Viquipèdia

Pitàgores: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Revertides les edicions de 79.153.150.75. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
todo
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2017}}
{{polisèmia|Pitàgores (desambiguació)}}
{{Infotaula persona}}
'''Pitàgores de Samos''' o senzillament '''Pitàgores''' (en [[Grec antic|grec]]: {{polytonic|Πυθαγόρας}}) (finals del [[segle VI aC]].{{efn|Els testimonis que existeixen estan plens de contradiccions de la vida de Pitàgores el que resulta difícil estimar concretament els anys de la seva vida. Malgrat això, en la declaració d'[[Aristoxen de Tàrent|Aristoxen]] (ap. Porph. V.P. 9) aquest escrigué que Pitàgores va deixar Samos per escapar de la tirania dels polícrates a quaranta anys, podríem trobar-nos al 570 aC, o pocs anys abans. S'acorda que va viure bastants anys, i probablement va morir al voltant dels setanta-cinc o vuitanta anys.<ref>{{ref-llibre|cognom=William Keith Chambers Guthrie|títol=A history of Greek philosophy|pàgines=p. 173|editorial=Cambridge University Press|any=1978|capítol=Volume 1: The earlier Presocratics and the Pythagoreans}}</ref>}}) va ser un [[filòsof]] i [[matemàtica|matemàtic]] [[Antiga Grècia|grec]]. [[Heràclit d'Efes]] diu que és fill de [[Mnèsarc (pare de Pitàgores)|Mnèsarc]]. Segons [[Heròdot]], Salmoxis, era el nom de l'esclau de Pitàgores.<ref>{{ref-llibre|cognom=Kirk, Raven, Schofield|títol=Los filósofos presocráticos|any=2014|editorial=Gredos|lloc=Madrid|isbn=978-84-249-2631-1}}</ref>
 
* Tu a mí no me baneas :v- hecho por panchito 34
== Vida ==
A la seva joventut va ser, molt probablement, deixeble de [[Tales de Milet]] i posteriorment va viatjar a [[Egipte]], on va estar durant més de vint anys i després a [[Babilònia]], on restà altres dotze anys. En tots dos països va estudiar [[astronomia]], [[geometria]], [[aritmètica]] i [[música]], es va interessar per les [[religions]] i es va relacionar amb els seus mags i [[Sacerdot|sacerdots]]. A la tornada de Babilònia va viatjar per Grècia i va visitar tots els santuaris i es va fer seguidor de la doctrina òrfica de la [[Reencarnació|transmutació de les ànimes]].<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Muñoz Páez|nom=Adela|títol=Sabias. La cara oculta de la ciencia|url=|edició=|llengua=espanyol|data=01/03/2017|editorial=Penguin Random House|lloc=|pàgines=60-63|isbn=9788499927022}}</ref>
 
Finalment, després de tot aquest periple, es va establir a [[Crotona]] (a la [[Magna Grècia]]), al sud d'[[Itàlia]], on va fundar la seva segona escola, una comunitat filosòfic-religiosa amb bases matemàtiques i [[filosofia|filosòfiques]].<ref name=":1" />
 
== Escola pitagòrica==
Les doctrines d'aquest centre cultural que fundà eren regides per regles molt estrictes de conducta. Fins a sis-cents deixebles van formar part d'aquesta comunitat després de passar un rigorós procés de selecció. Els qui acabaven d'arribar, havien de passar anys a la categoria d'oients (''akousmatikoi'') fins poder passar a la categoria de parlants (''matematikoi'').<ref name=":1" />
 
La seva escola estava oberta a homes i dones indistintament,<ref name=":1" /> i la conducta discriminatòria estava prohibida. Els seus estudiants pertanyien a totes les [[raça|ètnies]], [[religions]] i [[Economia|estrats econòmics]] i [[estratificació social|socials]]. L'orde fundat era de tipus comunal i secret. Els coneixements i les propietats eren mantingudes en règim de comunitat i no es podia atribuir un descobriment a cap membre concret de l'escola.<ref name=":1" /> S'han perdut documents de la seva època i, entre aquests, biografies seves (una d'aquestes feta per [[Aristòtil]]).
 
Políticament, l'escola pitagòrica era conservadora i tots seguien un [[codi de conducta]] molt estricte. Eren [[vegetarià|vegetarians]] perquè creien en la transmigració de les ànimes i, per tant, no calia sacrificar cap [[animal]] perquè podia ser la nova morada d'un amic mort.<ref name=":1" /> Els pitagòrics confiaven molt en la prossecució dels estudis filosòfics i matemàtics com a base [[moral]] per a la direcció de la vida.
 
La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era [[aritmètica]] i [[Geometria|geomètrica]];<ref name=":1" /> a partir d'això, les [[matemàtiques]] es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica. De fet, el lema de l'escola pitagòrica era el de "tot és nombre". Pitàgores impartia dos tipus diferents d'ensenyança: l'una per als membres de l'escola i l'altra per la resta de comunitat ciutadana. És de suposar que les contribucions a la matemàtica les feia al primer tipus. El vertader nou èmfasi en la [[Història de les matemàtiques|matemàtica grega]] va ser degut als pitagòrics; amb ells, la matemàtica es relacionà més estretament amb l'amor per la saviesa que amb les exigències de la vida pràctica, i des d'aleshores roman viva fins hui aquesta tendència. Mai abans ni després ha tingut la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics.
 
La purificació de l'ànima dels pitagòrics s'aconseguia, d'una banda, amb un estricte règim físic i, d'altra banda, amb ritus que recorden els dels adoradors d'[[Orfeu]] i de [[Dionís]], però les harmonies i misteris de la filosofia i de la matemàtica també eren parts essencials d'aquest ritual.
 
Pitàgores passa per ser l'introductor de pesos i mesures, descobridor de la [[teoria musical]], inventor de la [[geometria]] i l'[[aritmètica]] teòrica; el primer a sostenir la forma esfèrica de la Terra,<ref name=":1" /><ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Krebs|nom=Robert E.|títol=Basics of Earth Science: Spheres and Forces|url=|edició=|llengua=|data=2003|editorial=Greenwood Publishing Group|lloc=|pàgines=pp.XII|isbn=0313319308}}</ref> a parlar de "[[teoria]]" i de "[[filòsof]]s", a postular el buit, a canalitzar el fervor religiós pel fervor intel·lectual, a usar el raonament i la [[definició]], a considerar que l'univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics.
 
A Pitàgores de [[Samos]] i a [[Tales de Milet]], se'ls atribueix el començament de la sistematització de la matemàtica, iniciant els estudis de caràcter teòric, és a dir, les demostracions basades en [[lema (matemàtiques)|lemes]] i [[axioma|axiomes]].
 
== Pensament ==
=== El pentàgon pitagòric ===
[[Fitxer:Pentagram_pentagon.svg|thumb|120px|Pentàgon pitagòric.]]
El pentàgon pitagòric és l'estrella de cinc puntes que es forma en traçar les cinc diagonals d'un pentàgon regular. Aquesta figura va ser el símbol de l'escola pitagòrica. En l'[[Babilònia|art babiloni]], ja havia aparegut anteriorment aquest pentàgon estrellat. Una de les qüestions més debatudes de la geometria pitagòrica es refereix a la construcció i propietats del pentàgon estrellat. En el seu estudi apareix la "[[secció àuria]]" (''sectio aurea'').{{Citació necessària|data=}}
 
=== Lògica del nombre ===
Per a Pitàgores, l'[[arkhé]] (''ἀρχή'') de l'univers és el [[nombre]]. Aquest s'identifica amb el [[Punt (geometria)|punt geomètric]] (espai) i amb l'[[àtom|àtom físic]]. Cada cos ve determinat per un conjunt de punts (unitats o àtoms), separats pel buit:{{Citació necessària|data=}}
* 1 → el punt
* 2 → la línia
* 3 → el [[pla]]
* 4 → el volum
 
Del punt, se'n deriva la línia, de les línies la [[Àrea|superfície]], de la superfície els [[sòlid]]s, dels sòlids els elements i d'aquests totes les altres coses. El trànsit de la superfície a la solidesa en representa la pluralitat, la suma d'1, 2, 3 i 4 dóna 10 (''tetraktys'' - τετρακτύς), la [[dècada]], que representa l'[[Harmonia (filosofia)|harmonia]], el contingut de la qual és la progressió lògica que porta a aquesta, i des de la qual es reinicia tot moviment.
 
=== L'ambigüitat pitagòrica ===
Constituïda com a secta religiosa encarregada de vetllar pels misteris revelats a Pitàgores, i dividida en membres parcialment iniciats, com el [[rapsode]] [[Leurípides de Kalamata]] o Telodedor de Samos, (els "[[acusmàtic|acusmàtics]]") i totalment iniciats (els "[[matemàtic|matemàtics]]"), el cos de rigorosos coneixements científics d'aquesta escola es mescla amb idees místiques i supersticioses populars molt antigues, vinculades a la màgia numèrica. Aquest tractament [[litúrgia|litúrgic]] justifica la famosa [[Aberració|aberració ètica]] dels [[nombre real|nombres reals]], com ara al [[Nombre π|π]] o l'[[arrel quadrada|arrel quadrada de dos]].{{Citació necessària|data=}}
 
=== El teorema de Pitàgores ===
{{AP|Teorema de Pitàgores}}
El teorema que té associat el nom de Pitàgores procedeix dels [[Babilònia|babilonis]], però s'ha suggerit com a justificació del seu nom que els pitagòrics van ser els primers a donar-ne una demostració, encara que això no es pot comprovar. El [[teorema de Pitàgores]] estableix que, en un [[triangle rectangle]], la suma dels [[Quadrat (àlgebra)|quadrats]] dels [[catet]]s (els costats que formen l'[[angle recte]]) és igual al quadrat de la [[hipotenusa]] (l'altre costat).{{Citació necessària|data=}}
 
Expressat matemàticament:
:'''a<sup>2</sup> + b<sup>2</sup> = h<sup>2</sup>'''
 
=== El misticisme numèric ===
No va ser tampoc precisament una creació original dels pitagòrics, per exemple, el nombre set ha sigut destacat des de l'antiguitat per un temor reverent, probablement perquè són set les estrelles errants o planetes, dels quals es derivà la setmana i, per tant, els nostres noms per als dies de la setmana. Els pitagòrics no van ser els únics que imaginaren que els [[nombre senar|nombres senars]] tenien característiques mascles i els [[nombre parell|parells]] femelles. Els pitagòrics duien el culte als nombres a l'extrem, basant-hi tant la seua filosofia com el seu mètode de vida.
 
Per a ells{{Cal citació|data=març de 2017}}:
* El nombre u és el generador dels nombres i el nombre de la raó.
* El nombre dos és el primer nombre parell o femella i el nombre de l'opinió.
* El tres és el primer nombre mascle pròpiament dit o el nombre de l'harmonia, i està compost de la unitat i de la diversitat.
* El quatre és el nombre de la justícia o de la retribució, i indica l'arranjament de comptes.
* El cinc és el nombre del matrimoni, unió dels dos primers nombres mascle i femella pròpiament dits.
* El set és el nombre de la creació.
* El deu o ''[[tetraktys]]'' (τετρακτύς) era el nombre més sagrat de tots, ja que representava el nombre de l'univers i incloïa la suma de totes les possibles [[dimensió|dimensions]] geomètriques. S'ha de considerar com un tribut a l'[[Abstracció (filosofia) |abstracció]] en la matemàtica pitagòrica el fet que la veneració pel nombre deu no estigués dictada per l'anatomia de les mans o peus de l'ésser humà.
 
=== Aritmètica i cosmologia ===
Els pitagòrics no sols establiren l'[[aritmètica]] com una branca de la [[filosofia]], sinó que pareixien haver-la considerada com la base d'una possible unificació de tots els aspectes del [[món]] al seu voltant.
{{Cita|« Els tan anomenats pitagòrics, que van ser els primers a emprendre l'estudi de la matemàtica, no tan sols van avançar aquest tema, sinó que, saturats del seu estudi, van suposar que els principis de la matemàtica eren els principis de totes les coses.»|Aristòtil| <ref>[[Aristòtil]], ''Metafísica 1-5'', cc. 350 BC</ref>}}
[[Filolau]] (mort, aproximadament, al 390 aC) va ser un pitagòric que compartia la veneració per la ''tetractys'' o dècada. Aquesta concepció del nombre deu com el nombre perfecte sembla haver sigut la inspiradora del primer sistema astronòmic no geocèntric. Filolau suposava que al centre de l'univers hi havia un foc central al voltant del qual giraven uniformement la Terra i els set [[planeta|planetes]] (inclosos el [[Sol]] i la [[Lluna]]). Com només tenia així nou cossos celestes a banda de l'esfera de les [[estrelles fixes]], el sistema de Filolau suposava l'existència d'un desè cos, una "contra-Terra"<ref name=":0" /> alineada sempre amb la Terra i amb el foc central, i amb el mateix període de revolució diària al voltant del foc central que [[Terra|la Terra]]. El Sol girava al voltant del foc central amb un període d'un any, les estrelles fixes romanien estacionàries i la Terra tenia durant el seu moviment el mateix hemisferi deshabitat cap al foc central, de manera que els humans mai podien veure el foc central ni la contra-Terra.
 
La [[hipòtesi]] del [[moviment circular uniforme]] que formularen per primera vegada els pitagòrics dominaria el [[astronomia|pensament astronòmic]] durant més de 2.000 anys i, precisament Copèrnic, quasi 2.000 anys més tard, acceptà aquesta hipòtesi sense discussió, i es va referir als pitagòrics per a demostrar que la seua teoria del moviment no era tan nova ni revolucionària.
 
== Notes ==
{{notes}}
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
=== Bibliografia clàssica ===
<div class="references-small">
* [[Diogenes Laertius]], ''[http://books.google.cat/books?id=TtZxb1ngveIC ''Biografies de filòsofs eminents''], c. 200 AD, que fa referència al treball perdut ''Successions of Philosophers'' per Alexander Polyhistor) — [http://classicpersuasion.org/pw/diogenes/dlpythagoras.htm ''Pythagoras'', traducció de C.D. Yonge].''
* [[Porfiri]], ''Vita Pythagorae'' (''Vida de Pitàgores''), c. 270 AD.
* [[Iàmblic de Calcis]], ''De Vita Pythagorica'' (''De la vida pitagòrica''), c. 300 AD.
* [[Luci Apuleu]] també escriu sobre Pitàgores en ''Apologia'', on inclou una anècdota en la que ell té com a professors a [[Babilònia|deixebles babilònics]] de [[Zaratustra|Zoroastre]] c. 150 AD.
* [[Hièrocles d'Alexandria]], ''Golden Verses of Pythagoras'', Concord Grove Pr., 1983 c.430 AD.
</div>
 
=== Bibliografia moderna ===
<div class="references-small">
* [[Walter Burkert|Burkert, Walter]]. ''Lore and Science in Ancient Pythagoreanism''. Harvard University Press, 1 de juny de 1972. {{ISBN|0-674-53918-4}}.
* Burnyeat, M. F. [http://www.lrb.co.uk/v29/n04/burn02_.html "The Truth about Pythagoras"]. ''London Review of Books'', 22 February 2007.
* Guthrie, W. K. ''A History of Greek Philosophy: Earlier Presocratics and the Pythagoreans'', Cambridge University Press, 1979. {{ISBN|0-521-29420-7}}.
* Kingsley, Peter. ''Ancient Philosophy, Mystery, and Magic: Empedocles and the Pythagorean Tradition''. Oxford University Press, 1995.
* Hermann, Arnold. ''To Think Like God: Pythagoras and Parmenides—the Origins of Philosophy''. Parmenides Publishing, 2005. {{ISBN|978-1-930972-00-1}}.
* O'Meara, Dominic J. ''Pythagoras Revived''. Oxford University Press, 1989. {{ISBN|0-19-823913-0}} (paperback), {{ISBN|0-19-824485-1}}.
</div>
 
== Vegeu també ==
* [[Damo]]
* [[Apol·loni de Tiana]]
* [[Hipàs de Metapont]]
* [[Llaüt de Pitàgores]]
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquidites=Pitàgores|commons=Pythagoras}}
* [http://www.xeix.org/Centre-Aprenentatge-Cientificomatematic/Oferta-electronica/Biografia-del-mes/Pitagores Pitàgores] al CentMat
* [http://www.utm.edu/research/iep/p/pythagor.htm ''Pythagoras'', Internet Encyclopedia of Philosophy] {{en}}
* [http://www-history.mcs.st-andrews.ac.uk/Biographies/Pythagoras.html ''Pythagoras of Samos''] {{en}}
* [http://plato.stanford.edu/entries/pythagoras/ Entrada a la Stanford Encyclopedia of Philosophy] {{en}}
 
{{Filòsofs presocràtics}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Pitàgores»