Entre els [[pobles germànics]] era habitual la institució del ''[[thing]]'', l'assemblea de guerrers lliures. La d'existència més prolongada és l'[[Alþingi]] islandès. Entre els [[anglosaxons]] es denominaven ''[[Witenagemot]]''. De la mateixa manera, tenien assemblees els [[helvecis]] i altres pobles.<ref>''Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat'' (1906-1914)</ref>
A l'[[Edatedat Mitjanamitjana]] van tenir un gran pes les institucions municipals els ([[Consell (història)|consells]]), una de les formes era el [[consell obert]], amb participació de tots els veïns, que en algunes petites poblacions sobreviu fins a l'actualitat. En zones muntanyoses d'Europa Central una institució semblant era el ''[[Landsgemeinde]]'' (assemblea territorial o cantonal), que segueix utilitzant-se en alguns cantons de [[Suïssa]].
A l'[[Edatedat Mitjanamitjana]] i ñ'[[Antic Règim]] es van desenvolupar, amb molt diferent composició i funcions, les institucions representatives dels [[estaments]] ([[Estats Generals]] a França, [[Corts]] a Espanya, [[Parlament d'Anglaterra]], [[Dieta Imperial]]), que posteriorment van evolucionar cap al [[parlamentarisme]] de l'[[Edat Contemporània]], convertint-se en assemblees o cambres legislatives.
Als pobles l'[[Amèrica precolombina]] també havia institucions similars. En la civilització [[Inca]] exercia aquestes funcions un consell d'ancians.{{CN|data=octubre de 2018}}
