Joseph-Louis Gay-Lussac: diferència entre les revisions

'''Joseph-Louis Gay-Lussac''' ([[Sent Liunard]], [[Llemosí (regió)|Llemosí]], [[6 de desembre]] de [[1778]] - [[París]], [[9 de maig]] de [[1850]])<ref>{{ref-web|títol=Joseph-Louis Gay-Lussac|url=https://www.britannica.com/biography/Joseph-Louis-Gay-Lussac|editor=[[Encyclopædia Britannica]]|llengua=anglès|data=5 maig 2018|nom=Maurice P.|cognom=Crosland|consulta=15 juliol 2018}}</ref> fou un destacat químic i físic francès. Descobrí la [[Llei de Charles i Gay-Lussac|llei de l'expansió del gasos]] (1802), fou pioner amb [[Jean-Baptiste Biot]] de les ascensions en [[Globus aerostàtic|globus aerostàtics]] (1804), fou elegit membre de l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències|''Académie des Sciences'']] (1806) amb la presentació de la tesi sobre la [[Llei dels volums de combinació|llei dels volums de combinació dels gasos]]. Publicà observacions sobre el [[magnetisme]] (1807). Descobrí, juntament amb [[Louis Jacques Thénard|Louis J. Thénard]] (1777-1857), l'element químic [[bor]] (1808) i descobrí del [[cianogen]] (1815). Fou un dels fundadors de la [[Societat d'Arcueil]], professor de física a [[la Sorbona]] (1809), professor de química a l'[[École polytechnique|''École Polytechnique'']], membre del ''Comité des poudres et salpêtres'' (1818), director de l'Oficina de Garantia de la Casa de la Moneda (1819), associat a l'Acadèmia de Medicina (1820), diputat per l'[[Alta Viena]] a l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]] (1831-39), professor de química general al [[Museu Nacional d'Història Natural (França)|Museu d'Història Natural]] (1832) i parell de França (1839). Deixà l'ensenyament i fou nomenat director de la companyia de vidres Saint-Gobain (1840); dissenyà la "Torre Gay-Lussac" a la fàbrica Chauny. Sovint se l'ha anomenat també amb l'ordre dels noms invertits, '''Louis Joseph'''.<ref>{{GEC|0029513|Louis Joseph Gay-Lussac}}</ref>