Viquipèdia

Eddie Adams: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{editant|Jove|data= desembre de 2018}}
{{infotaula persona}}
'''Edward Thomas Adams''', més conegut com a '''Eddie Adams''', ([[New Kensington]], [[12 de juny]] de [[1933]]<ref name=":1">{{ref-web |url=https://www.yahoo.com/news/photos/photogragher-eddie-adams-1390523178-slideshow/ |títol= Photographer Eddie Adams |editor= Yahoo.com |consulta= 7/7/2018 |llengua= anglès}}</ref> – [[Ciutat de Nova York]], [[18 de setembre]] de [[2004]]) fou un [[fotògraf]] i [[fotoperiodisme (fotografia)|fotoperiodista]] [[estatunidencs|estatunidenc]], conegut per haver fet retrats de polítics i celebritats, així com fer la cobertura de 13 guerres. Fou especialment conegut per la seva fotografia de l'execució d'un soldat del [[Front Nacional d'Alliberament del Vietnam|Viet Cong]], amb la que guanyà el [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer de Fotografia]] de 1969.<ref>{{ref-web |cognom=Banwell |nom=Rory |títol= "Saigon Execution": The Consequences of Eddie Adams Pulitzer Prize Winning Photograph |data= 19 setembre 2013 |url= http://rbp2013.wordpress.com/2013/09/19/saigon-execution-the-consequences-of-eddie-adams-pulitzer-prize-winning-photograph/comment-page-1/ |llengua= anglès |consulta= 13/12/2018}}</ref><ref name="Grundberg">{{ref-web |cognom=Grundberg |nom=Andy |títol= Eddie Adams, Journalist Who Showed Violence of Vietnam, Dies at 71 |data= 9 setembre 2004 |editor= [[The New York Times]] |url= https://www.nytimes.com/2004/09/20/arts/20adam.html |llengua= anglès |consulta= 13/12/2018}}</ref><ref>{{ref-web |cognom=Adler |nom=Margot |títol= The Vietnam War, Through Eddie Adams' Lens |data= 24 març 2009 |editor= NPR.org |url= https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=102112403 |llengua= anglès |consulta= 13/12/2018}}</ref>
Linha 10 ⟶ 9:
Mentre cobrí la [[Guerra del Vietnam]] per l'[[Associated Press]] retratà la seva fotografia més coneguda, la del General en cap de la policia [[Nguyễn Ngọc Loan]], executant sumàriament Nguyễn Văn Lém, un pres del [[Front Nacional d'Alliberament del Vietnam|Vietcong]], tenint lloc en un carrer de [[Ciutat Ho Chi Minh|Saigon]] l'1 de febrer de 1968, durant els primers episodis de l'[[Ofensiva del Tet]].
 
L'any 1969 guanyà el [[Premi Pulitzer de Fotografia de Notícies d'Última Hora]]<ref name="Winslow">{{ref-notícia|cognom=Winslow|nom=Donald R.|títol=The Pulitzer Eddie Adams Didn't Want|data= 19 abril 2011|obra=[[The New York Times]]|url=http://lens.blogs.nytimes.com/2011/04/19/the-pulitzer-eddie-adams-didnt-want/?_php=true&_type=blogs&_r=0}}</ref> i el premi [[World Press Photo]] per aquesta fotografia.<ref>{{ref-notícia|consulta=2018-07-05|títol=1968 Eddie Adams SN1|url=https://www.worldpressphoto.org/collection/photo/1968/spot-news/eddie-adams|obra=World Press Photo}}</ref> L'escriptor i crític [[David D. Perlmutter}} assenyalà fora que "cap pel·lículafilmació footageha causat tant de dany com fotògrafla d'AP Eddie Adamscaptura de [[Format 135|35mm]] vaque disparardisparà agafatel fotògraf d'AP Eddie Adams en un carrer de Saigon [...] Quan xerradala degent personesen parla o escriuren'escriu (sobre (l'[[Ofensiva del Tet]]) com a mínim una frase éses dedicadadedica (sovint amb unala il·lustració) a la fotografia d'Eddie Adams de l'Eddie".<ref name="Perlmutter1999">{{cite book|last=Perlmutter|first=David D.|title=Visions of War: Picturing Warfare from the Stone Age to the Cyber Age|url=https://books.google.com/books?id=rHN_AwAAQBAJ&pg=PA205 |accessdate=January 31, 2018|date=November 29, 1999|publisher=St. Martin's Press|isbn=9780312200459|pages=205–207}}</ref>
 
Anticipant-se a l'impacte de la fotografia d'Adams, un intent a equilibri va ser buscat perels editors adel ''[[The New York Times]]'' buscaren un intent d'equilibri. EnA elles seuseves memoirsmemòries, [[John G. Morris]] Recordarecorda que l'ajudant editorde gestor d'edició [[Theodore M. Bernstein]] "Determinatdeterminà que la brutalitat manifestada per l'aliat d'Amèricaestatunidenc calia serposar-se posat aen perspectiva, acordataccedí pera córrerpublicar lla fotografia d'Adams fotografiaen gran, però offsetcompensada amb una fotografia d'un nen slainassassinat perpel Vietcong, el qual convenientlyconvenientment va venirarribà a través de de l'AP sobre el mateix temps."<ref name="Morris2002"> [https://books.google.com/books?id=QzM2EjoCWGcC]. ISBN 9780226539140.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=9780226539140&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DQzM2EjoCWGcC" id="cxmwtg" tabindex="0">&nbsp;</span></ref> No obstant això, és Adams la fotografia d'Adams que ésqueda recordadaen el record dels temps mentre que l'altre, llunyàmolt menys imatge dramàtica, vapassà serde mirada cap allarg i aviatquedà oblidatoblidada.
 
Al llibre ''[[Davant el dolor dels altres]]'' (2003), [[Susan Sontag]] manifestà que es veié destorbada en veure l'escena natural de la fotografia. Escrigué que "ell no hauria d'haver dut a terme l'execució sumària tenint [la premsa] amb disponibilitat per a presenciar-ho".<ref>{{ref-llibre |nom=Susan |cognom=Sontag |títol=Regarding the Pain of Others |lloc=Ciutat de Nova York |editorial=Picador/Farrar, Straus and Giroux |any=2003 |llengua= anglès |pàgina= 53}}</ref> Tanmateix, [[Donald Winslow]] de ''The New York Times'' va citarcità Adams mentre havent-himhavent descrit la imatge com a "reflex fotografia" i "no vaestigué serdel tot segur dedel quin hique hagihagué fotografiat fins aque es desenvolupà la pel·lícula va ser desenvolupada". A més, Winslow va anotaranotà que Adams "em vavolgué voler perfer entendre allòque l'Execució ésaigonde Execució'Saigon no va serfou la seva lafotografia majoria de fotografiamés important i que no vavolia volerque lael sevaseu necrologiaobituari percomencés començardient, 'Eddie Adams, el fotògraf més sabutconegut per la seva fotografia icònica de Vietnam icònica'L'Execució de aigon ExecucióSaigon''".
 
Més tard, Adams lamentà l'impacte de la foto.<ref name=":0">{{ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/2018/02/01/world/asia/vietnam-execution-photo.html|títol=A Photo That Changed the Course of the Vietnam War|access-date=2018-07-06|llengua=en}}</ref> Sobre Loan i la seva fotografia, l'any 1998 Adams escrigué a la revista ''[[Time (revista)|Time]]'':
 
{{Citació|En aquesta fotografia van morirmoriren dues persones: el receptor de la bala i el General Nguyen Ngoc Loan. El general va matarmatà al Viet Cong; jo vaig matarmatí al general amb la meva càmera. Les fotografies són les armes més poderoses del món. La gent se les creu; però les fotografies són mentides, fins i tot sense manipulació. Són només mitges veritats. [...] El que la fotografia no vadigué dir va serfou: "Què faries si fossis el general en aquell moment i lloc en aquell dia calent, i enganxes l'anomenat malvat després que hagués volat un, dos o tres estatunidencs?" [...] Aquesta foto realment va embolicarembolicà la seva vida. Mai em va culparculpà. Em va dirdigué que si no hagués fet la foto, una altra persona l'hagués fet, però m'he sentit malament per a ell i la seva família durant molt de temps. [...] Els hi vaig enviarenvií flors quan em vaig assabentarm'assabentà que havia mort i vaig escriureescrigué: "Ho sento. Hi ha llàgrimes als meus ulls".<ref>{{ref-web |url= http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,139659,00.html#ixzz2Tnso3aM5 |títol= Eulogy: General Nguyen Ngoc Loan |nom=Eddie |cognom=Adams|editor=Time Magazine |llengua= anglès |data= 27 juliol 1998 |consulta= 11/5/2013 |arxiuurl= http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,988783,00.html |arxiudata= 24 juny 2001}}</ref>}}
 
Loan emigrà als Estats Units i, l'any 1978, hi hagué un intent frustat de rescindir el seu permís de residència permanent (''green card'').<ref name=":0" /> Adams defensà Loan quan el govern dels EUA intentà deportar-lo basant-se en la fotografia, i es disculpà en persona amb Loan i la seva família pel dany irreparable al seu honor causat mentre estigués en vida. Quan Loan morí, Adams l'elogià com a "heroi" d'una "causa justa".<ref>[http://www.cs.brown.edu/courses/cs024/imagesHistoric.html#06.jpg Image Canon - Historic Images]</ref> A l'espectacle televisiu ''[[War Stories with Oliver North]]'' es referí a Loan com "un maleït heroi!"<ref>{{ref-web|títol=An American Hero: Eddie Adams|data= 30 gener 2009|url=http://www.foxnews.com/on-air/war-stories/2009/01/30/american-hero-eddie-adams|editor=Fox News|consulta= 31 gener 2018}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Eddie_Adams»