Revisió del 16:15, 23 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Robot: Afegint la categoria Articles amb interviquis dins del text ← Edició anterior		Revisió del 16:21, 16 des 2018 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits #QQ18 Edició següent →
Línia 1: {{infotaula composició\| compositor=[[Òscar Esplà i Triay]]\| any=1929\| estrena=20 de maig de 1930}} ''Canciones Playeras'' és una peça musical del compositor alacantí [[Òscar Esplà i Triay\|Òscar Esplà]] sobre uns textos de ''El alba de alhehí,'' de [[Rafael Alberti Merello\|Rafael Alberti]]. Composta l’any 1929 originàriament per a orquestra i veu ([[soprano]]), posteriorment va estar adaptada al piano. Aquest fet que revela que, per a Esplà, el timbre no és el que defineix l’obra, i que traslladar-la d’un instrument a un altre no fa que perdi la seva identitat. ''Canciones Playeras'' es va estrenar el 20 de maig de 1930 al [[Teatro de la Zarzuela\|Teatre de la Zarzuela]], i va ser interpretada per la cantant [[~~:es:Laura_Nieto_Oliver\|~~Laura Nieto]] i la [[~~:es:Orquesta_Sinfónica_de_Madrid\|Orquesta~~Orquestra ~~Sinfónica~~Simfònica de Madrid]] sota la direcció d’[[Enrique Fernández Arbós]]. == Descripció == ''El alba de alhelí'' de [[Rafael Alberti Merello\|Rafael Alberti]] és una obra de 139 composicions integrades en tres llibres: ''El blanco de alhelí, El negro de alehí i el Verde de alehí.'' [[Òscar Esplà i Triay\|Òscar Esplà]] pren alguns textos del poeta i els desgrana. A partir d’aquest moment passen a ser matèria primera del compositor alacantí, que capta la realitat material dels poemes, els accents, el ritme, la musicalitat de les paraules i el seu poder d’evocació. El món poètic es transforma en món sonor. El que queda de les cançons d’[[Rafael Alberti Merello\|Alberti]] en les de [[Òscar Esplà i Triay\|Esplà]] és el ritme i l’element tradicional i popular. De les cinc ''Canciones Playeras'', quatre provenen de ''El'' ''Blanco alhelí'' i la primera, ''Rutas'' de ''el negro alehí.'' Les cançons no es troben en el mateix ordre que en el text poètic. == Moviments == ~~L'obra consta de cinc moviments:~~[[Fitxer:Óscar Esplá.png\|thumb\|L'autor de Canciones Playeras, Óscar Esplà\|237x237px]] L'obra consta de cinc moviments: === Rutas === És la cançó que inicia l'obra. Pertany a la sèrie del ''Prisionero de El negro de alhelí,'' que conté sis cançons. D'aquest tema, Esplà recupera el ritme dinàmic, i crea una atmosfera de llunyania, viatge i aventura. Pel que fa al text poètic, està format per dues sèries de versos apariats similars als de la lírica tradicional galaico-portuguesa: aa bb, i una cobla de quatre versos: baba. Linha 11 ⟶ 18: === Pregón === Forma part de ''El blanco alhelí'' que, segons Alberti, agrupa els versos més lleugers com les ''estampidas i pregones.'' Pertany, juntament amb ''Las 12,'' a una sèrie que porta per títol ''Estampas, pregones, flores, colpillas...'' dedicades a [[José María de Cossío y Martínez Fortún\|José María Cossío]]. La cançó emprada per Òscar Esplà és la número onze. El text poètic està format per dues [[~~:es:Soleá_(estrofa)\|~~ soleares]] i una [[~~:es:Quintilla\|~~quintilla]]: aba cbc deded. El ritme dels [[~~:es:Octosílabo\|~~versos octasílabs]] és més variat que a ''Rutas,'' propi de la poesia tradicional i molt emprats a les danses populars.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Francisco\|nom=Salinas\|títol=Siete libros sobre música\|url=\|edició=\|llengua=\|data=1983\|editorial=Alpuerto\|lloc=Madrid\|pàgines=\|isbn=}}</ref> Espà conserva l'estructura estròfica sense obviar ni afegir cap vers. La primera part està formada per dos [[~~:es:Soleá_(estrofa)\|~~soleares]] i la segona, per una [[~~:es:Quintilla\|~~quintilla]]. La cançó traspua certa melangia. De la mateixa manera que la resta de cançons, es divideix en dos parts, i cada part, en dues estrofes. L'orquestra comença amb dos compasos d'introducció. Els instruments de vent duen a terme un motiu melòdic que evoca un moviment de balanceig, acompanyat a destemps pels violins. Aquest motiu i la seva cadència rítmica es mantenen al llarg de tota la peça. === Las 12 === Linha 21 ⟶ 29: === El pescador sin dinero === Agrupa quatre poemes de ''El blanco alhelí''. Alberti ho va escriure pensant en com havia llençat els diners del premi nacional de Literatura amb amics ocasionals. Com en altres cançons, comença amb un apariat d'estil semblant al de les cançons tradicionals de la lírica galaico-portuguesa: aa. A continuació, tres versos monorims seguits de ''Llora con el canto mío'', que es repeteix diverses vegades al poema. La tercera estrofa està composta per quatre ~~cersos~~versos monorrims més la tornada. La cançó és de caràcter melangiós per les referències al ''llanto'', i la repetició del ''no me queda nada'' crea un sentiment de buidor. En aquesta cançó, Esplà és fidel al text, malgrat algunes repeticions al final de la composició. Es divideix en dues parts, i al seu torn, en quatre versos, als quals els correspon una frase musical. El ritme és lent, i l'acompanyament de l'orquestra i la melodia creen una atmosfera de tristesa evocada pels versos. === Coplilla === Esplà inclou una de les ''Nanas'' dedicades a Teresita Guillén: ''Un duro me dio mi madre.'' El text poètic el formen dues [[Cobla (estrofa)\|cobles]] d'estil popular amb [[rima assonant]]: -a-a -a-a de versos [[~~Octosíl~~octosíl·lab~~\|octosíl·labs~~]]s. Segurament la brevetat del poema és el que va induir a Esplà titular-lo ''Coplilla.'' Els versos estan organitzats en dues parts i sis versos, repetint dos versos del poema original d'Alberti. El ritme de la melodia no segueix el dels versos, sinó que el determina l'aire de jota, segons la indicació d'Esplà a continuació del títol ''Allegro, tiempo de [[jota]] levantina.'' == Referències ==▼ {{Referències}}▼ == Bibliografia == * LLOBET, E.; CARRERES, V.; CASTELLÓ, R.E.; ESTEVE, J.M. (2005). ''Óscar Esplá y Eusebio Sempere en la construcción de la modernidad artística'' (P.Haullón de Haro, volum 1, 261 pàg). Madrid: Editorial Verbum. * Actas XV Congreso AIH (Vol. 3). OTAOLA GONZÁLEZ, P (2004). ''Poetas y músicos en torno a 1927: la inspiración literaria en la obra de Óscar Esplá (1886-1976).'' Centro Virtual Cervantes. ▲== Referències == ▲{{Referències}} == Enllaços externs (interpretacions) == [https://www.youtube.com/watch?v=CuQ_DToWPe0 ''Canciones playeras''<nowiki> - Mar Carrero (soprano) i Carles Puig (piano). Auditori Municipal de Terrassa, 15/01/11]</nowiki>] [https://www.youtube.com/watch?v=f4f8dj5DkqI ''Canciones playeras'' - Marisa Martins, Mac McClure (piano). Fundación Juan March, Madrid, abril 2014] [[Categoria:Música d'Espanya]] [[Categoria:Composicions musicals de la dècada del 1920]] ~~[[Categoria:Articles amb interviquis dins del text]]~~

Canciones Playeras: diferència entre les revisions