5HiapHLgogG&ved=0CEUQ6AEwBQ#v=onepage&q=Compi%C3%A8gne%201918%20foch%20armistice&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2003 |pàgines=157 |isbn=0521666317}}</ref> queue establia la derrota de les potències centrals, provocada més per un desgast que impossibilitava la continuació de l'esforç militar que no pas per cap derrota militar. En aquest sentit, i amb la decisió dels dos bàndols de no arribar a un ''statu quo'' després dels primers mesos de guerra, amb l'estil de guerra de desgast i guerra total, la I Guerra mundial representa un canvi radical respecte als conflictes del {{segle|XIX|s}}. Durant tota la guerra ambdós bàndols van haver d'anar adaptant-se a noves situacions estratègiques, per a les quals no estaven preparats. Hi respongueren amb una escalada militar sense precedents en la història europea que causà un total de nou milions de morts.
 
La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea: quatre grans imperis, [[imperi Austrohongarès|l'austrohongarès]], l'[[imperi Alemany|alemany]], l'[[imperi Otomà|otomà]] i el [[Imperi Rus|rus]], van deixar d'existir, i van aparèixer els nous estats de [[Txecoslovàquia]], [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens|Iugoslàvia]], [[Hongria]], [[Estònia]], [[Letònia]], [[Lituània]], [[Finlàndia]] i [[Polònia]]. [[Alemanya]], a més, perdé les seves colònies d'ultramar.
Les diferències socials es van accentuar amb l'enriquiment dels "mercaders d'armes" i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflació. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i es van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot és acordat a la [[Gran Bretanya]], [[Alemanya]], [[EUA]] i [[Rússia]], però no a [[França]].
 
bon dia capullosss
=== L'aparent victòria democràtica ===
Quatre imperis autoritaris es van esfondrar, cosa que va transformar profundament el mapa d'[[Europa]], redissenyat pel [[Tractat de Versalles (1919)|tractat de Versalles]] de 1919:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Dill |nom=Marshall |títol=Germany: A Modern History |url= http://books.google.cat/books?id=xRrGP7L9_hEC&pg=PA270&dq=Treaty+of+Versailles+1919&hl=ca&sa=X&ei=An3dUub5KOXE7AblkoCQBg&ved=0CFcQ6AEwBjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Versailles%201919&f=false |llengua=anglès | editorial=University of Michigan Press |data=1970 |pàgines=270 |isbn=0472071017}}</ref> l'imperi dels tsars es transforma en la Rússia comunista, l'[[Imperi Otomà|Imperi otomà]] es redueix a [[Turquia]], l'[[Imperi Austrohongarès|Imperi austrohongarès]] és desmantellat i dóna peu al naixement de les minúscules [[Àustria]] i [[Hongria]], i d'una [[Txecoslovàquia]] i una [[Regne dels Serbis, Croats i Eslovens|Iugoslàvia]] independents, la fi del [[segon Reich]], que veu retallat el territori, tallat en dos pel corredor polonès, desmilitaritzat, confiscades les seves colònies, supervisat, condemnat a pagar enormes compensacions i tractat com a responsable del conflicte.
 
== Referències ==
Usuari anònim