Cerdanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Retiro interwikis dins el text. #QQ18
#QQ18
Línia 9:
 
== Història ==
"Els [[ceretans]] o cerretans foren un poble iber de la zona dels Pirineus, que ocuparen l'actual Cerdanya (de la qual en deriva el nom) i en general la vall del Segre." l'existència d'uns ceretanosceretans occidentals al Pirineu mig [aragonès] apareix a les fonts islàmiques dels segles VIII-IX, quan encara existien com a poble diferenciat , segons Guillermo Fatás en Ibn Hayyan, "Muqtabas", "Al'Udri", "Tarsi", a on es parla de la terra dels Certaniyyin o Sirtaniyyin, és a dir, els habitants de la terra Certana. El lloc s'aclara quan les mateixes fonts parlen del riu Gállego (en aragonès Galligo), què neix a les muntanyes d'aquestes terres", traducció al català de la font [[Navarroaragonés]] Foren mestres d'adobar pernils.", font, wikipedia:[[:es:Ceretanos.|Ceretanos.]]La Cerdanya ha estat un [[Territori històric català|territori històric de Catalunya]] i va ser dividit com a conseqüència del [[Tractat dels Pirineus]] ([[1659]]) entre el [[Regne d'Espanya]] i el [[Regne de França]], pel qual Espanya va cedir a França 33 pobles de la part nord cerdana.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Marimon| nom = Sílvia | article = Catalunya, esquerdada | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 72 | data = octubre 2008 | pàgines = p. 42-45 |issn = 1695-2014}}</ref> Es varen cedir tots els pobles de l'[[Alta Cerdanya]] (que incloïa el [[Capcir]]) menys la població de [[Llívia]], ja que té el títol de [[vila]], i és per aquesta raó que Llívia és un enclavament de l'Estat espanyol a l'Estat francès.
 
Després, el 1833, la part sota administració espanyola fou fraccionada entre les províncies de Lleida i Girona. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base econòmica, però al final del segle XIX els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construïren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanístiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i més tard, el 1927 el [[Tren Groc]].
Amb les estacions d'esquí i l'obertura del [[túnel del Cadí]] el 1984, el turisme va fer recular l'agricultura i la ramaderia. Avui el turisme és el motor que impulsa l'esquí, l'hostaleria, la construcció i el comerç.
Linha 95 ⟶ 96:
 
== Enllaços externs ==
{{Viquidites|Cerdanya}}
{{Commonscat}}
 
{{Viccionari}}
* [http://www.valldepi.cat/Bibliografia/cerdanya_bosom.pdf ''La Cerdanya'', llibre complet de [[Sebastià Bosom]] ]
* [http://www.cerdanya.org Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya]
Linha 104 ⟶ 101:
* [http://www.cerdanyaonline.com/ Turisme Cerdanya]
* [http://www.cat-puigcerda.com/ca cat-puigcerda.com]
 
{{Viquidites|Cerdanya}}
{{Commonscat}}
{{Viccionari}}
 
{{Comarques de la Catalunya del Nord}}