Tot esperant Godot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
m Bot:Desambiguació assistida: Beckett - Canviant enllaç(os) per Samuel Beckett |
||
Línia 7:
</ref>
Jordi Coca va proposar estrenar en català aquesta obra el 1957. L'any 1965 es va estrenar a la ciutat de Lleida,<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1965/05/20/pagina-49/33558170/pdf.html?search=godot|títol=La Vanguardia 29-05-1965|consulta=30-03-2016|llengua=|editor=|data=}}</ref> produïda pel polifacètic [[Àngel Jové i Jové|Àngel Jové]] i dirigida per Josep Maria Riu i el grup [http://www.descobrir.cat/ca/agenda/60-anys-de-toar-159601.php TOAR], amb un innovadora escenificació amb fotografies de [[Ton Sirera]]. Un any després, l'any [[1966]], es va fer al [[Teatre Romea]] de Barcelona. Als anys 60, el teatre de l'absurd era molt popular en aquesta ciutat i s'hi van estrenar també altres obres de [[Samuel Beckett|Beckett]], [[Joan Brossa]], [[Manuel de Pedrolo]] i altres autors del gènere. Manuel de Pedrolo va estar influenciat per aquesta peça teatral i l'inspirà per a escriure'n d'altres.<ref>''Les Literatures catalana i francesa al llarg del segle XX''. L'Abadia de Montserrat, 1997. {{ISBN|9788478268887}} {{ca}}</ref>
L'obra es divideix en dos actes, i en ambdós apareixen dos vagabunds anomenats Vladimir i Estragon, que esperen en va al costat d'un camí un tal Godot, amb qui (potser) tenen alguna cita. El públic mai no arriba a saber qui és Godot, o quin tipus d'assumpte hi han de tractar. A cada acte, hi apareixen el cruel Pozzo i el seu esclau Lucky (en anglès, 'afortunat'), seguits d'un noi que fa arribar el missatge a Vladimir i Estragon que Godot no vindrà avui, "però demà segur que sí".
| |||