Serf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de Francisco Franco Caudillo. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Es desfà la revisió 20585983 de Franco xd lol (Discussió)
Etiqueta: Desfés
Línia 2:
Durant l'[[edat mitjana]], un '''serf''' era una persona que servia a un [[noble]] en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'[[esclavitud]]. El noble tenia la potestat de decidir sobre la persona i els seus béns i els drets de servitud es podien traspassar entre els nobles. El terme '''''serf''''' (del llatí ''servus'') designa una forma de vinculació social i jurídica, típica del [[feudalisme]] entre una persona, generalment un [[camperol]], i un [[senyor feudal]], i aquell queda subjecte al seu [[senyoriu]].
 
Me gusta follar por el pussyElEl serf es diferencia de l'[[esclau]] perquè no pot ser venut, en general, separadament de la terra en la qual treballa, i jurídicament és una persona lliure. Tanmateix, els serfs renunciaven a aquesta llibertat per rebre la protecció del seu senyor. Aquesta renúncia -l'[[adscripció]]- que a voltes es formalitzava mitjançant un acte jurídic fet davant de notari, derivà en l'establiment dels [[mals usos]], privilegis dels senyors sobre el serf, que feien, de fet, pràcticament impossible la desvinculació d'aquest i una pèrdua gairebé absoluta de les [[plusvàlua|plusvàlues]] del seu treball.
 
També s'ha d'evitar la usual confusió amb [[vassall]], que està sotmès també a un [[senyor]], però mitjançant una relació política i militar entre membres del mateix [[estament]], és a dir: és un noble, o un eclesiàstic, i per tant un [[privilegi]]at, mentre que el serf pertany al [[tercer estat]], [[comú]] o [[populatxo]].
Línia 14:
La ''gleva'' era el nom donat a la terra a la qual eren adscrits els serfs (serf de la gleva) i determinats colons.{{CN|data=juny de 2017}}
 
== Orígens dels serfs Cara al sol con la camisa nueva ==
L'origen de la servitud es remunta als darrers anys de l'[[Imperi romà]].<ref>Roth Clausing, ''[http://books.google.cat/books?id=CN0vAAAAMAAJ&q=Adscription+roman&dq=Adscription+roman&hl=ca&ei=tLc4Tbi5DtGo8AOUt-jFCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCUQ6AEwAA The Roman colonate: the theories of its origin]'' {{en}}</ref> En les guerres de la crisi del [[segle III]], molts llauradors abandonaren o vengueren les seves terres, i la propietat recaigué en propietaris que, ajuntant-ne moltes, les convertiren en [[latifundi]]s, i començaren a explotar-les mitjançant arrendataris ([[colònia (divisió administrativa)|colons]], ''coloni'' en [[llatí]]). Aquests arrendataris treballaven en aquestes terres una parcel·la per a la seva pròpia subsistència, pagant un lloguer, i a més devien treballar per al [[terratinent]], posteriorment senyor, sense cobrar, en els seus camps privats per a la sembra i per a la collita. Mitjançant aquest acord, no pagaven directament els tributs de la terra, fent-ho, teòricament el senyor feudal. També, en certes zones, es creà com una forma de protecció militar dels camperols lliures, en acceptar aquests sotmetre's a un senyor a canvi del seu treball o productes agrícoles com a forma de tributació. A causa dels termes del lloguer i el deteriorament de l'economia romana, el [[Colonialisme|colon]] fou incapaç de pagar les seves rendes i estigué limitat a les propietats pel [[deute]].