|
= '''EL BENJA LA CHUP@''' =
{{vegeu|l'Estat europeu|Polònia (programa)}}
{{Taula d'estat
|preposicio_pais = de
|gentilici = Polonès, polonesa
|nom_comu = Polònia
|nom_original = Rzeczpospolita Polska
|imatge_bandera = Flag of Poland.svg
|imatge_escut = Herb Polski.svg
|lema_nacional = Cap
|imatge_mapa = EU-Poland.svg
|idiomes_oficials = [[Polonès]]<ref group="nb">El [[bielorús]], el [[caixubià]], l'[[alemany]] i l'[[ucraïnès]] gaudeixen de cert grau de reconeixement administratiu, però no es consideren llengües oficials.</ref>
|capital = [[Varsòvia]]
|coordenades_capital = {{coord|52|13|N|21|02|E|type:country(312685)|display=inline,title}}
|major_ciutat = [[Varsòvia]]
|tipus_govern = [[Democràcia parlamentària]]
|titols_liders = [[President de Polònia|President]] <br/> [[Primer ministre de Polònia|Primer Ministre]]
|noms_liders = [[Andrzej Duda]]<br/>[[Mateusz Morawiecki]]
|area = 312.679
|posicio_llista_area = 70è
|magnitud_area = 1 E11
|percentatge_aigua = 2,6%
|codi_FIPS = PL
|poblacio_censada =
|any_cens_poblacio = 38 502 396 <ref>[http://www.stat.gov.pl/cps/rde/xbcr/gus/L_ludnosc_stan_struktura_30-06-2013.pdf Główny Urząd Statystyczny, dane na dzień 30.06.2013]</ref>
|densitat_poblacio = 123
|posicio_llista_densitat = 87è
|moneda = [[złoty]]
|codi_moneda = PLN
|tipus_sobirania = [[Independència]]
|events_establir_sobirania =
|dates_establiment_sobirania = de [[Rússia]], [[Alemanya]] i [[Àustria-Hongria]] l'[[11 de novembre]] de [[1918]]
|zona_horaria = [[Zona horària#Central European Time.2C tamb.C3.A9 anomenat MET - Middle European Time .2A|CET]]
|variacio_utc = +1
|zona_horaria_DST = [[Zona horària#Central European Time.2C tamb.C3.A9 anomenat MET - Middle European Time .2A|Si, CET*]]
|variacio_utc_DST = +2
|himne_nacional = [[Mazurek Dąbrowskiego]]
|domini_TLD = pl
|codi_trucada = 48
}}
'''Polònia''' (en [[polonès]]: ''Polska''), oficialment '''República de Polònia''' (en [[polonès]]: ''Rzeczpospolita Polska'' {{Audio|Pl-Rzeczpospolita Polska.ogg|[ʐɛʈ͡ʂpɔsˈpɔlita ˈpɔlska]}}), és un estat de l'[[Europa Central|Europa central]]. Limita amb [[Alemanya]] a l'oest, amb la [[República Txeca]] i [[Eslovàquia]] al sud, amb [[Ucraïna]], [[Bielorússia]] i [[Lituània]] a l'est, i amb el [[mar Bàltic]] i l'[[óblast de Kaliningrad]], un [[exclavament]] rus, al nord. La superfície total de Polònia és de 312.679 km²; és el 69è estat més extens del món, i el novè d'[[Europa]]. Polònia té una població de més de 38 milions d'habitants; és el 33è país més poblat del món.
L'establiment de l'estat polonès va tenir lloc amb l'adopció del [[cristianisme]] pel governant [[Miecislau I de Polònia|Miecislau I]] el [[966]] dC, data en què l'estat comprenia un territori similar a l'actual. Polònia va esdevenir el [[Regne de Polònia]] el [[1025]] amb la [[dinastia Piast]], i el [[1569]] es va consolidar la [[Unió de Lublin]] amb el [[Gran Ducat de Lituània]], que va formar la [[Confederació de Polònia i Lituània]]. La unió es va col·lapsar el [[1795]], i el territori va ser dividit entre [[Prússia]], [[Rússia]] i [[Àustria]]. Polònia va recuperar la seva independència el 1918, després de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], però la va perdre durant l'ocupació [[nazi]] i de la [[Unió Soviètica]] durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]]. Polònia va perdre més de 6 milions de ciutadans en el conflicte bèl·lic, i va aconseguir la seva independència com a [[República Popular de Polònia|república soviètica]] del [[Bloc Oriental]]. El [[1989]], el govern [[comunisme|comunista]] es va col·lapsar, i Polònia és coneguda des d'aleshores, constitucionalment, com la ''Tercera República Polonesa''. Polònia és un [[estat unitari]] integrat per setze [[voivodat]]s. És membre de la [[Unió Europea]], l'[[OTAN]] i l'[[OCDE]].
== Toponímia ==
El nom de ''Polònia'' deriva dels [[polans]], una de les tribus més fortes que habitaven els territoris de l'actual estat durant els segles IX i X. L'arrel del mot és incerta. Podria derivar d'algunes paraules poloneses com ara ''pole'' ('camp'), ''opole'' ('grup de pobles que pertanyen a un mateix clan', una unitat administrativa antiga), o ''plemię'' ('tribu').
''Polska'' va ser el nom utilitzat pels polans per a referir-se al seu territori tribal a la conca del riu [[Varta]]. Durant el segle X, els polans van subjugar i unir les tribus eslaves que habitaven entre els rius [[Oder]] i [[Buh Occidental|Bug]] en un sol estat [[feudalisme|feudal]] i, al començament del segle XI, el nom de ''Polska'' es va estendre per a referir-se a tot el territori polonès. Les terres que havien estat habitades originàriament pels polans van començar a ser conegudes com a ''Staropolska'', o l'"antiga Polònia", i després com a ''Wielkopolska'' o la "gran Polònia", mentre que les terres que es van conquerir a finals del {{segle|X}} es deien "petita Polònia" o "Polònia Menor".
== Geografia física ==
[[Fitxer:J. goldap.jpg|thumb|esquerra|Llac a [[Gołdap]]]]
El territori polonès està format, majoritàriament, per planes, que s'estenen des del litoral bàltic fins al sud, on apareixen les úniques muntanyes del territori. Les planes del litoral bàltic estan compostes de sediments marítims i al·luvions limitats al sud per un cinyell de turons glacials de poca alçària.<ref name=catgeo>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0051836 Polònia]. La geografia física. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés 12 de setembre, 2008</ref> Al centre de Polònia, es troben tres planes estratificades (les planes de Wielkopolska, Mazowsze i Podlàquia). Finalment, al sud es troben diverses elevacions asimètriques que assoleixen l'alçada màxima als Sudets i Carpats, on es troba el pic més alt, el [[Rysy]], amb 2.499 msnm.
Els rius més extensos en són el [[Vístula]] (''Wisła'', en polonès), amb 1.047 km de llargària; l'[[Oder]] (''Odra''), que forma part de la frontera occidental polonesa, i amb una extensió total de 845 km; el seu tributari, el [[Varta]] (''Warta''), amb 808 km, i el [[Buh Occidental|Bug]], tributari del Vístula, amb una extensió de 772 km. El Vístula i l'Oder desemboquen al mar Bàltic, així com molts altres rius de la [[Pomerània]]. Els rius polonesos han estat utilitzats en la navegació i el transport de persones i productes.
Polònia és un dels països del món amb més [[llac]]s, amb gairebé deu mil [[llac]]s de més d'una [[hectàrea]] de superfície. Els llacs més grans, amb més de 100 km², són el [[Śniardwy]] i el [[Mamry]] a [[Mazury]] i el [[Łebsko]] i el [[Drawsko]] a [[Pomerània]]. A més dels llacs dels districtes del nord (a [[Warmia i Mazury]], Pomerània, [[Caixubis]], [[Lubusz]] i [[Gran Polònia]]), també hi ha un gran nombre de llacs de muntanya al [[Tatras]], entre els quals sobresurt el [[Morskie Oko]]. El llac amb una fondària més gran és l'[[Hańcza]], amb més de 100 m, a [[Podlàquia]].
[[Fitxer:Blendowska Desert.jpg|esquerra|thumb|El desert de Błędów]]
El [[desert de Błędów]] és un [[desert]] situat al sud de Polònia, al voivodat de [[Silèsia (voivodat)|Silèsia]], i s'estén al sud de la regió de Zagłębie Dąbrowskie. És l'únic desert del país i un dels cinc que es troben a Europa; és el més càlid dels que hi ha a aquesta [[latitud]]. Va ser creat per la desaparició d'una [[glacera]] que es va fondre fa uns milers d'anys; el gruix mitjà de la capa de sorra és d'uns 40 m, amb un màxim de 70 [[Metre|m.]] Els darrers anys ha començat a mostrar símptomes de retrocés.
== Política i govern ==
=== Estructura constitucional ===
[[Fitxer:Sejm RP.jpg|esquerra|thumb|Seu del Sejm]]
L'organització política de Polònia es basa en el [[semipresidencialisme]], en què hi ha un president com a [[cap d'Estat|cap d'estat]], segons la [[constitució de Polònia|constitució de 1997]]. L'estructura de govern se centra en el [[Consell de Ministres de Polònia|Consell de Ministres]] encapçalat per un [[primer ministre de Polònia|primer ministre]], el [[cap de govern]]. El president anomena el gabinet, els membres del qual són proposats pel primer ministre, normalment de la coalició majoritària del [[Sejm]]. El president és elegit per vot popular per un mandat de cinc anys.
El [[poder legislatiu]] recau sobre un parlament bicameral integrat pel [[Sejm]], la cambra baixa de 460 membres i el [[Senat de Polònia|Senat]] de 100 membres. Els membres del Sejm s'elegeixen segons el mètode de [[representació proporcional]] i la [[regla D'Hondt]]. El Senat, per contra, s'elegeix segons un mètode complex d'[[escrutini majoritari plurinominal]], en què molts candidats amb el suport més alt s'elegeixen en cadascuna de les circumscripcions electorals. Amb l'excepció dels partits de les minories ètniques, només els partits amb més del 5% dels vots nacionals tenen el dret a rebre escons al Sejm. El Senat i el Sejm, en sessió conjunta, es coneixen com l'[[Assemblea Nacional de Polònia|''Assemblea Nacional'']] (''Zgromadzenie Narodowe''). L'Assemblea Nacional es pot formar per tres raons: quan un nou president presenta el seu jurament en començar el seu mandat, quan es presenta una acusació o censura de la gestió del president davant el [[Tribunal de l'Estat de Polònia|Tribunal Estatal]] (''Trybunał Stanu''), i quan la incapacitat permanent del president per a complir les seves funcions és declarada. Fins a l'actualitat, només n'ha ocorregut la primera.
La [[branca judicial]] té un paper important en la presa de decisions nacionals. Està integrada per la [[Suprema Cort de Polònia]] (''Sąd Najwyższy''), la [[Cort Suprema Administrativa de Polònia]] (''Naczelny Sąd Administracyjny''), i el Tribunal de l'Estat. Amb l'aprovació del Senat, el Sejm també designa l'[[ombudsman]], conegut com el "Comissionat per a la Protecció dels Drets Civils" (''Rzecznik Praw Obywatelskich'') per un període de cinc anys.
=== Subdivisió administrativa ===
{{VT|Llista de ciutats de Polònia}}
Polònia es divideix en 16 [[voivodats]], 379 comtats anomenats en polonès ''powiat'' (fins i tot 65 ciutats amb l'estatut de comtat) i 2.478 comunes.
[[Fitxer:POLSKA mapa woj z powiatami.png|400px|dreta|thumb|Voivodats i comtats de Polònia]]
{|class="wikitable"
|-
! width="5%" |
! align="left" width="40%"| Voivodat
! align="left" width="25%"| Capital
! align="right" width="15%"| Superfície (km²)
! align="right" width="15%"| Població<sup>{{mida|85%|(1)}}</sup>
|-
|align="center"|1 || '''[[voivodat de Baixa Silèsia|Województwo dolnośląskie]]'''<br/>(Baixa Silèsia) || [[Wrocław]] || align="right"|19.947 || align="right"|2.888.232
|-
|align="center"|2 || '''[[voivodat de Cuiàvia i Pomerània|Województwo kujawsko-pomorskie]]'''<br/>(Cuiàvia i Pomerània)|| [[Bydgoszcz]]<br/>[[Toruń]]<sup>{{mida|85%|(2)}}</sup> || align="right"|17.972 || align="right"|2.068.253
|-
|align="center"|3 || '''[[voivodat de Lublin|Województwo lubelskie]]'''<br/>(Lublin)|| [[Lublin]] || align="right"|25.122 || align="right"|2 179.611
|-
|align="center"|4 || '''[[voivodat de Lubusz|Województwo lubuskie]]'''<br/>(Lubusz)|| [[Gorzów Wielkopolski]]<br/>[[Zielona Góra]]<sup>{{mida|85%|(3)}}</sup> || align="right"|13.988 || align="right"|1.009.198
|-
|align="center"|5 || '''[[voivodat de Łódź|Województwo łódzkie]]'''<br/>(Łódź)|| [[Łódź]] || align="right"|18.219 || align="right"|2.577.465
|-
|align="center"|6 || '''[[voivodat de Petita Polònia|Województwo małopolskie]]'''<br/>(Petita Polònia)|| [[Cracòvia]] || align="right"|15.183 || align="right"|3.266.187
|-
|align="center"|7 || '''[[voivodat de Masòvia|Województwo mazowieckie]]'''<br/>(Masòvia)|| [[Varsòvia]] || align="right"|35.557 || align="right"|5.157.729
|-
|align="center"|8 || '''[[voivodat d'Opole|Województwo opolskie]]'''<br/>(Opole)|| [[Opole]] || align="right"|9.412 || align="right"|1.047.407
|-
|align="center"|9 || '''[[voivodat de Subcarpàcia|Województwo podkarpackie]]'''<br/>(Subcarpàcia)|| [[Rzeszów]] || align="right"|17.846 || align="right"|2.098.263
|-
|align="center"|10 || '''[[voivodat de Podlàquia|Województwo podlaskie]]'''<br/>(Podlàquia)|| [[Białystok]] || align="right"|20.187 || align="right"|1.199.689
|-
|align="center"|11 || '''[[voivodat de Pomerània|Województwo pomorskie]]'''<br/>(Pomerània)|| [[Gdańsk]] || align="right"|18.314 || align="right"|2.199.043
|-
|align="center"|12 || '''[[voivodat de Silèsia|Województwo śląskie]]'''<br/>(Silèsia)|| [[Katowice]] || align="right"|12.334 || align="right"|4.685.775
|-
|align="center"|13 || '''[[voivodat de Santa Creu|Województwo świętokrzyskie]]'''<br/>(Santa Creu)|| [[Kielce]] || align="right"|11.710 || align="right"|1.285.007
|-
|align="center"|14 || '''[[voivodat de Warmia i Mazury|Województwo warmińsko-mazurskie]]'''<br/>(Warmia i Mazury)|| [[Olsztyn]] || align="right"|24.173 || align="right"|1.428.601
|-
|align="center"|15 ||'''[[voivodat de Gran Polònia|Województwo wielkopolskie]]'''<br/>(Gran Polònia)|| [[Poznań]] || align="right"|29 827 || align="right"|3 372 417
|-
|align="center"|16 || '''[[voivodat de Pomerània Occidental|Województwo zachodniopomorskie]]'''<br/>(Pomerània Occidental)|| [[Szczecin]] || align="right"|22.892 || align="right"|1.694.178
|}
<sup>{{mida|85%|(1)}}</sup> l'[[1 de gener]] de [[2006]] <br/>
<sup>{{mida|85%|(2)}}</sup> [[Bydgoszcz]] és la seu del [[wojewoda]]; [[Toruń]], el consell del voievodat.<br/>
<sup>{{mida|85%|(3)}}</sup> [[Gorzów Wielkopolski]] és la seu del [[wojewoda]]; [[Zielona Góra]], el consell del voievodat.
{{clear|all}}
== Economia ==
{{AP|Economia de Polònia}}
Polònia té una de les economies més estables dels antics països comunistes. El 70% del seu comerç és amb països de la Unió Europea; importa sobretot maquinària tècnica per a la seva indústria, que suposa el 28% del seu PIB. Es concentra en els sectors de fabricació de vehicles i petroquímica.
El gruix de la riquesa polonesa prové del [[sector terciari]], tot i que l'agricultura continua jugant-hi un paper rellevant. Un dels reptes contemporanis és fer-la més productiva, ja que continua depenent de latifundis i antigues inèrcies. Els productes que més exporta són la [[patata]] i els cereals.
=== Infraestructures aèries ===
{{VT|Llista d'aeroports de Polònia}}
== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
[[Fitxer:Poland-demography.png|thumb|Evolució de la població polonesa entre el 1961 i el 2003 (dades de la [[FAO]], 2005). Població en milers d'habitants]]
Amb 38 milions d'habitants,<ref name=ciapeople>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pl.html Poland. People]. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 16 de setembre, 2008</ref> en anys recents la població polonesa ha decrescut per l'emigració i una forta caiguda en la [[taxa de natalitat]]. Des de l'entrada de Polònia a la [[Unió Europea]], un gran nombre de polonesos n'han emigrat cap als països d'[[Europa occidental]], com ara el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[República d'Irlanda|Irlanda]]. La [[taxa de creixement poblacional]] és de -0,045%, la taxa de natalitat és de 10 naixements per cada 1.000 habitants, la [[taxa de mortalitat]] és de 9,99 morts per cada 1.000 habitants, i la [[taxa neta de migració]] és de -0,46 migrants per cada 1.000 habitants.<ref name=ciapeople/> L'[[esperança de vida]] en néixer és de 75 anys, i la [[taxa de fecunditat]] d'1,27 nens per dona.<ref name=ciapeople/>
=== Etnografia i llengua ===
Històricament, Polònia va ser un estat multiètnic, la llar de moltes llengües, cultures i religions. Abans de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], hi havia comunitats importants d'alemanys, ucraïnesos, i en particular de [[judaisme|jueus]], estimats en 3 milions tot just abans del conflicte bèl·lic. D'altra banda, hi havia minories poloneses fora del seu territori, en especial a [[Daugavpils]] (a [[Letònia]]), a [[Minsk]] (a [[Bielorússia]]), i a [[Kíev]] (a [[Ucraïna]]).<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/466681/Poland Poland]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 16 de setembre, 2008</ref> Tot va canviar radicalment després de la guerra: els canvis territorials i l'expulsió de les minories van fer de Polònia un dels països aparentment més homogenis del món. En l'actualitat, el 97% es considera ètnicament polonès, mentre que només l'1,23% va declarar tenir una altra nacionalitat en el cens del 2002 (a més, el 2,03% no va declarar cap nacionalitat). Les minories més grans en són els [[Silesià|silesians]], els alemanys, els ucraïnesos, els lituans, els russos, els jueus i els bielorussos.
La [[llengua oficial]] és el [[polonès]], una [[llengua eslava]] occidental. Fins fa poc, el [[rus]] era una llengua important i que s'estudiava com a segona llengua, però ha estat reemplaçat per l'[[anglès]].
=== Religió ===
[[Fitxer:Kosciol Binarowa po remoncie.JPG|thumb|Església a [[Binarowa]]]]
A causa de l'[[Holocaust]] i de la fugida i expulsió de les poblacions alemanyes i ucraïneses després de la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]], Polònia ha esdevingut un país gairebé homogeni religiosament. La majoria de la població és [[Església Catòlica Romana|catòlica romana]], al voltant del 89%.<ref name="CSO_2008">{{ref-web |títol=Concise Statistical Yearbook of Poland, 2008| editor= [[Central Statistical Office, Poland]] |data= 28 juliol 2008 |url= http://www.stat.gov.pl/cps/rde/xbcr/gus/PUBL_maly_rocznik_statystyczny_2008.pdf | consulta=2008-08-12}}</ref><ref>[http://www.poland.gov.pl/?document=397 Churches and Religious Life in Poland]</ref> Tot i que el percentatge dels catòlics practicants és molt menor que en el passat, Polònia encara és un dels estats més religiosos d'Europa.<ref>{{pl}} Centrum Badania Opinii Społecznej (''[[Centre for Public Opinion Research (Poland)]]'' CBOS). Komunikat z badań; Warszawa, Marzec 2005. [http://www.cbos.pl/SPISKOM.POL/2005/K_049_05.PDF Co łączy Polaków z parafią?] Prefaci. Data d'accés: 2007-12-14.</ref> Les minories religioses són els [[Església Ortodoxa Polonesa|ortodoxos polonesos]] (506.800), els [[protestantisme|protestants]] (150.000), els [[testimonis de Jehovà]] (126.827), els [[Esglésies Catòliques Orientals|catòlics orientals]], els [[Església Mariavita|mariavites]], els [[Església Catòlica Nacional Polonesa|catòlics polonesos]], els [[judaisme|jueus]], els [[islam|musulmans]] (incloent-hi els [[tàtars]] de [[Białystok]]). Les esglésies protestants inclouen al voltant de 77.500 membres només en l'[[Església Evangèlica-Augsburg de Polònia|Església evangèlica-Augsburg de Polònia]], a més de moltes altres esglésies [[pentecostalisme|pentecostals]] i evangèliques. La [[llibertat religiosa]] és garantida en la constitució des de 1989. Segons una enquesta del 2007, el 72% dels enquestats no estaven en contra de la presència del catolicisme en les escoles públiques; tanmateix, hi ha cursos alternatius d'ètica només en l'1% del sistema educatiu públic.<ref>{{pl}} Olga Szpunar, {{ref-web |url= http://miasta.gazeta.pl/krakow/1,35798,4360977.html | editor=Gazeta Wyborcza Kraków |títol=„Dorośli chcą religii w szkole" | consulta=2007-09-15}}</ref>
== Cultura i oci ==
[[Fitxer:PalacioCulturaVarsovia.JPG|thumb|300px|Palau de la Cultura de Varsòvia]]
[[Fitxer:PolandSzczecinSeaMuseum.JPG|thumb|300px|dreta|Museu Marítim i Teatre [[Szczecin]]]]
La cultura polonesa s'ha vist influenciada tant per la cultura oriental com per l'occidental. Actualment, això és evident en la seva [[arquitectura]], [[folklore]] i [[art]]. Polònia és el lloc de naixement de diversos personatges coneguts com ara [[Marie Curie]], [[Frédéric Chopin]], i [[Nicolau Copèrnic]], entre d'altres.
L'art polonès ha reflectit les tendències mundials. El famós pintor [[Jan Matejko]] va incloure nombrosos esdeveniments històrics significatius en les seves pintures. Un altre artista polonès important va ser [[Stanisław Ignacy Witkiewicz]]. Fou un exemple de l'''home renaixentista'', així com un destacat dramaturg, pintor i poeta.
Els inicis de la [[literatura polonesa]] daten dels anys [[1100]], i inclou poetes i escriptors com [[Jan Kochanowski]], [[Adam Mickiewicz]], [[Bolesław Prus]], [[Juliusz Słowacki]], [[Witold Gombrowicz]], [[Stanisław Lem]], [[Ryszard Kapuściński]], [[Henryk Sienkiewicz]], [[Władysław Reymont]], [[Czesław Miłosz]], [[Wisława Szymborska]] (els últims quatre han guanyat el Premi Nobel de Literatura), i el novel·lista anglès d'origen polonès [[Joseph Conrad]].
Molts directors de cinema polonesos són mundialment coneguts, incloent-hi els guanyadors de l'[[Oscar]] [[Roman Polański]], [[Andrzej Wajda]], [[Zbigniew Rybczyński]], [[Janusz Kamiński]] i [[Krzysztof Kieślowski]]. També són mundialment conegudes les actrius [[Helena Modjeska]] i [[Pola Negri]]. Entre els compositors, el més conegut mundialment és [[Frédéric Chopin]], però altres compositors polonesos han obtingut un gran renom mundial: [[Krzysztof Penderecki]], [[Henryk Górecki|Henryk Mikołaj Górecki]], [[Karol Szymanowski]] i [[Grażyna Bacewicz|Grazyna Bacewicz]], entre d'altres.
Pel que fa a la [[cuina polonesa]], els plats més famosos són la [[kielbasa|kiełbasa]], [[borscht|barszcz]], [[pierogi]], [[flaczki]] (sopa), [[gołąbki]], [[oscypek]], kotlet schabowy (costelles de porc poloneses), [[bigos]], diversos plats de [[patata]], i sandvitx de ''zapiekanka'', entre d'altres. Les postres tradicionals poloneses inclouen el [[pączki]], i el [[pa de gingebre]], entre d'altres. De la tradició comunista de l'antiga República Popular de Polònia encara resten els menús econòmics oferts als anomenats [[Bar mleczny]].<ref name="theguardian">{{ref-publicació|cognom=Rutherford|nom=Tristan |títol=Poland’s milk bar kids help sustain a culinary institution |publicació=The Guardian|data=1 d'agost de 2016|url=https://www.theguardian.com/travel/2016/aug/01/poland-krakow-milk-bar-food-drink|consulta=27 agost 2017}}</ref><ref name="culture.pl">{{ref-web|url=http://culture.pl/en/article/milk-bars-a-taste-of-poland|consulta=27 agost 2017|títol=Milk Bars – A Taste of Poland|obra=Culture.pl |editor=Instytut Adama Mickiewicza|data=25 de juny de 2015}}</ref>
=== Esports ===
Molts esports són populars a Polònia. El [[futbol]] és el més popular al país, amb una rica història de competència internacional. També tenen força afició l'[[atletisme]], el [[bàsquet]], la [[boxa]], l'[[esgrima]], l'[[handbol]], l'[[hoquei sobre gel]], la [[natació]] i l'[[halterofília]], entre d'altres.
El primer pilot polonès de [[Fórmula 1]] va ser [[Robert Kubica]], que també va ser el primer a guanyar una cursa. Polònia ha destacat en el món de les [[motociclisme|motos]] gràcies a [[Tomasz Gollob]], pilot amb un gran èxit. Les muntanyes poloneses són un lloc ideal per a realitzar la pràctica del senderisme, l'esquí i el ciclisme de muntanya. Aquests esports atrauen cada any milions de turistes, procedents de tot el món. Les platges i els complexos turístics del [[mar Bàltic]] són llocs populars per a practicar la pesca, la canoa, el caiac, entre altres esports aquàtics.
=== Festes ===
{| align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width="40%"
|+{{mida|135%|'''Festes'''}}
|-
|---bgcolor="#EEEEEE"
! width=100px|Dia|| Nom en català || Nom local
|-
| [[1 de gener]]
| Cap d'any
| Nowy Rok
|-
| abril o maig
| [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]]
| Wielkanoc
|-
| [[1 de maig]]
| Dia del treballador
| Święto Pracy
|-
| [[2 de maig]]
| Dia de la Bandera Nacional
| Święto Flagi Rzeczypospolitej
|-
| [[3 de maig]]
| Dia de la Constitució
| Święto Konstytucji
|-
| maig o juny
| [[Corpus Christi]]
| Boże Ciało
|-
| [[15 d'agost]]
| Assumpció i Dia de les Forces Armades
| Wniebowzięcie i Dzień Wojska Polskiego
|-
| [[31 d'agost]]
| Dia de la [[Solidarność|Solidaridat]] i Llibertat
| Dzień Solidarności i Wolności
|-
| [[1 de novembre]]
| Dia de Tots Sants
| Wszystkich Świętych
|-
| [[11 de novembre]]
| '''Dia de la Independència'''
| Święto Niepodległości
|-
| [[24 de desembre]]
| Nit de Nadal
| Wigilia
|-
| [[25 de desembre]]
| Dia de [[Nadal]]
| Boże Narodzenie
|-
| [[26 de desembre]]
| Nadal
| Drugi dzień świąt Bożego Narodzenia
|}
=== Polonesos cèlebres ===
{{categoria principal|polonesos}}
* [[Copèrnic]], astrònom i matemàtic.
* [[Fryderyk Chopin]], gran músic i compositor.
* [[Marie Curie|Maria Skłodowska Curie]], científica, Premi Nobel de Física l'any 1903, Premi Nobel de Química el 1911.
* [[Henryk Sienkiewicz]], escriptor, [[Premi Nobel de Literatura]] el 1905.
* [[Karol Wojtyła]], papa Joan Pau II.
* [[Lech Wałęsa]], líder sindical revolucionari, president de la república entre 1990 i 1995.
* Pare [[Jerzy Popiełuszko]], sacerdot, sindicalista i líder opositor, màrtir del règim comunista.
* [[Adam Mickiewicz]], escriptor.
* [[Robert Lewandowski]], davanter del Bayern München.
* [[Tadeusz Kościuszko]], enginyer, líder del moviment antiocupació russo-prussiana-austrohongaresa. El cim més alt d'Austràlia ([[Mount Kosciuszko]]) porta aquest nom en memòria seva.
* [[Robert Kubica]], pilot de Fórmula 1 en actiu en la màxima competició automobilística.
* [[Witold Gombrowicz]], escriptor i dramaturg del {{segle|XX}}.
* [[Ryszard Kapuściński]], periodista i escriptor.
* [[Karol Borsuk]], destacat matemàtic, especialitzat en [[topologia]].
* [[Alfred Tarski]], matemàtic i lògic i coautor juntament amb Banach d'una famosa paradoxa: [[Banach–Tarski paradox]].
* [[Ximon Peres]], president de l'estat d'Israel.
* [[Violetta Villas]], polonesa i cantant internacional, molt famosa a [[Las Vegas]] i Europa.
* [[Roman Polanski]], director de cinema.
* [[Waclaw Sieroszewski]], escriptor, etnògraf, sindicalista i revolucionari.
== Història ==
{{Article principal|Història de Polònia}}
Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels [[huns]] i pels [[Àvars eurasiàtics|àvars]]. En el [[segle X]], el príncep [[Miecislau I de Polònia|Miecislau I]], primer membre de la [[dinastia Piast]], va assentar les bases del futur estat polonès, el [[Regne de Polònia]]: va ser batejat el [[966]], amb la qual cosa adoptà la religió cristiana com a nova religió oficial; això féu que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle.
El [[1384]], l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb [[Ladislau II Jagelló]], gran duc de Lituània ([[Gran Ducat de Lituània]]). Aquesta unió donà als polonesos força suficient per a enfrontar-se als teutons, formant un poderós estat, l'[[Imperi Polonès|Imperi polonès]], les fronteres del qual s'estenien del [[mar Bàltic]] al [[mar Negre]], i va arribar a tenir Kíev entre les seves ciutats.
El {{segle|XVI|s}}, amb els [[jagelló]], va ser conegut com el "segle d'or" de l'[[Confederació de Polònia i Lituània|estat polonesolituà]]. Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a [[Ucraïna]], el [[1648]], va assentar les condicions propícies perquè [[Rússia]] envaïra Polònia.
El [[1772]], la intervenció conjunta de [[Prússia]], [[Àustria]] i [[Rússia]] va imposar el primer repartiment de Polònia, restant la [[Pomerània]] oriental per a [[Prússia]], la [[Galítzia]] i part de la petita Polònia per a [[Àustria]], i [[Lituània]] per a [[Rússia]].
Aprofitant la [[guerra ruso-turca|guerra russoturca]], el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però el [[1793]] novament van intervenir-hi [[Prússia]] i [[Rússia]], i dugueren a terme el segon repartiment de Polònia, que annexionava [[Lituània]], [[Ucraïna]] occidental, [[Volínia]] i [[Podòlia]] a [[Rússia]] i [[Posnània]], [[Danzig]] ([[Gdańsk]]) i [[Toruń]] a [[Prússia]]. Després del fracàs de la rebel·lió del [[1794]], es produí el tercer repartiment de Polònia el [[1795]], que fou el darrer i la seva fi com a estat independent.
En finalitzar la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]], període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un estat. Això va ser possible gràcies al fet que els aliats van estar d'acord amb la voluntat del president dels Estats Units [[Woodrow Wilson]], expressada al [[Congrés dels Estats Units]]. Abans que s'acabés la guerra (punt tretzè dels catorze punts del seu discurs), es proclamà la Segona República Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova i greu amenaça: la guerra amb els [[soviet]]s, iniciada el [[1919]] després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència.
L'any [[1926]], el general [[Józef Pilsudski]] va assumir la direcció de l'estat proclamant-se com a [[dictador]].
L'1 de setembre de [[1939]], [[Hitler]] [[Campanya de Polònia|envaeix Polònia]] amb una guerra llampec ([[Blitzkrieg]]), i es desencadena la [[II Guerra Mundial|II Guerra mundial]]. En un atac sorpresa, l'[[Luftwaffe|aviació alemanya]] va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel [[III Reich]] i la [[Invasió soviètica de Polònia (1939)|Unió Soviètica envaeix l'est]] de Polònia, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat, segons el [[pacte Molotov-Ribbentrop]]. Durant la guerra, Polònia va perdre [[holocaust|sis milions de persones]], la meitat d'elles [[jueu|jueve]]s, primer concentrades en els [[guetos]] de les ciutats i després en [[camps d'extermini]] tristament coneguts, com el d'[[Auschwitz]], al sud del país.
El [[1945]], Polònia va ser ocupada per les tropes russes, que no van respectar el govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un [[Govern Provisional de la República de Polònia|govern provisional d'alliberament nacional]], que va derivar en una [[República Popular de Polònia|democràcia popular]], la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més, amb la [[Conferència de Ialta]], les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de [[Galítzia]] oriental i [[Brest-Litovsk]] a favor d'[[Ucraïna]] i [[Bielorússia]]. Amb [[Alemanya]], la frontera es va fixar a la línia [[Oder-Neise]], per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de [[1939]].
L'alçament popular de [[Poznan]] el [[1956]] va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de [[Wladyslaw Gomulka]] i la seua substitució per [[Edward Gierek]] es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però, no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les dècades següents.
El [[1980]], es va produir una gran onada de vagues, dirigides per la central sindical Solidaritat i pel seu líder [[Lech Walesa]], que van aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general [[Wojciech Jaruzelski]], el qual el 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. El 1985, Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumeix la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues de 1988, el govern va legalitzar [[Solidarność]] i va convocar eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. El 1990, va ser triat com a president de Polònia [[Lech Walesa]].
Recuperada la independència i la democràcia, Polònia va dirigir els seus passos a la [[Unió Europea]], amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir el 2004. El 2005 va morir el [[Papa Joan Pau II]], l'únic polonès de la història que ha aconseguit el [[pontificat]].
<gallery>
Fitxer:Rzeczpospolita 1600.png|Màxima extensió de la [[Confederació de Polònia i Lituània|Confederació Lituano-Polonesa]] ([[1600]])
Fitxer:Rzeczpospolita Rozbiory 1.png|El Primer Repartiment (1772)
Fitxer:Rzeczpospolita Rozbiory 2.png|El Segon Repartiment (1793)
Fitxer:Rzeczpospolita Rozbiory 3.png|El Tercer Repartiment (1795)
Fitxer:PBW June 1920.png|Polònia, Guerra Bolxevic (juny 1920)
Fitxer:PBW August 1920.png|Polònia, Guerra Bolxevic (agost 1920)
Fitxer:Rzeczpospolita 1922.png|Polònia, període 1922-1938
Fitxer:Map of Poland (1945).png|Fronteres abans i després de la Segona Guerra mundial
</gallery>
== Vegeu també ==
* [[Edward Smigly-Rydz]].
* [[Końskowola]].
* [[Polonesos de l'Uruguai]].
* [[Verge de Częstochowa]].
* [[1920 Bitwa warszawska]].
* [[Llista de peixos de Polònia]].
* [[Dzieci z Leningradzkiego]]
== Referències ==
{{referències}}
== Enllaços externs ==
[http://pagines.uab.cat/euroviatges/content/pol%C3%B2nia Polònia (Els Països de la UE)] Portal del Centre de Documentació Europea de la Universitat Autònoma de Barcelona.{{wikimedia|wikt=Polònia}}
{{Patrimoni de la Humanitat a Polònia}}
{{DivisióPolònia}}
{{Estat_de_la_UE}}
{{Europa}}
{{1000 Història i geografia}}
{{Autoritat}}
<!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Polonia}}
[[Categoria:Polònia| ]]
| 