Temps verbal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Es desfà la revisió 20602105 de Tenienteramires (Discussió)Reversió a la variant lingüística emprada per l'autor de l'article. Gràcies per respectar la feina dels altres tal i com us han advertit força ocasions. Etiqueta: Desfés |
||
Línia 1:
El '''temps verbal''' és una característica pròpia de moltes llengües per
Els verbs de les llengües s'estructuren seguint dos models bàsics: l'absolut i el relatiu; essent el primer aquell on el verb pren com a referència temporal el moment de l'enunciació, mentre que el segon pren com a referència el tema de la conversa.
Línia 6:
El temps s'expressa mitjançant la conjugació dels verbs (un tipus de flexió). Un morfema afegit al final de l'arrel indica de quin temps es tracta, just abans d'indicar la persona i el nombre. Aquests morfemes poden presentar irregularitats però no són freqüents. Si el temps és compost, el morfema s'afegeix a l'auxiliar (el [[verb]] haver) i el verb principal es conjuga en participi.
Els temps s'agrupen en tres modes bàsics: [[indicatiu]], [[subjuntiu]] i imperatiu. El mode s'expressa sintèticament amb el temps, mitjançant un únic morfema. A part
===Formes nominals (o no personals)===
*'''[[Infinitiu]]''': gramaticalment equivalent a un substantiu, moltes vegades, és la forma amb què
*'''[[Gerundi]]''': gramaticalment equivalent a un adverbi, moltes vegades, és la forma utilitzada sovint per a expressions que expressen durada o simultaneïtat amb altres accions. S'empra molt per a perífrasis, sobretot amb els verbs ''anar'' i ''estar''. Té també una forma composta: ''havent sortit''.
*'''[[Participi]]''': gramaticalment equivalent a un adjectiu, moltes vegades, és la forma que apareix en la major part dels temps
=== Temps d'indicatiu ===
Línia 16:
*'''Present''': indica accions que passen en el moment de l'enunciació o que s'actualitzen en anomenar-les (''canto, menges...''). S'usa també el present per a enunciar veritats científiques, fets històrics concrets i hàbits. El morfema zero de temps caracteritza aquest temps verbal. La desinència de la primera persona del singular varia segons dialectes: en català central, nord-occidental i valencià de trancisió es fa amb -o (''penso, compro, menjo, sento''...); en [[valencià castellonenc]], [[valencià central]], [[valencià meridional]] i [[valencià alacantí]] es fa amb -e o amb morfema zero (''pense, compre, menge, sent...''); als parlars baleàrics es fa amb morfema zero (''pens, compr, menj, sent...'') i al català septentrional es fa amb la desinència -i (''pensi, compri, mengi, senti...''). Totes aquestes variants són normatives.
*'''[[Imperfet d'indicatiu|Imperfet]]''' (temps enrere, '''''Pretèrit imperfet'''''): indica accions que van començar en el passat i que poden no haver finalitzat, descripcions en el passat, accions d'una durada relativa o bé costums (''volia, ballaven....''). Els morfemes -av- o -i- (segons la conjugació) marquen aquest temps. Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Passat simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet simple'''''): indica accions ja finalitzades. Actualment té
*'''Futur simple''': es refereix a accions que encara han de succeir, el seu morfema és la r (''cantaré, domiran...''). Cal destacar la presència d'accents en les tres persones del singular i la seva absència en les tres del plural.
*'''Condicional simple''': Indica accions que podrien realitzar-se en funció d'unes altres. Alguns gramàtics el consideren un mode propi, i sovint se'l denomina '''''futur hipotètic'''''. Es forma amb l'infinitiu, una "i" i la terminació (''cantaria, dormiríem...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
====
*'''Perfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet compost''''' o '''''Pretèrit indefinit'''''): Indica accions que han començat en el passat i que duren fins al present, o que la seva terminació està dins
*'''Passat perifràstic''' (temps enrere, '''''Pretèrit perfet perifràstic'''''): té el mateix ús que el passat simple, però pertany a un registre més informal o estàndard. Es forma amb el verb auxiliar "anar" en present (amb formes variants com
*'''Plusquamperfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit plusquamperfet'''''): Indica una acció anterior a una altra de passada ja enunciada. Es forma amb l'auxiliar en imperfet (''havíeu encarregat, havia procurat...''). Cal destacar que sempre duen accent la primera i la segona persones del plural.
*'''Anterior simple''' (temps enrere, '''''Pretèrit anterior simple'''''): Indica una acció ja acabada en el moment de començar-ne una altra també acabada. El seu ús és en retrocés. Es forma amb l'auxiliar en passat simple (''hagué acabat...''). Només dues persones (la segona del singular i la tercera del plural) s'escriuen sense accent.
Línia 34:
==== Simples ====
*'''Present''': indica accions que són condició d'unes altres, desigs o fets causals. Es fa servir com a imperatiu en la modalitat negativa.
*'''Imperfet''' (temps enrere, '''''Pretèrit imperfet'''''): s'empra per a accions hipotètiques, imaginàries o que expressen desig (''cantés, dormissin
====
*'''Perfet''' hagi anat (o haja anat)
*'''Plusquamperfet''' hagués fet (o haguera fet)
=== Temps d'imperatiu ===
*'''Present''': s'utilitza per a donar
Les
Exemples: ''No passar''
== Bibliografia ==
|