Anoia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2A02:2E02:854E:1F00:4AA:614A:67BF:1932. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Vegeu|la comarca de l'Anoia de barcelona|Riu Anoia}}
{{Infotaula de la comarca catalana|de l'|Anoia|
| escut =
Línia 22:
Amb una població de 117.444 habitants (2015),<ref>{{Ref-web|url=http://www.idescat.cat/emex/?id=06#h1fffff|títol=Idescat. Territori. El municipi en xifres. Anoia|consulta=2016-11-18|editor=www.idescat.cat}}</ref> és la tercera comarca més poblada del centre del país. Més de la meitat de la seva població viu al centre i al sud, la zona de la [[conca d'Òdena]], i en canvi, la zona septentrional és la més despoblada i muntanyosa, en l'àrea coneguda com a [[Alta Segarra]], on a tot estirar hi viuen unes 6.000 persones.
 
L'economia de la comarca gira al voltant de l'[[agricultura]] i la [[indústria]], amb extensions de [[conreu]] predominantment de [[Agricultura de secà|secà]], però també d'[[olivera]], d'[[ametller]], d'[[avellaner]] i [[vinya]]. La indústria de la comarca destaca en el [[tèxtil]], el [[cuir]] i la indústria [[Fàbrica de paper|paperera]], seguides per la [[Metal·lúrgia|metal·lúrgica]], el [[Alimentació|sector alimentari]] i la [[construcció]]. Altres activitats ecofia deòmiqueseconòmiques destacades són la [[ramaderia]], sobretot la [[porc]]ina i l'[[avicultura]]. Fins a finals del [[segle XX]] hi van haver [[Mineria de carbó|mines de cgeogragarbócarbó]] i [[lignit]] a la comarca, situades a la rodalia de [[Calaf]].
 
== Geografia ==
[[Fitxer:La Llacuna.jpg|thumb|esquerra|[[La Llacuna]]]]
[[Fitxer:Prats de Rei des de la Manresana.jpg|thumb|222px|[[Prats de Rei]] (en primer terme) i Calaf (al fons) vistos des de [[la Manresana]]]]
[[Fitxer:Molins_de_vent.jpg|thumb|esquerra|[[Parc eòlic de Rubió]] ]]La
[[File:Sant Salvador de Vilanova d'Espoia.JPG|thumb|222px|Església romànica de [[Sant Salvador]] de [[Vilanova d'Espoia]]]]
Limita al nord amb el [[Solsonès]]; a l'oest amb la [[Segarra]], la [[Conca de Barberà]] i l'[[Alt Camp]]; al sud amb l'[[Alt Penedès]], i a l'est amb el [[Baix Llobregat]] i el [[Bages]].
 
Linha 53 ⟶ 54:
* [[Serra de la Llacuna]]
* [[Montserrat]] (el seu vessant sud-est, així, per exemple pertanyen a la comarca [[Sant Jeroni (Montserrat)|Sant Jeroni]], però no la zona del [[monestir de Montserrat|monestir]]).<ref name="edicionsjunior">Edicions Junior: Col·leccionable de la Geografia Comarcal de Catalunya, volum 1, pàgs. 168 a 178 ({{ISBN|84-7419-892-5}})</ref>
*'''Rius'''
 
=== Rius ===
[[Fitxer:Riu Anoia - Igualada.JPG|thumb|El riu Anoia al seu pas per Igualada (març del 2011)]]
L'Anoia no és pas l'únic riu que recorre la comarca. Pel nord trobem el [[Llobregós]], que recull les aigües d'un sector de l'altiplà de Calaf, cap al [[Segre]]. La capçalera de la riera de [[Rajadell]], afluent del [[Llobregat]], penetra pel sector nord-est, també a l'altiplà de Calaf. al sud-oest, el [[Gaià]] entra a la comarca amb la conca de la riera de [[Bellprat]].
Linha 90 ⟶ 91:
Del llarg temps que va de l'època baix-romana a la reorganització del país, després de la recuperació i l'organització pels comtes i magnats dels comtats de Barcelona i d'[[Osona]]-[[Manresa]], no hi ha referències ni notícies concretes. El poblament devia ser escàs i el caràcter fronterer d'aquesta terra feia que la població i els assentaments no esdevinguessin mínimament estables fins a mitjan segle X. D'aquesta època cal destacar interessants jaciments de repoblament a Sant Martí de Sesgueioles, Calaf i els Prats de Rei, així com restes d'uns fons de cabana alt-medievals a la Tossa de Montbui.<ref name="GGCC">Fundació Enciclopèdia Catalana: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. tom. V. pàgs. 331 a 340 ({{ISBN|84-85194-20-9}})</ref>
 
=== La recuperació cristiana de anoia ===
[[Fitxer:Pobla claramunt.JPG|thumb|dreta|La Pobla de Claramunt amb el castell al fons]]
La comarca, tal com es va estructurar modernament, es trobava repartida inicialment entre els comtats d'Osona-Manresa, el de Barcelona i algun sector del comtat de [[Berga]]-[[Cerdanya]], en la marca d'aquest comtat, que s'allargava fins a [[Pujalt]]. És molt probable que aquesta divisió territorial que es va respectar el segle X correspongués a la que la comarca tenia en els temps anteriors a l'ocupació aràbiga.