Tauró blanc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.28.203.85. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 7:
| autoritat = [[Carl von Linné|Linnaeus]] [[1758]])<ref>[[Linnaeus]], C. 1758. [[Systema Naturae]], Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.</ref>
}}
El '''tauró blanc''' (''Carcharodon carcharias''), el '''gran blanc''', és una espècie de [[tauró]] [[lamniforme]] que viu a les aigües càlides i temperades de gairebé tots els oceans. És l'única espècie supervivent del gènere '''''Carcharodon'''''.
== Morfologia ==
El tauró blanc pot arribar a tenir una longitud de 5 a 8 metres, mentre que les femelles són menys grans que els mascles. La femella més gran fa 5,85 m i està batejada amb el nom de Gill Rakers, i el mascle més gran fa aproximadament uns 8 m batejat amb el nom de Colossus. Pesen uns 3.000 kg. La part de dalt i els costats són de color gris clar, i la part inferior és blanca (a aquest fet es deu el seu nom). Quan mossega desenvolupa una força de 18.000 [[newton|N]], que equival a 1,8 tonelades, que és la força més gran de tots els animals que existeixen avui en dia. La primera aleta que se situa a l'esquena, és falciforme i gran; la segona aleta d'esquena i la darrera aleta són petites. Cap d'elles tenen espines. L'aleta de la cua té forma de mitja lluna, amb una grandària de 100 cm a 120 cm. Els ulls són completament negres, les dents són grans i triangulars en doble fila. En total tenen aproximadament 100 dents, que al llarg de la vida es regeneren infinitament. La boca és gran i forta, amb la mandíbula forta. Tenen cinc obertures de les brànquies, que estan davant de les aletes del costat.
Els taurons blancs es caracteritzen pel seu cos fusiforme i per la seva gran robustesa, en contrast amb les formes aixafades que solen lluir altres taurons. El morro és cònic, curt i gruixut. La boca, molt gran i arrodonida, té forma d'arc. Roman sempre entreoberta, deixant veure almenys una filera de dents de la maixella superior i una o dues de la inferior, mentre l'aigua penetra en ella i surt contínuament per les [[brànquies]]. Si aquest flux s'aturés, el tauró s'ofegaria per mancar d'opercles per regular el pas correcte de l'aigua, i s'hi enfonsaria, ja que com que tampoc posseeix [[bufeta natatòria]] es veu condemnat a estar en continu moviment per evitar-ho.
Durant l'atac, la gola s'obren fins al punt que la forma del cap es deforma perquè la mandíbula es desprèn del seu cap, i es tanquen després amb una força 300 vegades superior a la d'una mandíbula humana.
Les dents són grans, serrades, de forma triangular i molt amples. Al contrari que altres taurons, no posseeixen [[Diastema (odontologia)|diastema]] ni reducció de dent, sinó que tenen tota la maixella proveïda de dents alineades i igualment capaces d'aferrar-se, tallar i esquinçar. Darrere de les dues fileres de dents principals, els taurons blancs tenen dos o tres més en continu creixement que supleixen la freqüent caiguda de dents amb altres de noves i es van reemplaçant per noves fileres al llarg dels anys. La base de la dent no té arrel i es troba bifurcada, donant-li una aparença inconfusible en forma de punta de fletxa. [[Fitxer:Great white shark south africa.jpg| thumb|right|260px|Tauró blanc a la costa de [[Sud-àfrica]].]]
Els orificis nasals (narius) són molt estrets, mentre que els ulls són petits, circulars i completament negres. En els costats hi ha cinc fenedures branquials, dues aletes pectorals ben desenvolupades i de forma triangular i dues, a prop de l'aleta caudal, molt més petites. La caudal està molt desenvolupada, igual que la gran aleta dorsal del seu llom, de manera inconfusible per a qualsevol. Dues aletes petites (segona dorsal i anal) a prop de la cua, completen l'aspecte d'aquest animal.
Malgrat el seu nom, el tauró només és blanc en la seva part ventral, mentre que la dorsal és gris o blavosa. Aquest patró, comú en molts animals aquàtics, serveix per confondre amb la llum solar (en cas de mirar-se des de baix) o amb les fosques aigües marines (en cas de fer-ho des de dalt), constituint un camuflatge tant simple com efectiu. L'extrem de la part ventral de les aletes escapulars i la zona de les aixelles apareixen tenyits de negre. La pell, molt aspra, es compon de dures escates anomenades denticles dèrmics per la seva forma afilada.
No obstant això, la denominació de "tauró blanc" podria tenir la seva lògica en el cas d'albirar exemplars [[albinisme|albins]] d'aquesta espècie, que encara que són molt rars existeixen. El 1996 es va pescar a les costes d'El Cap Oriental ([[Sud-àfrica]]) una femella jove de tot just 145 [[centímetre|cm]] que exhibia aquesta rara característica.
== Costums ==
Sembla que els taurons es comuniquen mitjançant els moviments a l'aigua. S'ha pogut observar que si peguen amb la cua a la superfície de l'aigua, és un senyal d'agressivitat.
No solen atacar humans; només ho fan quan pensen que són foques. Quasi no tenen enemics, només són atacats per orques o per altres taurons més grans, però és poc freqüent. Està prohibit pescar-lo, ja que és una espècie en perill d'extinció.
| |||