Revisió del 01:10, 16 des 2018 modifica Castell (discussió \| contribucions) Autopatrullats 12.885 edits inserció infotaula Indret Etiqueta: edició visual: canviat ← Edició anterior		Revisió del 01:13, 16 des 2018 modifica desfés Castell (discussió \| contribucions) Autopatrullats 12.885 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 8: == Moviment vertical == Després del WSC parteix fora del Corrent Atlàntic noruec comença per entrar a molt fred condicions atmosfèriques. L'atmosfera freda és capaç de robar calor a l'aigua de superfície, i en alguns casos aquesta aigua refreda tant que la massa d'aigua del WSC s'enfonsa a causa del seu augment de densitat, tot mentre manté la seva salinitat constant. Això és un element de la formació del nivell més baix de l'Aigua Intermèdia Àrtica.<ref name="multiple"~~>{{Ref-publicació\|bibcode=1994JGR....9922597B\|doi=10.1029~~ /~~94JC01824}}</ref~~> Mentre el corrent continua avançant cap al nord i assoleix la plataforma continental occidental d'Svalbard comença per trobar mar congelat. La banquisa fon a causa de l'escalfor del WSC, i per això una capa d'aigua superficial d'aigua dolça comença a existir. Els vents barregen l'aigua dolça i l'aigua salada tèbia de la WSC, creant quelcom d'Aigua Superficial Àrtica (ASA). Aquesta ASA és ara menys densa que l'Aigua Atlàntica en el WSC i per això el WSC comença a enfonsar-se per sota de l'ASA. En aquest punt el WSC és encara relativament tebi i molt salí. Així, això permet l'Aigua Atlàntica en el WSC romandre completament aïllada de les aigües de superfície.<ref name="multiple" /> Després de la divisió en les branques Svalbard i Yermak, el procés d'enfonsament general descrit més amunt continua en la branca Svalbard. Tanmateix, en el ramal Yermak el WSC no és capaç de penetrar profundament dins l'Oceà Àrtic perquè la zona on entra té forta barreja per les marees. Això permet l'Aigua Atlàntica barrejar-se amb les Aigües Polars, creant més una mescla relativament homogènia d'aigua tèbia i moderadament salina. Aquesta barreja s'estén avall a aproximadament 300 metres de profunditat la qual és reconeguda com el fons del corrent RAC.<ref name="multiple2" /><ref>{{Ref-publicació\|cognom=Manley\|nom=T.O.\|article=Branching of Atlantic Water within the Greenland-Spitsbergen Passage: An estimate of recirculation\|publicació=Journal of Geophysical Research\|llengua=anglès\|url=\|volum=100\|data=1995\|pàgines=20627\|bibcode=1995JGR...10020627M\|doi=10.1029/95JC01251}}</ref> Per la branca Svalbard, el nucli d'Aigua Atlàntica del WSC continua per enfonsar-se quan es troba més i més aigua dolça en la seva ruta oriental. S'enfonsa força de pressa a una profunditat més gran que 100m alhora que assoleix la [[Mar de Barentsz\|Mar de Barents]] perquè en el nord de les illes Svalbard hi ha bastant escorrentia d'aigua dolça dels [[Fiord\|fjords]]<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Saloranta\|nom=Tuomo M\|cognom2=Svendsen\|nom2=Harald\|article=Across the Arctic front west of Spitsbergen: high-resolution CTD sections from 1998-2000\|publicació=Polar Research\|llengua=anglès\|url=\|volum=20\|exemplar=2\|data=2001\|pàgines=177\|bibcode=2001PolRe..20..177S\|doi=10.1111/j.1751-8369.2001.tb00054.x}}</ref> que s'afegeix a una més profunda, menys densa Aigua de Superfície Àrtica que fa el WSC més profund. Pel temps aquesta aigua recircula al [[Gir oceànic de Beaufort\|Gir de Beaufort]], el nucli Atlàntic del WSC és de 400 a 500 metres de profunditat. A diferència de la branca Yermak i el Corrent Atlàntic de Retorn, la branca Svalbard és capaç de transportar una dèbil quantitat d'Aigua Atlàntica. La temperatura de nucli d'Aigua Atlàntica és un reflex directe de la profunditat de la branca Svalbard del WSC.<ref name="multiple4">{{Ref-publicació\|autor=Igor A. Dmitrenko; Igor V. Polyakov; Sergey A. Kirillov; Leonid A. Timokhov; Ivan E. Frolov; Vladimir T. Sokolov

Corrent de l'oest d'Spitsbergen: diferència entre les revisions