Guido d'Arezzo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 24:
|patronatge =
}}
era una bona persona y molt guapa
'''Guido d'Arezzo''', '''Guiu d'Arezzo''', '''Guido Aretinus''', '''Guido da Arezzo''' o '''Guido Monaco''' ([[Arezzo]], la [[Toscana]] (o potser a [[Codigoro]] o a [[Ferrara]]), [[991]]/[[992]] – [[Arezzo]] (o potser en el [[monestir di Fonte Avellana]]?), després de [[1033]]) fou un [[teoria de la música|teòric]] de la [[música medieval]]. Fou el creador de la [[notació musical]] moderna o [[solfeig]], que reemplaçà el [[neuma|sistema de notació neumàtic]], i per això se'l considera el pare de la [[música]] [[occident]]al. El seu text ''Micrologus'' esdevingué el segon tractat de música més estès en l'edat mitjana després dels escrits de [[Boeci]]. És venerat com a [[beat]] per l'[[Església catòlica]].
 
<br />
==Biografia==
Guido d'Arezzo era un [[monjo]] [[benedictí]] de la ciutat [[Itàlia|italiana]] d'[[Arezzo]], on segurament va néixer. Segons estudis recents, el seu ''Micrologus'' data del [[1025]] o el [[1026]]. Com que reconeix en una carta que tenia 34 anys quan el va escriure, podem suposar que Guido nasqué pels voltants del [[991]] o del [[992]]. Els primers anys d'estudi els passà a l'[[abadia de Pomposa]], a la costa [[mar Adriàtic|adriàtica]] prop de [[Ferrara]]. Mentre fou allà, va copsar la dificultat que els [[cantant]]s tenien per recordar els [[cant gregorià|cants gregorians]]. Per aquest motiu inventà un mètode per ensenyar als cantants a aprendre cants en poc temps, que ràpidament esdevingué famós arreu del nord d'Itàlia. Tanmateix, l'hostilitat dels altres monjos de l'[[abadia]] el va forçar a anar-se'n cap a Arezzo, una ciutat sense abadia però que tenia un grup nombrós de cantants que podrien aprofitar el seu mètode.
 
Mentre estigué a Arezzo, desenvolupà noves tècniques d'ensenyament, incloent-hi el [[tetragrama]] (precursor immediat del [[pentagrama]]) i la notació musical basada en l'[[hexacord]] de l'[[escala diatònica]], amb 6 notes en cada [[octava (música)|octava]], a les quals va anomenar ut, re, mi, fa, sol i la (la nota si no es feia servir perquè en relació al fa origina el [[diabolus in musica]]). Els noms d'aquestes notes és la primera [[síl·laba]] de cada [[hemistiqui]] dels 3 primers [[vers]]os de l'[[himne]] ''[[Ut queant laxis]]'', que [[Pau el Diaca]] dedicà a sant [[Joan Baptista]]:
: '''''UT''' queant laxis '''''RE'''sonare fibris
: '''''MI'''ra gestorum '''''FA'''muli tuorum,
: '''''SOL'''ve polluti '''''LA'''bii reatum,
: '''S'''ancte '''I'''oannes.
 
(Perquè els teus serfs puguin exaltar amb veu forta les meravelles dels teus miracles, perdona els mancaments dels llavis impurs, Sant Joan).
 
A finals del {{segle|XVII|s}} la primera nota es va començar a anomenar ''do'' perquè ''ut'', en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el [[cant]] (el canvi s'atribueix al [[Musicologia|musicòleg]] [[Toscana|toscà]] [[Giovanni Battista Doni]] (c. 1593 – 1647) que decidí anomenar-la amb la primera síl·laba del seu [[cognom]], tot i que segons altres seria la primera del mot [[llatí]] ''Dominus'' (= ''senyor''); avui dia la denominació ''ut'' ja només es fa servir a vegades en [[francès]] i en [[partitura|partitures]] de [[cant gregorià]]). La setena nota de l'escala (si), es va afegir a l'hexacord molt posteriorment i fou [[Anselm de Flandes]] ({{segle|XVI|s}}) qui en va crear el nom unint les inicials de sant Joan ('''S'''ancte '''I'''oannes), mots que formen el quart i darrer vers de l'himne de Pau el Diaca.
 
Probablement aquest mètode està basat en el seu treball fet a de l'abadia de Pomposa, però l'[[antífona|antifonari]] que hi escrigué s'ha perdut. El ''Micrologus'', escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url= http://books.google.cat/books?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=131 |isbn=0521764742}}</ref> Aviat aquest text cridà l'atenció del [[papa Joan XIX]], que invità Guiu a venir a [[Roma]]. Probablement hi anà el [[1028]], tot i que aviat hagué de tornar-se'n cap a Arezzo a causa de la seva pobra salut. A partir d'aquest fet ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030.
 
En el mètode de Guido, el simple dibuix d'unes línies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'[[escala musical]] s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, en passar d'una escala relativa (necessària per a recordar a quina altura són les notes) a una escala absoluta.
 
[[Sigebrtus Gemblacensis]] (c. 1105) va descriure com Guido feia servir les articulacions de la mà per ajudar a l'aprenentatge del seu [[hexacord]].
 
== Traduccions de Guido ==
* El compositor i musicòleg alemany [[Michael Hermesdorff]] traduí el {{segle|XIX|s}} el seu ''Micrologus'' a l'idioma alemany.
 
== Galeria de fotografies ==
<gallery>
Fitxer:Statue of Guido of Arezzo.jpg|Monument a Arezzo
Fitxer:Guido Aretino.jpg|Estàtua per Lorenzo Nencini, s. XIX (Florència, Uffizi)
Fitxer:Guidonian hand.jpg|[[Mà guidoniana|Mà de Guido]], manuscrit del s. XV, de Màntua (Oxford University MS Canon. Liturg. 216. f.168 recto)
Fitxer:Guido house 20030330.jpg|Casa natal de Guido d'Arezzo, a Arezzo
</gallery>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
{{commonscat}}
 
* Claude V. Palisca: "Guido of Arezzo", Grove Music Online ed. L. Macy (Accessed July 14, 2005), [http://www.grovemusic.com (subscription access)]
* Richard H. Hoppin, ''Medieval Music''. New York, W.W. Norton & Co., 1978. {{ISBN|0-393-09090-6}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Arezzo, Guido D'}}