Moviment: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 56:
El centelleig es dona quan l'ull observa una llum d'una determinada freqüència que s'encén i s'apaga periòdicament. Segons la frqüència que tarda aquesta llum en tornar-se a encendre, podem percebre la seqüència com una imatge de caràcter contínu; es a dir, com si la llum estigues contínuament encesa. És un efecte semblant al mirar una roda en moviment, ja que la percebem com un subjecte estàtic. La freqüència a la que ha d'estar sotmesa la llum per tal de produir aquest efecte depèn de la seva intensitat, ja que pot ser de només 10 [[Hertz|Hz]] per a intensitats petites o arribar a 1000 Hz per a intensitats més grans. Aquest efecte el podem relacionar directament amb les pampallugues del cinema primitiu. Per combatre aquest efecte, van haver dintroduïr làmpades més lluminoses, [[Làmpada d'arc|làmpada d'arc voltaic]], i van haver de modificar l'antiga freqüència que s'utilitzava, 24 imatges per segon. La dificultat que suposava augmentar la velocitat dels fotogrames va resoldre's amb la decisió de la doble projecció de cada un d'ells. Així, la freqüència de projecció va augmentar a 48 imatges per segon, tan sols fent que l'obturador talli el flux lluminós dues vegades per fotograma.
Quan dos estímuls lluminosos es troben molt propers en el temps es produeix un efecte d'emmascarament visual, on el segon pertorba la percepció del primer; és a
A partir d'aquests coneixements sobre les respostes d'aquestes dues cel·lules especialitzades, entenem la percepció del moviment a partir de dues parts independents l'una de l'altra. Una d'elles, són unes cèl·lules cerebrals que actuen com a detectors de moviment, ja que reaccionen quan un estímul s'activa successivament a gran velocitat. Per altra banda, tenim una sèrie de mecanismes correctors que el·lideixen el moviment dels nostres ulls, fent que no els interpretem pròpiament com a moviment. Per fer-ho, aquests mecanismes comparen contínuament l'informació eferent, del cervell als òrgans sensitivo-motors, i l'informació aferent, dels òrgans sensitivo-motors al cervell. La percepció del moviment també està vinculat a altres factors externs com ara les dimensions de l'objecte, la il·luminació, el contrast i l'entorn.<ref>{{Ref-web|url=https://www.dtic.upf.edu/~ribas/TecnoAV/web/moviment_aparent.htm|títol=La percepció del moviment|consulta=3/12/2018|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>
== Moviment aparent ==
El moviment aparent és un fenòmen perceptiu que fa que percebem com a moviment un estímul estàtic. Per tant, el moviment aparent no és res més que una il·lusió perceptiva que no requereix un moviment real per distingir una sensació de moviment <ref>{{Ref-web|url=http://cv.uoc.edu/moduls/UW_10000_01100/web/m00/main/def3834.html|títol=moviment aparent|consulta=2018-12-03}}</ref>. Ha quedat comprovat gràcies als diversos aparells simuladors de moviment i a altres experiències al laboratòri que
Donem el cas que se’ns mostrin dos punts lluminosos propers en l’espai que s’encenguin i s’apaguin periodicament. Segons l’interval que separi aquesta interrupció, podrem percebre l’escena com si fos un únic punt que es desplaça per l’espai. És el que anomenem efecte Beta.
Per contra, l’efecte Alfa es dona quan se’ns mostren dos punts lluminosos de mida diferent en el mateix espai (superposats). De nou, segons el temps que tardin en encendre’s de nou, podem percebre l’esenca com un únic moviment d’expansió.<ref>{{Ref-web|url=https://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/laberinto-de-espejos-183/percepcin-del-movimiento-aparente-725|títol=Percepción del movimiento aparente|consulta=2018-12-12|llengua=es}}</ref>
El conjunt d’ambdós efectes s’anomenen [[Fenomen phi|efecte phi]] que consisteix en una sèrie de processos post-retinians que permeten que interpretem imatges fixes com a moviment sotmetent-les a una velocitat molt alta.<ref>{{Ref-web|url=https://www.studocu.com/es/document/universitat-de-les-illes-balears/massmedia-y-lenguajes-audiovisuales/apuntes/massmedia-lecture-notes-1/2760897/view|títol=Massmedia - Lecture notes 1 - 20254: Massmedia y Lenguajes Audiovisuales - StuDocu|consulta=2018-12-11}}</ref> Els psicòlegs de la Gesalt estableixen que percebem moviment malgrat que cap estímul estigui movent-se realment. Per tant, la nostra percepció no depèn només de l’estímul sino de l’experiència total del moviment i la reorganització que en fem. <ref>{{Ref-llibre|títol=Fem psicologia. Una orientació per als futurs psicòlegs|url=https://books.google.es/books?id=pJY9bKcpqegC&pg=PA34&lpg=PA34&dq=moviment+phi&source=bl&ots=zLPO25m4sb&sig=car2302qFMjP95BYPoNVCCQMx78&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwji7MH1o5jfAhUD2aQKHZ8cDtEQ6AEwDHoECAoQAQ#v=onepage&q=moviment%20phi&f=false|llengua=ca|data=2000|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788483382042}}</ref> Gràcies a aquest efecte entenem que l'atribut més important per transmetre moviment, per sobre del color i la forma, és la lluminositat.
== Moviment en el cinema ==
Linha 74 ⟶ 75:
La càmera cinematogràfica té en compte la persistència retiniana per a obtenir un nombre d'imatges estàtiques per segon que sigui suficient per a que l'espectador les percebi com a moviment i no com una succesió. A l'inci la cadència era de tant sols 16 fotogrames per segon, la qual cosa feia que en el cinema primitiu hi trobessim franges i interrupccions. Més tard, va anar perfeccionant-se i va augmentar fins als 24 fotogrames per segon, obtenint aixi una major fluïdesa i un moviment més net.<ref>{{Ref-web|url=https://sites.google.com/a/ginebro.cat/cultura-audiovisual/la-persistencia-retiniana|títol=7.1 La sensació de moviment - Cultura Audiovisual 2n Batxillerat|consulta=2018-12-11}}</ref>
Com que la seqüència d'imatges fixes que configuren un moviment en el cinema són bastant semblants, els mecanismes perceptius que hi intervenen són els mateixos que per la percepció de moviment real. Segons aquesta teoria, fisiologicament no podriem distingir el cinema de la realitat.
| |||