Revisió del 08:09, 9 oct 2018 modifica Fobizan (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.306 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 11:45, 18 des 2018 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Minúscules Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 50: === Sobirania === [[Fitxer:Franciscus Suarez, S.I. (1548-1617).jpg\|miniatura\|150px\|[[Francisco Suarez]].]] L'Escola de Salamanca distingí dues potestats, l'àmbit natural o civil i l'àmbit sobrenatural, que a l'[[~~Edat~~edat ~~Mitjana~~mitjana]] no es diferenciaven pas. Una conseqüència directa de la separació de potestats és que el rei o emperador no tenia jurisdicció sobre les ànimes, ni el Papa poder temporal. Fins i tot proposaren que el poder del governant tenia les seves limitacions. Així doncs, segons Luis de Molina, una nació és anàloga a una societat mercantil en què els governants en serien els administradors, però on el poder resideix en el conjunt dels administradors considerats individualment, quan la idea anterior era que el poder de la societat sobre l'individu és major que el d'aquest sobre si mateix, atès que el poder del governant era una emanació del poder diví, cosa que els de Salamanca rebutjaven. Així per exemple, la corona anglesa mantenia la teoria del poder reial per designi diví (l'únic receptor legítim de l'emanació de poder de Déu és el rei), de manera els súbdits només podien acatar les seves ordres per no contravenir aquest designi. Front a això, diversos integrants de l'Escola sostingueren que el poble és el receptor de la sobirania, el qual la transmet al príncep governant segons diverses condicions. El més destacat en aquest sentit possiblement fou Francisco Suárez, l'obra del qual ''Defensio Fidei Catholicae adversus Anglicanae sectae errores'' (1613) fou la millor defensa de l'època de la sobirania del poble. Els homes neixen lliures per la seva pròpia naturalesa i no pas serfs d'un altre home, i poden desobeir i àdhuc deposar un governant injust. Així com Molina, afirma que el poder polític no pertany a cap persona en concret, però se'n diferencia pel matís que considera que el receptor és el poble com un tot, no com un conjunt de sobirans individuals.

Escola de Salamanca: diferència entre les revisions