Diferència entre revisions de la pàgina «Escultura»

m
Terminologia
m
m (Terminologia)
=== Edat mitjana ===
{{AP|Edat mitjana|escultura romànica|escultura gòtica}}
Les obres escultòriques més destacades de l'[[Imperi Bizantí]] són els treballs ornamentals dels [[capitell]]s; hi ha bons exemples a [[Sant Vidal de Ravenna]]. Eren habituals relleus en [[ivori]] aplicats a cofres, díptics o la cèlebre ''[[Càtedra del bisbe Maximilià]]'', una obra tallada cap a l'any [[550]].<ref name="SiB105">[[#SiB89|Sureda/Barral 1989]]: pàg.105-106</ref> Són característiques de l'[[art otonià]] les petites escultures en ivori i bronze a les quals s'afegien incrustacions de pedres precioses. També són de bronze les portes de l'[[església de Sant Miquel de Hildesheim]], una obra emparentada amb l'[[art bizantíromà d'Orient]] i l'[[art carolingi]]. Destaquen, a més a més, les imatges de [[fusta]] recobertes d'[[or]] que es feien servir com a [[reliquiari]]: entre aquestes destaca el ''[[Crucifix de Gero]]'' ([[segle X]]), en fusta [[policromia|policromada]], que es troba a la [[catedral de Colònia]].<ref name="SiB392">[[#SiB89|Sureda/Barral 1989]]: pàg.392</ref>
 
L'[[escultura romànica]] ([[segle XI|segles XI]]-[[segle XIII|XIII]]) estava al servei de l'[[arquitectura]]; se'n troben molts exemples al voltant de les grans rutes de [[pelegrinatge]], com la del [[Camí de Sant Jaume]].<ref name="SurIV100">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.100</ref> Els escultors tractaren diverses parts de les esglésies –[[timpà (arquitectura)|timpans]], portades i [[capitell]]s amb històries sobre temes [[bíblia|bíblics]]– amb un gran realisme. El ''[[Maiestas Domini]]'' i el ''[[Judici Final]]'' foren els temes [[iconografia|iconogràfics]] més representats.<ref name="SurIV148">[[#SurIV|Sureda 1988 Vol. IV]]: pàg.148</ref> El material més emprat fou la fusta, que era usada per l'elaboració d'imatges de devoció com les ''[[Sedes sapientiae]]'', molt representades per tota [[Catalunya]] i pel sud de [[França]]. La imatge més important del romànic, però, fou el ''[[Crist Majestat]]''; destaquen el que hi ha a [[Santa Faç de Lucca]], a la [[Catedral de Milà]], i també el ''[[Crist de Mijaran]]'' i la ''[[Majestat Batlló]]''.<ref>[[#Bdg1996|Barral; Duby; Guillot, 1996]]: pàg. 91</ref>
118.432

modificacions