Guilhem de Montanhagòl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments de ''Bibliografia''
Els membres de les ordes religioses catòliques monàstiques s'anomenen "monjos", mentre que els membres de les ordes mendicants s'anomenen "frares"
Línia 2:
'''Guilhem de Montanhagòl''' (fl. [[1233]] - [[1258]]) fou un [[trobador]] [[literatura occitana|occità]].
 
Originari de [[Tolosa de Llenguadoc]], hi fou protegit del comte [[Ramon VII de Tolosa]] i de [[Jaume I d'Aragó]]; només es va moure de la vila Tolosa per a fer una petita estada a [[Castella]]. Empra la invectiva política per a defensar els valors cortesans que fonamentaven l'exercici del trobar dels atacs dels monjosfrares [[Orde dels predicadors|dominics]], tot i que no defensa els heretges [[catarisme|càtars]] i lloa la tasca de la [[inquisició]], tot defensant la puresa amorosa fins al límit de la castedat.
 
Entre els principals poemes que va compondre, podem destacar ''Del tot vey remaner valor'', ''A Lunel lutz una luna luzens'', ''Senh'En Sordel, mandamen'', ''Bel m'es quan d'armatz aug refrim'' i altres.