|
l'abril es la nova far4aona triada a l'ant 1100 ac{{Dinasties egípcies}}
L{{'}}'''antic Egipte''' és una [[civilització]] del nord-est d'[[Àfrica]] que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del [[riu Nil]], en el territori que ara ocupen els actuals estats d'[[Egipte]] i el nord del [[Sudan]]. La civilització es va constituir cap al [[3150 aC]],<ref>Només després del [[664 aC]] són dates segures. Per a més detalls vegeu [[cronologia egípcia]]. {{ref-web |url= http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk/chronology/index.html|títol=Cronologia| consulta=25-03-2008| editor=Digital Egypt for Universities, University College London}}</ref> amb la unificació de l'[[Alt Egipte|Alt]] i el [[Baix Egipte]] sota el primer [[faraó]], i va persistir durant els següents tres mil·lennis.<ref>Dodson (2004) pàg. 46</ref> Entre totes les [[Civilització|antigues civilitzacions]] del Pròxim Orient l'egípcia destaca per llur singularitat; constituïda per poblacions d'origen nord-africà, s'hi van afegir pobles [[semites]] procedents de la [[regió de Síria]] i [[Palestina]], [[Líbia|libis]] vinguts de l'oest i individus de [[Núbia]], que van descendir Nil avall.
La seva història es divideix en una sèrie de períodes estables ("imperis"), separats per períodes de relativa inestabilitat ("períodes intermedis"). Després de la fi de l'últim imperi, l'[[Imperi Nou|Imperi nou]], la civilització de l'antic Egipte va entrar en un període d'un lent i constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successió de poders estrangers. El domini dels faraons s'acabà l'any [[31 aC]], quan el llavors recent [[Imperi Romà]] liderat per [[Gai Juli Cèsar Octavià|August]] va conquerir l'[[Egipte Ptolemaic|Egipte ptolemaic]] i incorporà el territori com la [[província romana d'Egipte]].<ref>Clayton (1994) pàg. 217</ref>
{{principal|Història de l'antic Egipte|Història d'Egipte}}
=== Paleolític i neolític ===
[[Fitxer:Ancient Egypt map-en.svg|miniatura|Mapa de l'Antic Egipte, on es mostren les ciutats i llocs més grans de periode dinàstic ( c.3150 aC al 30 aC)]]
Cap al període [[paleolític]] tardà, el clima àrid del nord-est de l'Àfrica havia esdevingut calent i sec, i forçà les poblacions de l'àrea a concentrar-se a la vall del Nil. Des que, durant el [[Plistocè]], els caçadors-recol·lectors nòmades van començar a viure a la regió ara fa uns 1,8 milions d'any enrere, el Nil ha estat l'eix vital d'Egipte.<ref>Shaw (2002) pàg. 17</ref> Les fèrtils terrasses del Nil van fer possible desenvolupar una [[economia]] agrícola sedentària i una societat més sofisticada i centralitzada que va esdevenir una part fonamental de la història de la civilització humana.<ref>Shaw (2002) pàg. 17, 67–69</ref>
Restes d'aquesta gent primerenca apareix en forma d'artefactes i roques tallats per les terrasses del Nil i els [[oasi]]s. Les proves arqueològiques indiquen que una societat i cultura egípcies s'havien desenvolupat i s'estengueren en un territori de l'anomenat ''[[Egipte predinàstic]]''.
A través del Nil, a l'11è mil·lenni aC, una cultura moledora de gra que utilitzava el tipus més antic de falç havia estat substituïda per una altra cultura de [[caça]]dors, [[pesca]]dors i [[caçador-recol·lector|recol·lectors]] que utilitzaven [[indústria lítica|eines de pedra]]. Les proves també indiquen una ocupació humana i pastoreig al racó sud-oest d'Egipte, a prop de la frontera sudanesa, abans del 8000 aC. Les proves geològiques i els estudis per ordinador de models climàtics suggereixen que el canvis climàtics naturals pels volts del 8000 aC van començar a dessecar les extensions de terres de pastoreig de l'Àfrica septentrional, i posteriorment s'hi formaria el [[Sàhara]] (c. 2500 aC). Aviat les tribus de la regió, naturalment, van tendir a agregar-se a prop del riu Nil, on van desenvolupar una economia agrícola sedentària i una societat més centralitzada. Hi ha proves de [[pastoralisme|pasturatge]] i cultiu de cereals al Sàhara oriental al 7è mil·lenni aC.
La dessecació continuada va forçar els primers avantpassats dels egipcis a establir-se al voltant del Nil més permanentment i els va forçar a adaptar-se a una vida més sedentària. Tot i això, el període del 9000 al 6000 aC ha deixat molt poc en el camí de les proves arqueològiques. Cap al 6000 aC, l'agricultura organitzada i les grans construccions havien aparegut a la vall del Nil.<ref name="Redford 6">Redford, Donald B. ''Egipte, Canaan, i Israel a l'Antiguitat.'' (Princeton: University Press, 1992), pàg. 6.</ref> En aquell temps, els egipcis del racó sud-oest d'Egipte eren pastors i també van construir grans edificis. El [[Morter (construcció)|morter]] ja s'utilitzava al 4000 aC.
[[Fitxer:Egypte louvre 316.jpg|thumb|upright|Una gerra Naqada II típica decorada amb gaseles. (Període predinàstic)]]
| 