Hitites: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Correccions lingüístiques
Línia 4:
 
== Història ==
[[Fitxer:IE expansion.png|300px|thumb|Mapa de les migracions indoeuropees del 4000-1000 aC, segons el model Kurgan. La migració d'Anatòlia (indicada amb una fletxa de punts) podria haver tingut lloc ja siguisia pel Caucas o a través dels Balcans. L'àrea magenta correspon a la suposada ''[[Urheimat]]'' ([[cultura de Samara]], [[cultura de Sredny Stog|cultura de Sredny Stog)]]. La zona vermella correspon a on es podrien haver assentat els pobles de parla indoeuropea fins al voltant del 2500 aC, i la zona de color taronja al 1000 aC]]
 
Al voltant del 5000 aC, la regió al voltant d'[[Hattusa]], que posteriorment es convertiria en el nucli del Regne hitita, va ser habitada per persones amb una cultura diferent que parlaven una llengua no indoeuropea. El nom d'"[[hatti (llengua)|hatti]]", l'utilitzen els anatolianistes per a distingir aquest idioma de l'[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]] [[Llengua hittita|hittita]], que va aparèixer en escena al començament del [[mil·lenni II aC]] i es va convertir en la llengua administrativa del Regne hitita en els següents sis o set segles.
Línia 10:
Els primers hitites, el parador anterior dels quals es desconeix, van prendre molt de les cultures [[Hatti|hattiana]] i [[Hurrites|hurrita]] preexistents, i també de la dels colonitzadors [[Assíria|assiris]] -en particular, l'escriptura cuneïforme i l'ús de [[Segell cilíndric|segells cilíndrics]].<ref>T. P. J. van den Hout, "The Rise and Fall of Cuneiform Script in Hittite Anatolia", en: C. Woods (dir.), "Visible Language, Inventions of Writing in the Ancient Middle East and Beyond", Chicago, 2010, p. 99-106</ref><ref>Kurt Bittel,"Les Hittites", París, ed.Gallimard, col·lecció « L’univers des formes », 1976, p. 148-149</ref>
 
Les primeres notícies que hi ha dels hittites es refereixen a època remota, ja que a principis del tercer mil·lenni s'esmenta una colònia semítica<ref>{{Ref-llibre |cognom=Laistner |nom=Max Ludwig Wolfram |títol=A survey of ancient history to the death of Constantine |url=http://books.google.cat/books?id=3BB9AAAAMAAJ&q=asia+minor+semitic+ganish&dq=asia+minor+semitic+ganish&hl=ca&sa=X&ei=m5THUNyvKMrj0QGal4GYCw&ved=0CDgQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Heath |data=1929 |pàgines=p.52-53 |isbn=}}</ref> a [[Ganish]], que sembla ser la que més tard s'anomenà ''[[Kanesh]]'', la qual és auxiliada per [[Sargon d'Accad]] contra el rei de [[Buruixkhanda]], que se suposa que era una ciutat hittita que per aquell temps gaudia de certa hegemonia sobre les tribus hittites. En el regnat de [[Naram-Sin d'Accàdia]], es formà contra [[Accad]] una coalició de pobles, entre els quals hi ha els hittites, amb el seu rei [[Pamba]], foren vençuts i degueren restar dependents en certa forma d'Accad.
 
[[Fitxer:Hittite Empire.png|thumb|left|380px|L'[[imperi Hittita|Imperi hittita]] (vermell) al clímax del seu poder vora el [[1290 aC]], amb la frontera amb l'[[Antic Egipte|Imperi egipci]] (verd)]]