Estafilococ daurat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegir l'apartat d'epidemiologia |
|||
Línia 9:
El ''S. aureus'' és un coc immòbil, de 0.8 a 1 micròmetre de diàmetre, que es divideix en tres plànols per a formar grups de cèl·lules irregulars semblants a penjolls de raïms. En estesos de pus els cocs apareixen sols, en parells, en penjolls o en cadenes curtes. Els penjolls irregulars són característics d'estesos presos de cultius que es desenvolupen en medis sòlids, mentre que en altres cultius són freqüents les formes de diplococs i en cadenes curtes. Uns pocs ceps produeixen una càpsula o capa de bava que incrementa la virulència del microorganisme. El ''S. aureus'' és un microorganisme [[Bacteri grampositiva|grampositiu]] però les cèl·lules velles i els microorganismes fagocitats es tenyeixen com [[Bacteri Gram negativa|gramnegatius]].
== Epidemiologia ==
''Staphylococcus aureus'' es caracteritza per ser comensal un patogen oportunista. Els humans són un reservori natural, sent portadors en la microbiota nasal, i actualment es troba en fins un 30% de la població global. Les colonitzacions asimptomàtiques son més freqüents que les infeccions, però en persones immunodeprimides o que es trobin en condicions desfavorables pot resultar un risc, i és per això que hi ha un augment en el risc d’infecció en pacients hospitalitzats, sobretot per aquells que passen per una operació quirúrgica. És per aquest motiu que aquestes infeccions són més comunes en hospitals. La manera d’eliminar la colonització d’aquest microorganisme és mitjançant l’administració d’antibiòtics, desinfectants, o fins i tot soques atenuades del propi microorganisme.
La [[penicil·lina]] va ser el primer antibiòtic [[beta-lactàmic]] trobat el 1928, que va resultar ser efectiu contra infeccions provocades per ''S. aureus''. Durant els 1940s, quan ja s’havia introduït aquest antibiòtic en l’àmbit clínic, van començar a aparèixer soques de ''S. aureus'' resistents a la penicil·lina. Aquestes soques produirien unes [[lactamases]], anomenades [[penicil·linases]], que farien que l’antibiòtic es tornés inactiu, i que per tant no tingués cap efecte sobre el patogen. Durant la dècada següent només es van aïllar soques resistents en àmbits hospitalaris, però ja a finals dels anys 60 un 80% de les soques aïllades, tant d’àmbit hospitalari com a l’exterior, presentaven la resistència a la penicil·lina, degut a que el [[Gen blaZ|gen ''blaZ'']] que proporcionava la resistència es trobava en un plasmidi que era transferible.
Com aquest antibiòtic començava a ser inefectiu, es van buscar altres antibiòtics i es va descobrir la [[meticil·lina]], un altre beta-lactàmic del grup de les penicil·lines. Es va introduir a l’àmbit clínic el 1961 però poc temps desprès ja van aparèixer soques resistents ([[MRSA]]), que portaven el cassette cromosòmic ''mecA'' ([[SCCmecA|SCC''mecA'']]). Durant les pròximes dècades van aparéixer molts casos de infeccions provocades per soques resistents a la meticil·lina, totes en hospitals. En dades recollides en [[National Nosocomial Infections Surveillance]] (NNIS) pels [[Centres of Disease Control]] durant els primers anys dels 1980s les MRSA estaven restringides en grans centres hospitalaris en unes taxes de 5-10%. En hospitals petits les taxes es reduïen a menys del 5%. Durant els 1990s aquestes taxes van pujar a un 20% en hospitals petits i fins a un 40% en centres hospitalaris grans. Aquestes dades van anar pujant fins a arribar a un 50% el 1998.
Les persones més susceptibles a aquestes infeccions que no fossin pacients eren persones que treballaven en aquest ambient hospitalari o que estaven en contacte amb pacients. Més endavant, al 1999, es va veure un cas de quatre nens a Chicago que van morir a causa d’una infecció per soques MRSA. Fent l’estudi es va veure que eren soques susceptibles a diversos antibiòtics però no a betalactàmics, i es va determinar que les soques estaven relacionades entre elles però que diferien de les típiques soques aïllades en infeccions nosocomials. Això demostra que aquestes infeccions ja no només són un problema a nivell intrahospitalari sinó que també està començant a generar problemes en persones que no estan relacionades amb els hospitals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Chambers|nom=H. F.|article=The Changing Epidemiology of Staphylococcus aureus? - Volume 7, Number 2—April 2001 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC|publicació=Emerging Infectious Diseases journal|llengua=en-us|url=https://wwwnc.cdc.gov/eid/article/7/2/70-0178_article|doi=10.3201/eid0702.700178}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Paul-
Satyaseela|nom=Maneesh|cognom2=Hariharan|nom2=Periasamy|cognom3=Gnanamani|nom3=Arumugam|article=Staphylococcus aureus: Overview of Bacteriology, Clinical Diseases, Epidemiology, Antibiotic Resistance and Therapeutic Approach|publicació=Frontiers in Staphylococcus aureus|llengua=en|url=https://www.intechopen.com/books/frontiers-in-i-staphylococcus-aureus-i-/staphylococcus-aureus-overview-of-bacteriology-clinical-diseases-epidemiology-antibiotic-resistance-|data=2017-03-08|doi=10.5772/67338}}</ref>
== Patogènia ==
| |||