Estafilococ daurat: diferència entre les revisions

Al llarg de la historia clínica de ''S. aureus'' ha sigut capaç de desenvolupar resistència antibiòtics, destacant la [[meticilina]]. Per això s'utilitza el terme MRSA per referir-se a aquelles soques resistents a la meticilina i altres antibiòtics com [[Clindamicina]] o [[Daptomicina]]. Aquesta infecció sol ser nosocomial encara que també es pot adquirir fora dels centres sanitaris. Actualment s'utilitzen medis selectius on MRSA s'identifica rapidamentràpidament. Els més utilitzats són amb agar cromogènic, normalment els que estan suplementats amb oxalicina que actua com a agent selectiu imedint el creixement de les soques no MRSA. Aquests medis s'han de conservar entre 2 i 8ºC y requereixen un control de qualitat rigorós.