Société Nationale des Beaux-Arts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
m +enllaços |
||
Línia 3:
[[Image:SNBA 1890 Medal..jpg|thumb|right|[[Alexandre Charpentier]], ''Société nationale des beaux-arts'' (1890), medalla commemorativa amb retrat doble de [[Pierre Puvis de Chavannes]] i d'[[Ernest Meissonier]].]]
'''Société Nationale des Beaux-Arts''' ('''SNBA''') és el terme sota el qual es van unir dos grups d'artistes francesos; el primer per algunes exposicions a principis de la [[dècada del 1860]], i el segon a partir del 1890 per exposicions anuals.
Fundada el 1862, la ''Société Nationale des'' ''Beaux-Arts'' va ser inicialment presidida per l'escriptor [[Théophile Gautier]], amb el pintor Aimé Millet com a assistent. El comitè estava format pels pintors [[Eugène Delacroix]], Carrier-Belleuse i [[Pierre Puvis de Chavannes|Puvis de Chavannes]], i entre els expositors hi havia [[Léon Bonnat]], [[Jean-Baptiste Carpeaux]], [[Charles-François Daubigny]], [[Gustave Doré]], i [[Édouard Manet|Manet.]] El 1864, just després de la mort de Delacroix, la societat va organitzar una exposició retrospectiva de 248 pintures i litografies d'aquest famós pintor i onclastre de l'emperador - i deixà d'organitzar més exposicions.
Línia 10:
== Context ==
El [[segle XIX]] en l'art francès es caracteritza per una lluita contínua entre els artistes educats tradicionalment i recolzats per la política oficial, i un nombre creixent d'artistes que van preferir treballar individualment i corrent els seus propis riscos. Analitzar la situació històrica és difícil, fins i tot un segle més tard. Però evidentment els adversaris de la política oficial van guanyar terreny després de la caiguda del segon Imperi, i van ser fonamentals per redirigir la política cultural francesa cap a posicions liberals. Així, l'escissió de la ''Société Nationale des Beaux-Arts'' el 1890 pot ser considerada la primera manifestació del ''[[Sezession|secessionisme]]''.
== Un camí nou ==
Després de la [[Primera Guerra Mundial]], el 1926, es creà el premi "Puvis de Chavannes". Aquest consistia en una exposició retrospectiva a París de les obres principals dels artistes guanyadors. Durant el [[segle XX]], aquesta exposició es feia al [[Grand Palais]] o al [[Musée d'Art moderne de la Ville de Paris|Musée d'Art Moderne]].
Els pintors premiats més coneguts: 1941: Wilhem Van Hasselt, 1944: Jean Gabriel Domergue, 1952: Tristan Klingsor, 1955: Georges Delplanque, 1957: Albert Decaris, 1958: Jean Picard Le Doux, 1963: [[Maurice Boitel]], 1966: Pierre Gaillardot, 1968: Pierre-Henry, 1969: Louis Vuillermoz, 1970: Daniel du Janerand, 1971: Jean-Pierre Alaux; 1975: Jean Monneret, 1987: André Hambourg.<ref name="Société">Société Nationale des Beaux Arts, Biennale 1991, Grand Palais, année du centenaire, pàgines 8 i 9 del catàleg</ref>
| |||