Obre el menú principal

Canvis

m
Correccions lingüístiques
=== Tercera revolta dels sarraïns valencians ===
[[Fitxer:Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum.jpg|thumb|220px|En les [[Pau i Treva de Déu|assamblees de Pau i Treva de Déu]] de [[1214]], [[1218]] i [[1225]] s'ampliaren els límits de Catalunya definint-los «des de [[Salses]] fins al [[Cinca]]». Amb motiu de les resolucions testamentàries de [[Jaume I d'Aragó]], el [[1243]] i el [[1244]] el rei ratificà novament els límits entre Catalunya i el regne i terra d'Aragó, quedant aquest «des del [[Cinca]] fins a [[Ariza]]»: «''Quia super limitibus Cathalonie et Aragonum (…) predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus (…) Regnum autem terram Aragonum a Cincha usque ad Ferizam consituimus''»<ref>[[#UDINA-1985|Udina 1985]], pàg. 69</ref><br />(''[[Arxiu de la Corona d'Aragó|ACA]], Canc. Perg. Jaume I, n. 935 d.'')]]
L'any [[1276]] va tenir lloc la tercera revolta dels sarraïns valencians, amb un exèrcit comandant per al-Àzraq des de l'exterior, al camí cap a [[Alcoi]]. Jaume I, combinà diplomàcia i guerra per a sufocar la revolució, provocantfet que provocà disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny.
 
La tercera revolta mudèjar fou la que afectà més directament Alcoi, en els dominis antics d'al-Azraq (Alcalà, [[Benisili]], Pego, [[Benigànim]], o [[Benissulema]]). Aquesta vegada Alcoi fou defensat per quaranta cavallers que arribaren des de [[Xàtiva]], i [[Setge d'Alcoi|derrotaren a mort]] al-Àzraq en una maniobra de distracció. No obstant això, una vegada que l'exèrcit mudèjar inicià la fugida, alguns cavallers de Xàtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada militar a mà de rebels encapçalats pel fill d'al-Àzraq, els quals es trobaven amagats per a un contraatac. Alcoi, per tant, quedà desprotegida, i el fill d'al-Àzraq aconseguí prendre-la, així com Xàtiva. La revolta s'estengué per tot el territori i posà seriosament en perill el Regne de València, amb el fill d'al-Àzraq com a nou cap: mil peons moros atacaren [[Llíria]], els mudèjars de [[Beniopa]] es revolten, i l'exèrcit musulmà destruí [[Llutxent]] i avançava regne endins per la [[Vall d'Albaida]].
19.244

modificacions