Catarisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques
Línia 73:
El [[1207]], al mateix temps que Innocenci III renovava les crides a la croada contra els heretges, adreçades ara no sols al rei de França, sinó també al duc de [[Borgonya]] i als comtes de [[Nevers]], de [[Ducat de Bar|Bar]] i de [[Dreux]], entre d'altres, el legat papal [[Pere de Castellnou]] va dictar sentència d'excomunió contra [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]], ja que el comte de Tolosa no havia acceptat els estatuts de pau, proposats pel legat, en què s'obligava els barons occitans a no admetre [[jueu]]s en l'administració dels seus dominis, a retornar els béns espoliats a l'Església, i, sobretot, a perseguir els heretges. Arran de l'excomunió, Ramon VI, el gener de [[1208]], va tenir una entrevista amb [[Pere de Castellnou]] a [[Sant Geli (municipi del Gard)|Sant Geli]], força tempestuosa i conflictiva, de la qual no va sortir cap acord.
 
En aquesta situació tan tensa, l'assassinat del legat papal el [[14 de gener]] de [[1208]], dut a terme per un escuder del comte de Tolosa, que, segons sembla ser, no actuà pas per ordre del seu senyor, va fer decidir Innocenci III, malgrat tot, a predicar la [[croada contra els càtars]], encomanant-ne la direcció al rei Felip II August de França, qui, però, declinà de participar-hi, tot i permetre als seus barons d'unir-se a l'expedició.
 
A la primavera de [[1209]], arribaren a la rodalia de Lió els exèrcits croats, compostos per barons francesos sota direcció del legat papal [[Arnau d'Amaurí]]. El comte Ramon VI, per evitar un atac contra els seus dominis, acudí a [[Valença]], va manifestar-hi la seva obediència als legats papals, acceptant de sotmetre's a una cerimònia de penitència pública, celebrada a [[Sant Geli]], i es féu croat.