Ferran d'Antequera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
-{{Reis de la Corona d'Aragó}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ferran I d'AragóAntequera''', anomenat '''''elde d'AntequeraTrastàmara''''', el '''''de TrastàmaraJust''''', elo '''''Justl'Honest''''', oanomenat també '''Ferran I d'Aragó'l'Honest'{{efn|Vegeu ''[[Ordinals dels reis d'Aragó]]''}} ([[Medina del Campo]], [[Castella]], [[27 de novembre]] de [[1380]] - [[Igualada]], [[2 d'abril]] de [[1416]]), fou [[infant d'Espanya|infant de Castella]], i després [[rei d'Aragó]], [[Rei de València|de València]], [[Rei de Mallorca|de Mallorca]], de [[Rei de Sicília|Sicília]], de [[Rei de Sardenya|Sardenya]] i (nominal) de [[Còrsega]], duc (nominal) d'[[duc d'Atenes|Atenes]] i de [[Neopàtria]], [[comte de Barcelona]], de [[comte de Rosselló|Rosselló]] i de [[Comte de Cerdanya|Cerdanya]] ([[1412]]<ref name=gencat>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=14f677c2e98ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=14f677c2e98ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|consulta=20 maig 2013|títol=Bernat Metge|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> - [[1416]]), i [[Corona de Castella|regent de Castella]] ([[1406]] - [[1416]]), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca aragonès de la dinastia dels [[Trastàmara]].
 
Entre el seu heretatge d'infant de [[Corona de Castella|Castella]] i el patrimoni que li aportà la seva muller [[Elionor d'Alburquerque]], anomenada ''la Ricahembra'', reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com els [[Infants d'Aragó]].
Línia 76:
Novel·la històrica
* [[Antoni de Bofarull i de Brocà]], ''[[La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant]]'', Barcelona, Luis Tasso, [[1862]]. Aquesta novel·la, considerada la primera novel·la contemporània escrita en català, té com a rerefons argumental el [[Compromís de Casp]], l'entronització de Ferran I d'Aragó i la [[revolta del comte d'Urgell|rebel·lió del comte d'Urgell]].
 
== Notes ==
{{notes}}
 
== Referències ==