Obre el menú principal

Canvis

m
 
=== El Vidal Mayor: primera recopilació dels Furs del Regne d'Aragó ===
[[Fitxer:Vidal mayor.jpg|thumb|dretaesquerra|El [[Vidal Mayor]], la primera compilació de [[Furs d'Aragó]]]]
En [[1247]], el rei Jaume I d'Aragó va convocar Corts Generals del Regne en [[Osca]] amb la intenció de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislació vigent: era el naixement del ''[[Vidal Mayor]]''. El bisbe [[Vidal de Canyelles]] va rebre l'encàrrec de redactar aquesta compilació seguint les deliberacions consensuades en les Corts d'Osca. La intenció del rei era aplicar aquests Furs en tot el regne, incloent-hi el [[Sobrarbe]], la [[Ribagorça]], la [[Vall d'Aran]] i algunes comarques castellonenques en substitució d'anteriors furs particulars, que tenien la seva base en el [[Fur de Jaca]], i que van ser derogats després de la compilació que suposava el ''Vidal Mayor''. El bisbe [[Vidal de Canyelles]], [[conseller reial]] i expert jurista, va redactar una primera versió en llatí, que es coneix com ''Compilatio minor'', en la qual es va limitar a ordenar per matèries els preceptes consensuats en les Corts d'Osca, sistematitzant-los sota títols adequats a la manera del [[Digest]] que marcava la tradició del [[Corpus Iuris Civilis]].
 
=== Recopilació dels Usatges de Barcelona ===
[[Fitxer:Vidal mayor.jpg|thumb|dreta|El [[Vidal Mayor]], la primera compilació de [[Furs d'Aragó]]]]
Els [[Usatges de Barcelona]] (en llatí ''Usatici Barchinonae'') van començar a recollir, a partir del [[segle XII]], textos de diversa procedència normativa: resolucions de la cort comtal, fragments del dret romà i del dret gòtic, i [[Cànon (religió)|cànons]] religiosos. Encara que tradicionalment s'atribueix la promulgació dels Usatges a [[Ramon Berenguer I|Ramon Berenguer el Vell]], sembla que la redacció definitiva es va fer durant el regnat de '''Jaume el Conqueridor'''. Davant les discòrdies entre els juristes que prenien partit per la llei gòtica i altres pel dret romà, Jaume I ho va dirimir a les [[Corts de Barcelona (1251)]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Güell i Barceló |nom=Manel |títol=Camí a la revolta (1625-1640) |url= http://books.google.cat/books?id=gkQWWeQM7pkC&pg=PA93&dq=usatge+princeps+namque&hl=ca&sa=X&ei=-O1-Uf3SGu6N7AaUm4CgAg&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=usatge%20princeps%20namque&f=false |llengua= | editorial=Universitat de Lleida |data=2008 |pàgines=93 |isbn=8484093646}}</ref> on establí la prioritat dels Usatges de Barcelona, i en defecte d'aquests calia recórrer als costums provats o al seny natural. Molts juristes van utilitzar la via del [[seny]] per aplicar el dret comú. Pel [[Tractat de Perpinyà]], els Usatges havien de tenir vigència al [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]], malgrat llur separació de la [[Corona d'Aragó]].
 
36.206

modificacions