Revisió del 09:35, 24 set 2018 modifica Misterspritz (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.079 edits m m ← Edició anterior		Revisió del 11:49, 18 des 2018 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Minúscules Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 22: El seu casament amb la temperamental [[Sarah Churchill, Duquessa de Marlborough\|Sarah Jennings]] (amiga íntima d'Anna) assegurà la seva puixança, primer com a [[Capità General]] de les forces britàniques, i després amb un [[ducat]]. Va esdevenir ''de facto'' el líder de les forces aliades durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] i les seves victòries als camps de [[Batalla de Blenheim\|Blenheim]] (1704), [[Batalla de Ramillies\|Ramillies]] (1706), [[Batalla d'Oudenaarde\|Oudenaarde]] (1708) i [[Batalla de Malplaquet\|Malplaquet]] (1709) van assegurar el seu lloc a la història com un dels grans generals europeus. Però la tempestuosa relació de la seva dona amb la Reina, i el seu posterior allunyament de la cort van ser cabdals en la seva caiguda. Amb el menyspreu d'Anna, i pres entre les faccions [[Partit Tory\|Tory]] i [[Partit Whig anglès\|Whig]], Marlborough, que havia portat glòria i èxit al regnat d'Anna, va ser allunyat del poder i marxà a un autoimposat exili. Tornà a [[Anglaterra]] sota la influència de la [[Casa de Hannover]] amb l'ascens al tron de [[Jordi I de la Gran Bretanya\|Jordi I]] el 1714, però després d'una sèrie d'infarts la seva salut es deteriorà gradualment i va morir el 16 de juny de 1722 a [[Cumberland Lodge\|Windsor Lodge]]. La insaciable ambició de Marlborough el propulsà de la foscor a l'absoluta preeminència als afers britànics i europeus, va esdevenir el súbdit més ric d'Anna. Les connexions de la seva família el van fer present a l'entramat de la política europea. La seva germana [[Arabella Churchill (amant reial)\|Arabella]] va ser l'amant de Jaume II, i el seu fill, el [[James Fitz-James Stuart\|Duc de Berwick]], va emergir com un dels majors mariscals de [[Lluís XIV de França\|Lluis XIV]]. Al llarg de deu campanyes consecutives durant la Guerra de Successió Espanyola, Marlborough va mantenir unida una coalició discordant mitjançant la seva força de personalitat i va elevar les forces britàniques a un nivell no vist des de l'[[~~Edat~~edat ~~Mitjana~~mitjana]]. Tot i que al final no va poder aconseguir la capitulació de tots els seus enemics, les seves victòries van permetre que la Gran Bretanya emergís des de la perifèria a l'estatus de gran potència, el que va assegurar la creixent prosperitat del país durant el segle XVIII. == Jovinesa (1650-78) ==

John Churchill (1r duc de Marlborough): diferència entre les revisions