Estafilococ daurat: diferència entre les revisions

'''''Staphylococcus aureus''''' és un [[Eubacteris|eubacteri]] grampositiu aerobi i anaerobi facultatiu en forma de coc individual d'unes dimensions de 0.5 - 1.5 µm de diàmetre, que es divideix en més d'un pla donant lloc a una estructura en forma de raïm (d’ací la seva arrel “''Staphylo”'', ''raïm'' en grec antic i modern) i genera unes colònies de color groc. Creix per processos de la [[fermentació làctica]] o de la [[respiració aeròbica]]. La majoria d'espècies tenen un requeriment de nutrients complex, però generealmentgeneralment necessiten una font orgànica de nitrogen que poden trobar en diversos [[Aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]], com són l'[[arginina]], [[valina]] i en la [[vitamina B]], incloent la [[tiamina]] i la [[nicotinamida]]. No formen espores i no presenta ni mobilitat ni forma càpsula. És capaç de créixer tolerant concentracions altes de clorur de sodi (fins a un 10%) i a temperatures d’entre 18°C i 40°C. Dóna negatiu en el test de la oxidasa i positiu en el test de la [[catalasa]] i de la [[Test Coagulasa|coagulasa]]. En aquest últim només ''S. aureus'' i ''[[Staphylococcus intermedius|S. intermedius]]'' són positius dins del gènere de ''[[Estafilococ|Staphylococcus]]'', la resta d’espècies són coagulasa negatiu. Actualment es coneixen 32 espècies i 8 subespècies dins del gènere d'''Staphylococcus,'' la majoria dels quals prefereixen colonitzar el cos humà. Les més caracteritzades i estudiades són ''S. aureus'' i ''[[Staphylococcus epidermidis|S. epidermidis]]''.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Foster|nom=Timothy|títol=Staphylococcus|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK8448/|edició=4th|data=1996|editorial=University of Texas Medical Branch at Galveston|lloc=Galveston (TX)|isbn=0963117211}}</ref><ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Tong|nom=Steven Y. C.|cognom2=Davis|nom2=Joshua S.|cognom3=Eichenberger|nom3=Emily|cognom4=Holland|nom4=Thomas L.|cognom5=Fowler|nom5=Vance G.|article=Staphylococcus aureus Infections: Epidemiology, Pathophysiology, Clinical Manifestations, and Management|publicació=Clinical Microbiology Reviews|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4451395/|volum=28|exemplar=3|data=2015-7|pàgines=603–661|doi=10.1128/CMR.00134-14|issn=0893-8512|pmc=PMC4451395|pmid=26016486}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Harris|nom=L.G.|cognom2=Foster|nom2=S.J.|cognom3=Richards|nom3=R.G.|article=An introduction to Staphylococcus aureus, and techniques for identifying and quantifying S. Aureus adhesins in relation to adhesion to biomaterials: review|publicació=AO Research Institute, Clavadelerstrasse, CH 7270 Davos, Switzerland; 2

''Staphylococcus aureus'' es caracteritza per ser comensal i un patogen oportunista. Els humans són un reservori natural, sent portadors en la microbiota nasal, i actualment es troba en fins un 30% de la població global. Les colonitzacions asimptomàtiques son més freqüents que les infeccions, però en persones immunodeprimides o que es trobin en condicions desfavorables pot resultar un risc, i és per això que hi ha un augment en el risc d’infecció en pacients hospitalitzats, sobretot per aquells que passen per una operació quirúrgica. És per aquest motiu que aquestes infeccions són més comunes en hospitals. La manera d’eliminar la colonització d’aquest microorganisme és mitjançant l’administració d’antibiòtics, desinfectants, o fins i tot soques atenuades del propi microorganisme.

''S.aureus'' contacompta amb un repertori extraodinari de factors de virulència que li permeten sobreviure en condicions extremes en l'hoste humà. A tots ells es deu el seu èxit com a patogen i la seva capacitat per causar una vairetatvarietat d'infeccions.

La presència de la càpsula és variable, però es important a nivell patogènic, ja que te propietats antifagocítiques. Les soques que tenen càpsula són mesmés virulentes en models animals. Es coneix que l’adherència del patogen a les vàlvules cardíaques i cossos estranys esta mediada, en part, per els receptors de [[fibronectina]] en la seva superfície. Les soques que tenen grans quantitats de receptors per aquesta glicoproteïna, solen ser mes invasius i més hàbils per adherir-se. A més, impedeix la quimiotaxis i la proliferació de cèl·lules mononuclears.

==== ProteinaProteïna A ====

Té l'habilitat d'unir-se a la porció Fc de les molècules d'Immunoglobulina G (IgG), i per tant, funciona com un factor de virulència, ja que interfereix en la [[opsonització]] i la ingestió dels microorganismes per les PMN, activant el complement i donant lloc a reaccions de [[hipersensibilitat]] inmediataimmediata. Aquesta proteinaproteïna és immunogènica i es troben anticossos contra ella en pacients amb infeccions greus de ''S.aureus''.

Una de les característiques importants de ''S.aureus'' és la capacitat de secretar toxines que danyen les membranes de les cèl·lules del hoste, ja que formen porus que provoquen la lliberaciól'alliberació del contingut i la mort cel·lular.

Es troba codificada per el gen ''hla''. Té efecte letal sobre una varietat de membranes cel·lulars eucarites, incloent les [[PMN]] d'humans, així com també els eritròcits de diferents espècies humanes. És dermonecròtica si s'injecta de forma subcutània i es letal per animals si s'administra de forma intravenosa. És responsable de la zona de hemolisi observada al voltant de les colònies de ''S.aureus'', ja que forma un porus, el qual és el responsable de la lisis cel·lular.

SonSón produidesprodu¨des per algunes soques i consisteixen en dues proteïnes, bioquímica i immunologicament diferents, però amb funcions biològiques similars. La exfoliatina A és un producte de gens cromosòmics, termoestable i es inactivada per el [[EDTA]]; mentre la exfoliatina B és de origen plasmídic, es inacivada per calor i estable en front [[EDTA|l'EDTA]]. Ambdues tenen activitat proteolítica, actuen com a superantígens, i dissolen la matriu mucopolisacàrida de l'epidermis, resultant amb la separació intraepitelial de les unions en l'estrat granulòs.

''Staphylococcus aureus'' pot expressar dos tipus diferents de [[Toxina bacteriana|toxines]] amb activitat [[superantigènica]]. Les [[Enterotoxina|enterotoxines]], de les quals trobem sis [[Serotipus|serotips]] (A, B, C, D, E i G) i la toxina de la [[síndrome de xoc tòxic]] (TSST-1). Les primeres causen diarrea i vòmits quan s'ingereixen i són responsables de la intoxicació alimentària estafilocòccica. Quan s'expressen sistèmicament, les enterotoxines poden causar la síndrome del xoc tòxic (TSS), de fet, les enterotoxines B i C causen un 50% de les síndromes no menstruals. La TSST-1 està relacionda amb les enterotoxines i no té activitat [[Vomitiu|emètica]].  És responsable del 75% de les TSS. La síndrome del xoc tòxic pot produir-se com una seqüela de qualsevol infecció estafilocòccica si es produeix una enterotoxina o TSST-1 que s'allibera sistemàticament i l’hoste manca d'[[Anticòs|anticossos]] neutralizantesneutralitzants adequatsadients<ref name=":2" />. La síndrome del xoc tòxic es caracteritza per provocar febre, erupcions eritematoses, baixa tensió arterial, pelat de pell, etc.<br />

En infeccions cutànies cal una avaluació medicamèdica, per els altres tipstipos de infecció cal fer un cultiu de sang o el líquid infectat (LCR,...).

Les infeccions estafilocòccies cutànies se solen diagnosticar per el seu aspecte. Les altres infeccions requereixen fer un cultiu<ref>{{Ref-llibre|cognom=L.|nom=Kolendi, Charles|títol=Methicillin-resistant Staphylococcus aureus (MRSA) : etiology, at-risk populations and treatment|url=http://worldcat.org/oclc/776163649|data=2010|editorial=Nova Science Publishers|isbn=9781614702436}}</ref> i veure el creixement de bacteris. Les analítiques determinen un diagnòstic i quins antibiòtics es poden fer servir per eliminar el bacteri (test de sensibilitat/resistència).

Per la identificació de ''S. aureus'' i poder fer el diagnòstic, es solen fer servir 3 mètodes: Microscòpia, cultius i proves bioquímiques. Per tots 3 cal un pas previ d'obtenció de la mostra.

Primer se sol fer un diagnòstic provisional, basant-se en els símptomes dels pacients i la història clínica. Però perPer donar el diagnòstic definitiu de la infecció per ''S. aureus'' però, és necessari obtenir aïllar en un cultiu pur del microorganisme de l'àrea afectada.

El medi de cultiu ha de proporcionar una Fontfont de [[Carboni]] i [[Nitrogen]] així com d'energia. El medi usual per ''S. aureus'' conté sang i lactosa. També s'utilitza Manitol-salt agar, amb un 7-9% de NaCl; actuant com a medi selectiu. Incubació a 37ºC. S'observen colònies típicament de color grogenc. A partir d'aquestes es poden realizar totes les demés tècniques per confirmar el diagnòstic.

==== Proves bioquímiques (coagulasa, catalasa..): ====

S'utilitzen en conjunt les proves bioquímiques (coagulasa, catalasa) i les demés per tal de determinar si ''S. aureus'' és causant de la infecció i què suposa aquesta infecció. Per determinar si es tracta de ''S. aureus'' es fan servir vàries proves diferencials per distinguir-lo d'altres microorganismes tals com ''Micrococcus, Macrococcus, Streptococcus'', i altres ''Staphylococcus''.

Importants sobretot en intoxicacions alimentàries. ''S. aureus'' produeix diverses toxines així com enterotoxines A-D, les quals es poden identificar mitjançant tests d'aglutinació.<br />