Corrent de l'oest d'Spitsbergen: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 10:
Després de la divisió en les branques Svalbard i Yermak, el procés d'enfonsament general descrit més amunt continua en la branca Svalbard. Tanmateix, en el ramal Yermak el WSC no és capaç de penetrar profundament dins l'Oceà Àrtic perquè la zona on entra té forta barreja per les marees. Això permet l'Aigua Atlàntica barrejar-se amb les Aigües Polars, creant més una mescla relativament homogènia d'aigua tèbia i moderadament salina. Aquesta barreja s'estén avall a aproximadament 300 metres de profunditat la qual és reconeguda com el fons del corrent RAC.<ref name="multiple2">{{Ref-publicació|bibcode=1988JGR....9314065B|doi=10.1029/JC093iC11p14065}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Manley|nom=T.O.|article=Branching of Atlantic Water within the Greenland-Spitsbergen Passage: An estimate of recirculation|publicació=Journal of Geophysical Research|llengua=anglès|url=|volum=100|data=1995|pàgines=20627|bibcode=1995JGR...10020627M|doi=10.1029/95JC01251}}</ref> Per la branca Svalbard, el nucli d'Aigua Atlàntica del WSC continua per enfonsar-se quan es troba més i més aigua dolça en la seva ruta oriental. S'enfonsa força de pressa a una profunditat més gran que 100m alhora que assoleix la [[Mar de Barentsz|Mar de Barents]] perquè en el nord de les illes Svalbard hi ha bastant escorrentia d'aigua dolça dels [[Fiord|fjords]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Saloranta|nom=Tuomo M|cognom2=Svendsen|nom2=Harald|article=Across the Arctic front west of Spitsbergen: high-resolution CTD sections from 1998-2000|publicació=Polar Research|llengua=anglès|url=|volum=20|exemplar=2|data=2001|pàgines=177|bibcode=2001PolRe..20..177S|doi=10.1111/j.1751-8369.2001.tb00054.x}}</ref> que s'afegeix a una més profunda, menys densa Aigua de Superfície Àrtica que fa el WSC més profund. Pel temps aquesta aigua recircula al [[Gir oceànic de Beaufort|Gir de Beaufort]], el nucli Atlàntic del WSC és de 400 a 500 metres de profunditat. A diferència de la branca Yermak i el Corrent Atlàntic de Retorn, la branca Svalbard és capaç de transportar una dèbil quantitat d'Aigua Atlàntica. La temperatura de nucli d'Aigua Atlàntica és un reflex directe de la profunditat de la branca Svalbard del WSC.<ref name="multiple4">{{Ref-publicació|autor=Igor A. Dmitrenko; Igor V. Polyakov; Sergey A. Kirillov; Leonid A. Timokhov; Ivan E. Frolov; Vladimir T. Sokolov
Harper L. Simmons; Vladimir V. Ivanov; David Walsh|article=Toward a warmer Arctic Ocean: Spreading of the early 21st century Atlantic Water warm anomaly along the Eurasian Basin margins|publicació=AGU 100|llengua=anglès|url=https://agupubs.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1029/2007JC004158|data=1705/2008|editorial=American Geophysical Union|pàgines=|bibcode=2008JGRC..11305023D|doi=10.1029/2007JC004158}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Perkin|nom=R. G.|cognom2=Lewis|nom2=E. L.|article=Mixing in the West Spitsbergen Current|publicació=American Meteorological Society|llengua=anglès|url=https://journals.ametsoc.org/doi/pdf/10.1175/1520-0485%281984%29014%3C1315%3AMITWSC%3E2.0.CO%3B2|volum=|data=23/01/1984|pàgines=1315-1325|bibcode=1984JPO....14.1315P|doi=10.1175/1520-0485(1984)014<1315:MITWSC>2.0.CO;2|issn=1520-0485}}</ref>
És important notar que si el WSC troba una quantitat significativa de gel al llarg de les plataformes continentals de Spitsbergen, llavors el WSC que avança vers el pol s'enfonsarà molt més ràpid, a causa d'una quantitat més gran d'aigua dolça fosa a partir de la banquisa. L'habilitat d'enfonsar-se més ràpid significa que més contingut de calor continguda en el WSC serà conservada i no perduda a l'atmosfera o aigües circumdants i per això aigües més tèbies seran transportades a l'Àrtic. Això podria tenir impactes profunds en la fusió de banquisa.<ref name="multiple22" />
| |||