Clément Janequin: diferència entre les revisions

Al sofisticada melangia de la vella cançó succeïa un genuí gaudi de viure. L'objecte d'inspiració ja no era la rosa i noble criatura de noble llenguatge a la que es dedica el platònic amor cortès, sinó la vivaç i popular noia morena. Els saborosos humors del cant popular penetren el teixit polifònic; així el joc subtil del savi contrapunt cedeix a l'encant imperiós d'un ritme robust i mogut. D'ideal, l'amor es fa terrenal i inclús llicenciós, tenyint-se d'un erotisme, ara francament expressat, ara emmascarat per malicioses metàfores; la muller és un deliciós jardí en el que entra l'amant ''(En entrant en un jardin'', de [[Claudin de Sermisy]],un altre notable exponent de la cançó parisenca), o la que invita, com diu una cançó de C. Janequin, ''Au joly jeu de pousse avant'' (i la referència al cucut al·ludeix al ''cocu'', que en francès significa, com se sap, marit...enganyat). En quan al ritme mogut, es produeix sempre que ho requereix el text verbal, amb les paraules: dansar, volar, brillar, llampeguejar, empènyer, despertar-se, etc. La nova cançó s'inspira, en definitiva, en la poesia, els accents i significats de la qual tradueix puntualment, i no pren les paraules com a pretext de meres construccions sonores, com ocorria en l'[[Edatedat Mitjanamitjana]]. És això, preludia l'estil vocal del melodrama barroc.